Cultura de Kenya
De Viquip??dia
La cultura de Kenya.
[edita] La pintura
Les galeries s??n nombroses a Nairobi. Les primeres van n??ixer en els anys seixanta al centre, a prop dels hotels, ??s a dir, a prop dels llocs de venda, sovint ajudats per fundacions angleses. La galeria Paa Ja Paa Arts va ser cremada el 1997, perdent una important part de la seva col??lecci??. Per?? el seu propietari no va perdre esperan??a tot i el desastre i va crear un nou espai on es reuneixen poetes, pintors i m??sics.
L'altra galeria hist??rica ??s Watatu, al centre. Animada per Ruth Shaffner, va ser el bressol de l'art contemporani a Kenya. La galeria valoritzava obres d'artistes sovint autodidactes, a l'estil narratiu i pintant a grans caracter??stiques escenes molt colorejades o deixant lliure curs a seq????ncies.
Altres galeries van prendre el relleu com el Nairobi Museum, el Village Market o la Maison francesa. El m??s innovador de les galeries ??s, certament RaMoMa (Rahimtulla Museum of Modern Art), i el projecte de les quals ??s constituir amb paci??ncia i m??tode una col??lecci?? d'obres contempor??nies de refer??ncia: pintures, escultures, dibuixos, ind??stries t??xtils... Els artistes els agrada agrupar-se en escoles o en estudis per a compartir inspiraci?? i t??cniques il??lustrades.
Hi han dues associacions que van ocupar un paper molt important. En primer lloc la del Ngecha Artists Associaciation. Ngecha ??s una associaci?? situada a Limuru, a prop de Nairobi. Fa vint anys, tot el poble pintava i es dedicava a distintes formes d'expressi?? art??stica, de l'escultura a l'alfareria. Avui el taller ??s poc actiu, ja que manquen mitjans. Una quinzena d'artistes m??s joves va preferir agrupar-se en el Banana Hill Studio, que se situa tamb?? prop de Nairobi. El taller ??s animat per Shine Tani, un antic nen del carrer que despr??s d'haver estat en un circ va entrar en la pintura. Organitza per??odes de pr??ctiques i garanteix la promoci?? dels quadres d'una alegre banda de pintors a l'estil relativament homogeni. Volen les escenes c??miques de la vida rural, tant com les escenes emocionants del m??n contemporani: barris de barraques, lladres, prostitutes... Gent d'entre els quals van passar per l'estudi, alguns exposen a l'estranger, com Joseph Cartoon, King Dodge, Meek Gichugu... Una associaci?? m??s recent, Kuona Trust, es va instal??lar en el Museu de Nairobi. Juga la targeta de la professionalitzaci?? dels artistes i intenta agrupar pintors resultants de les escoles d'art o de la universitat. Una trentena d'artistes freq??enten asiduament el taller sota l'adre??a de Judy Ogana.
Tres figures destacades van treure la pintura kenyana de l'"estil afro-saxon". Encara que sigui ugand??s, Jak Katarikawe es considera com un dels pares fundadors de la pintura de Kenya. Comen??at en els anys setanta, es va anomenar el "Chagall d'??frica central" per a la seva imaginaci?? i la llibertat que prenia respecte a la figuraci?? tradicional i la seva prefer??ncia per a una paleta tova de rosa i de blau, reproduint escenes rurals, de les vaques i ocells sobretot, a grans caracter??stiques i inspirades pel record de Kiga, la seva regi?? d'origen, prop del llac Vict??ria. Sane Wadu ??s l'altre talent consagrat. Ven a tot el m??n. Va desenvolupar un estil m??s expresiu que estrictament descriptiu. Pinta escenes de ciutat, plenes d'una muni?? densa que es pressiona, s'entremescla, s'aixafa, s'obstrueix sota el pes de la condici?? humana en un espai on tota refer??ncia a la perspectiva va desapar??ixer. La degana de les dones pintors ??s Rosemary Karuga. Va tenir l'oportunitat d'estudiar a l'School of Fine Art de Makerere College, abans de guanyar nombrosos premis. Despr??s va evolucionar de la pintura a l'oli a l'encolat, quan el preu de materials convencionals - teles, pinzells i tubs - es va tornar massa elevat per a la seva modesta beca. Ara, retalla parts de paper en els estudis i els Diaris per a dir de manera colorejada i expressiva la vida del seu poble i les hist??ries d'animals. James Mbuthia intenta sortir de l'infern de l'ingenu afric?? en qui complaguent els seus antics amics del "Banana", sense per aix?? abandonar les representacions que prefereix: dones al mercat, mares i nens entrella??ats, nens amb el seu animal familiar. Daniel Kinyanjui proposa escenes d'amor a la circularitat que alleugen i alegre. La naturalesa ??s un tema recurrent a Jacob Njoroge, per?? la tracta de manera aleg??rica. Hi ha b?? altres pintors de Kenya entrevistats aleat??riament de les exposicions: Richard Kimathi, Michael Mbai, Richard Onyango, Shade Kamau, Tabitha Mburu, Amos, Sabatian Kiarie, Peter Ngugi, Kama Shah, Samuel Githui, Elijah Ooko... Alguns afirmen la seva predilecci?? per als animals del m??n salvatge - i reconeixen mai haver vist de prop a un lle?? o a un elefant. Pentinen generalment segons fotografies o que es copien els nostres.
Si els homes dominen l'escena ??mpliament art??stica, les dones no estan a favor d'absents. Es conta una trentena d'artistes dones que exposen ocasionals. El seu treball que celebrava la feminitat i que expressava les seves alegries, les seves frustracions, les seves conquestes tamb??, i la complexitat de ser una dona en una societat en transici??, van trobar a posar-se en valor. B??atrice Ndumi recull diferents objectes, generalment de les perles i els cauris, que cus sobre la tela per a formar figuretes enigm??tiques. En una vena menys naturalista, Carolyn Njeri pinta sobre fibres de pl??tans els paisatges ombrejats i borrosos que tendeixen cap a l'abstracci??. "The stru" de Jane Githingi mostra a una petita dona desesperada, a punt de ser absorbida per una corrent de marea de formes que recorden les seves pors indefinides i l'opressi?? sexual.
Les dones militants exposen tamb??. Tabitha Wathuku es considera com una "missatgera". Utilitza tota la tela per a fer espai a la llibertat. Diu a les dones: No es disculpin mai de ser una dona!
Existeix una pintura "blanca" kenyana. Tres artistes blancs intenten escapar-se fora d'una classificaci?? massa estreta i arriben, per diferents camins a s??ntesis personals. Timothy Brooke, instal??lat a Kenya des de 1947, que abans va concebre 26 pintures a partir de les fotografies que havia pres en el rodatge d'Out of Africa. S'exposen ara a l'hotel Norfolk, amb un estil molt colonial. A l'hotel Serena de Nairobi, es descobreix tamb?? una s??rie magn??fica sobre el Samburu, les dones amb la cara encastada de perles tornada cap al sol que augmenta, i els homes fins i tot tractant a vaques. Brooke t?? una consci??ncia aguda d'autonomia del camp il??lustrat; "un art d'equilibri, puresa i pau" per a reprendre l'ambici?? que va ser la de Matisse. Mary Collis alterna, segons els reptes que es d??na en un moment donat, l'abstracte amb una paleta en??rgica de colors el??ctrics i la refer??ncia expl??cita al post impresionisme en jardins pac??fics i radiants. ??s pr??xima als joves talents de Kenya al fet que ajuda i forma. G??raldine Robarts, ??s un altre artista realitzat. Va ser professor a Makerere entre 1964 i 1972, on va introduir la t??cnica del batik, un m??tode que consisteix a cobrir algunes zones d'un teixit amb cera per a impedir la seva impregnaci?? pel tint. Davant d'objectes com teles, fulles de cartr??, parts d'alumini, trossos de coral, G??raldine Robarts t?? una sorprenent for??a de creaci??.
[edita] La literatura contempor??nia
Les novel??les, not??cies, relats, i obres teatrals s??n nombroses, per?? dif??cils de trobar fora de Nairobi si no van atreure l'atenci?? dels grans editors. En aquest ??mbit tamb??, l'angl??s domina com llengua d'expressi??, una situaci?? que crea un dilema per als autors que lluiten per a aconseguir un lectorat local i per a trobar canals de publicaci??.
Indiquem els esfor??os de la col??lecci?? Heinemann' s African Writers Series. Els tres grans autors de Kenya s??n Ngugi wa Thiong'o, Meja Mwangi i Charles Manga. Tenen conjuntament d'expressar en una ja abundant la recerca d'identitat de l'home negre davant l'alienaci?? del m??n modern, per?? la seva escriptura utilitza vies diferents.
En una vena menys amarga que Ngugi wa Thiong'o i Meja Mwangi i sense esperit de conflicte, Charles Manga que va crear una forta impressi?? en la publicaci?? de So of Woman en 1971, despr??s quinze anys m??s tard amb Son of Woman of Mombasa, on esmenta les seves pr??pies desil??lusions davant el matrimoni, a l'amistat i a la pol??tica. Les seves descripcions de la vida di??ria s??n plenes d'humor; el realisme torna de vegades a l'obscenitat com en un altre autor de talent, David Mailler (My Dear Bottle, 1973).
Escriptor de teatre molt prometedor, Francis Imbuga (Shrine of Tears, 1993) es pregunta sobre el futur de la cultura africana. Un altre jove autor, consagrat en 2002 pel Caine Prize, Binyayanga Wainaina, diu en Discovering Home la volta dif??cil d'un jove de Kenya emigrat a Sud-??frica en el seu poble nadiu. Una coneguda de les escriptores ??s Grace Akinyi Ogot que va comen??ar la seva carrera escrivint escriptures per a la BBC, abans d'entrar en pol??tica i convertir-se en parlament??ria. Altres escriptors contemporanis mereixen ser citats: Thomas Akare, Sam Kahiga, Bramwell Lusweti i Martha Gellhorn.
