Siurana (Priorat)
De Viquip??dia
Siurana, o Siurana de Prades ??s un poble del municipi de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. Est?? situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calc??ria, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. La poblaci?? era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l'??ltim reducte musulm?? de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Or??gens de Siurana
Els or??gens de Siurana es remunten a ??poques prehist??riques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehist??riques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de s??lex polimentades, les primeres l'any 1909. Segons el prestigi??s doctor Vilaseca, Siurana va ??sser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a l??mines llargues i estretes, de secci?? triangular o poligonal, amb una cara inferior m??s o menys plana. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mileni aC, potser amb or??gens una mica anteriors, per?? el ple desenvolupament d'aquesta ind??stria arriba fins a l'??poca del bronze.
[edita] El regne musulm?? de Siurana
Els musulmans penetraren a la pen??nsula Ib??rica cap a l'any 711. El 714 ja estaven instal??lats al nostre pa??s, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupaci?? efectiva del territori es devia fer m??s endavant, de manera progressiva, donat que ??s possible que la primera poblaci?? musulmana fos n??mada, i no s'assent??s definitivament fins a mitjan segle IX. El territori de Siurana sembla que no va comen??ar a tenir import??ncia fins al segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera l??nia de l'Islam, principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, d'ocupar la ciutat de Tarragona, cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions m??s segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un primer intent seri??s de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI. La situaci?? estrat??gica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avan?? cristi??.
Les Muntanyes de Prades i bona part del Priorat conformaven una marca fronterera organitzada entorn del castell de Siurana. En aquella ??poca, a cada castell li pertanyia un vast territori que portava el mateix nom del castell i que quasi sempre es tractava d'un top??nim pre-musulm?? (la perviv??ncia d'aquests top??nims pot ser deguda a que l'ocupaci?? i organitzaci?? d'aquests nuclis ??s anterior a l'arabitzaci?? ling????stica del pa??s, com ??s el cas de Siurana, que ??s un top??nim pre-musulm??: del llat?? Severiana va passar a Xibrana -??rab- i finalment, a Siurana). Segons un document de 1154, els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors del lloc que, fins el dia que el castell va ser ocupat, ells l'hav??en tingut per espai de dos-cents vuitanta-quatre anys. Si aquesta not??cia fos certa, la Siurana sarra??na es va formar l'any 869, data molt hipot??tica per?? que t?? un punt de versemblan??a.
El castell de Siurana era el centre de la vida de l'extens??ssim territori que tenia sota el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, aix?? com tamb?? del Baix i Alt Camp, la Conca de Barber?? i les Garrigues. El territori estava organitzat en alqueries, com la Morera (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres col??lectives); i rafals (entesos com a dominis privats, tots sota l'esguard del castell), com ho podrien haver estat, si fem cas a la topon??mia, Cabac??s, Albarca, Margalef i potser Falset.
[edita] Conquesta de Siurana
El 17 de febrer de 1146 Berenguer Arnau va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donaci?? permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que devia fracassar, si ??s que es va arribar a intentar. Siurana restava en un indret pr??cticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'??poca, i probablement el comte sobir?? va preferir conquerir llocs amb m??s import??ncia pol??tica i econ??mica. Tarragona va ser restaurada l'any 1118, per?? fins el 1146 no es veu un veritable proc??s ocupacional del territori. Tortosa va ser conquerida el 1148, i Lleida el 1149. El 1151 els cristians estaven en els mateixos l??mits del valiat de Siurana, despr??s de conquerir tota la zona de les Garrigues. La Siurana musulmana restava, doncs, reclosa i rodejada pels quatre costats, i la seva caiguda nom??s era q??esti?? de temps.
L'ocupaci?? dels territoris de Siurana va comen??ar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barber??, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febr??; Albert de Castellvell (fill del bar?? Guillem II de Castellvell) va envair el Priorat des del Coll de la Teixeta; Ramon de Gaganot ho va fer pel Coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no ??s segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en qu?? el Comte de Barcelona va atorgar una carta de poblaci?? a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154. En tot cas, ??s segur que en el mes de setembre de 1154 Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre 1153 i 1154. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esfor??os (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'??poca. La llegenda de la Reina Mora justifica plenament el caire ??pic de la conquesta de l'??ltim reducte musulm?? de Catalunya.
