Croada contra Al-Mayûrqa
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayûrqa (en àrab Al-Yazair al-Sarqyya: Les Illes de l'Orient). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Taula de continguts |
[edita] Els precedents
Ja el 1114, el Comte de Barcelona Ramon Berenguer III havia participat en la Croada pisano-catalana contra Mayurqa. Però les notícies sobre un l'arribada d'un exèrcit de socors islàmic va provocar la fugida de les tropes pisanes i la retirada de la resta de tropes cristianes de l'illa.
En temps d'Alfons I, i en no haver reeixit el projecte de treves, es va entrar en tractes amb el rei Guillem de Sicília per a la conquesta de l'illa. Finalment però, el projecte no es va consolidar.
Al 1205, el Papa va proposar a Pere el Catòlic una nova croada sobre Mayurqa.
[edita] La situació d'Al-Mayûrqa
Fou durant el califat de Muhammad al-Nâsir (1199-1214), que les illes Balears foren annexades al Califat almohade. Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa provocà la debilitat política del califat i se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abu Yahya, actuarà de manera semi-independent respecte del Califat Almohade. Alhora, haura d'afrontar la debilitat interna fruit d'aquesta debilitat interna, amb enfrontaments intestins.
[edita] La Croada
A finals de 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I el Conqueridor es reuneixen a un banquet a la casa del comerciant Pere Martell a Tarragona, per tal de preparar la conquesta de Mallorca, el "regne dins la mar".
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
[edita] Les tropes cristianes de la Croada
La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent[1]
- Host de la Casa d'Aragó 200 cavallers
- Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
- Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers
- Host de Berenguer II de Palou, bisbe de Barcelona, 100 cavallers
- Host de N'Hug IV d'Empúries 70 cavallers
- Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers
- Host de l'Abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat des Coll
- Host del Prebost de l'Arquebisbat de Tarragona N'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
- Host de la Ordre del Temple de Salomó
- Host de la Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem
- Guillem de Cervelló, 100 cavallers
- Ferrer de Sant Martí, 100 cavallers
- Ramon de Montcada, 50 cavallers
- Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers
- Hug de Mataplana, 50 cavallers
- G. de Pinós 50 cavallers
- Bernat de Santaeugènia, 30 cavallers
- Ramon Alamany 30 cavallers
Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.
[edita] Campanya militar
L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona[2]. Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l'11 de setembre i venç els moros l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[3] (Palma) a Abu-l-Ala Idris al Mamun, que mor en la batalla. Els musulmans es desuneixen i la resta de la illa s'acaba d'ocupar durant l'any següent[4].
[edita] La implantació del règim feudal
Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos de l’Empordà.
Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.
[edita] Referències
- ↑ G. anglesola
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ↑ Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- ↑ Història de Maria de Salut
