[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vinaixa - Viquipèdia

Vinaixa

De Viquipèdia

Vinaixa
Escut de Vinaixa
(En detall)
Localització

Localització de les Garrigues a Catalunya Localització de Vinaixa respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Vinaixenc, vinaixenca
Superfície 37,6 km²
Altitud 479 m
Població (2007)
  • Densitat
591 hab.
15,72 hab/km²
Coordenades 41° 25′ 49″ N 0° 58′ 34″ ECoordenades: 41° 25′ 49″ N 0° 58′ 34″ E
Sistema polític
Entitats de població

1

Vinaixa és un municipi de la comarca de les Garrigues, en la província de Lleida. Disposa d'un coto de caça, i la indústria de la pedra és l'activitat ecònomica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.


Taula de continguts

[edita] Història

Sorgeix el nucli de Vinaixa en el segle VIII, a partir d´un enclavament àrab al voltant d´un castell. El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil·lenari, és un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.. Amb l´avanç dels cristians el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet és una antiga propietat dels capellans de Poblet i havia estat durant uns quants segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. A l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, cada pedra d'aquesta casa té la seva història. Coneguda també com "Cal Panxa", és actualment de propietat particular. L'Ermita de Sant Bonifaci està situada a uns 7 quilòmetres del nucli urbà. Dedicada a Sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - 55 142 423 955 1.000 1.037 1.103
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.104 1.123 1.067 944 955 867 791 732 722
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
728 702 650 639 627 618 586 604 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Economia

L'economia de Vinaixa se sustenta per les fàbriques de pedra. Moltes empreses familiars elaboren pedra, marbre i granit per a la construcció. Altres es dediquen a la extracció i l'elaboració de pedra natural. Són artesans de la pedra que es dediquen a la construcció, la restauració i la decoració. L'agricultura te un paper menys significatiu amb el cultiu d'olives, vinya i ametlla.

[edita] Festes i tradicions

- El dia 5 de gener a la tarda es passegen els reis per tot el poble amb la carrossa i després tot seguit l'alcalde un prego i tothom es dirigeix a la Sala Vinaixenca, on els reis reparteixen el regals per a tothom.
- El primer cap de setmana de maig, el dissabte a la nit fan un concert “Sant Bonifaci Rock” fins la matinada. L'endemá fan una missa a l'Ermita de San bonifaci amb una ballada de Sardanes i després un dinar de germanor.
- La Fira de l’Oli i la Pedra es fa entre l’últim cap de setmana de maig i el primer d’abril, a la plaça del Arbres, tot seguit fan un dinar a l'hostal.
- La Festa Major de Primavera destaca pel ball dels grans i la disco mòbil de la matinada.
- La Festa Major d'estiu és el moment culminant de les festes municipals de la localitat. Sempre té lloc el darrer cap de setmana d'agost. Balls, concerts, activitats infantils, havaneres, etc, conformen els actes més importants de la Festa. Cal destacar també la Txaranga que recorre els carrers de la localitat el diumenge al matí un cop acabada la discomòbil. Aquesta Txaranga acostuma a ser Suc d'Anguila i és l'acte més festiu de tota la Festa Major. Els carrers de Vinaixa s'omplen de jovent ballant sense parar mentre surt el sol i despertant als veïns del municipi els quals obsequien els assitents a la txaranga amb begudes i menjar. Un any fins i tot el metge del poble va fer un petit "streaptease" des de dalt del balcó de casa seva.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de les Garrigues Bandera de les Garrigues

l'Albagés | l'Albi | Arbeca | Bellaguarda | les Borges Blanques | Bovera | Castelldans | Cervià de les Garrigues | el Cogul | l'Espluga Calba | la Floresta | Fulleda | la Granadella | Granyena de les Garrigues | Juncosa | Juneda | els Omellons | la Pobla de Cérvoles | Puiggròs | el Soleràs | Tarrés | els Torms | el Vilosell | Vinaixa


Escut de les Garrigues Aquest article sobre les Garrigues és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.