[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tarrés - Viquipèdia

Tarrés

De Viquipèdia

Tarrés
Escut de Tarrés Bandera de Tarrés
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi de les Garrigues
Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme
Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Tarresà, tarresana
Superfície 13,08 km²
Altitud 578 m
Població (2007)
  • Densitat
109 hab.
8,33 hab/km²
Coordenades 41° 25′ 29″ N 1° 1′ 16″ ECoordenades: 41° 25′ 29″ N 1° 1′ 16″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

1
Ramon Maria Arbós i Palau (TxT-AM)
Codi postal 25480
Festes majors 15-16 d'agost i 15 de maig
Web

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues.

El terme municipal està situat a l'est de la comarca, en una perllongació de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al N amb el municipi de Fulleda, a l'O amb Vinaixa, i a l'E i al S amb Vimbodí i Poblet.

Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Taula de continguts

[edita] Història

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, de l'òrbita de la qual no se'n separaria fins al primer terç del segle XIX.

[edita] Llocs d'interès

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

[edita] Festes

Festa major d'estiu:

  • Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)

Festa major d'hivern:

  • Sant Isidre (15 de maig)

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - 18 79 162 366 327 323 361
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
298 286 310 243 229 224 159 107 103
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
100 100 108 109 105 119 121 111 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de les Garrigues Bandera de les Garrigues

l'Albagés | l'Albi | Arbeca | Bellaguarda | les Borges Blanques | Bovera | Castelldans | Cervià de les Garrigues | el Cogul | l'Espluga Calba | la Floresta | Fulleda | la Granadella | Granyena de les Garrigues | Juncosa | Juneda | els Omellons | la Pobla de Cérvoles | Puiggròs | el Soleràs | Tarrés | els Torms | el Vilosell | Vinaixa