Guillem de Montgrí

De Viquipèdia

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1200-1273) va ser un eclesiàstic català del S. XIII. Va ser bisbe de Girona (1227-1245), arquebisbe electe de Tarragona (1233-1239) i conqueridor d'Eivissa i Formentera en nom de Jaume I.

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí. Va ser bisbe de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, si bé no va arribar a prendre possessió del càrrec, al qual va renunciar el 1237 per tal de conservar el seu senyoriu a Eivissa i Formentera. El seu sepulcre es troba a la catedral de Girona i se'n va fer una rèplica a l'església del Convent d'Eivissa, que va ser traslladada al mirador de l'ajuntament el 1970.

[edita] Conquesta de Mallorca

Guillem de Montgrí va participar en la conquesta de Mallorca, juntament amb el seu germà Bernat de Santa Eugènia. Així va rebre com a botí 79 cavalleries de terra a l'illa en senyoria. El seu germà Bernat de Santa Eugènia va ser governador de Mallorca.

[edita] Conquesta d'Eivissa i Formentera

Jaume I va establir un contracte d'infeudació amb Guillem de Montgrí a canvi de la conquesta d'Eivissa i Formentera en un període de poc menys de deu mesos. A aquesta iniciativa s'hi van afegir l'infant Pere de Portugal i el comte de Rosselló Nunó Sanç, que havien establert un contracte semblant amb el rei anteriorment però no l'havien fet efectiu. Aquests tindrien la senyoria de part de les dues illes com a vassalls de Guillem de Montgrí. Així, el dia 8 d'agost de 1235 les tropes catalanes comandades per l'arquebisbe van conquerir la vila d'Eivissa i la seva caiguda significà la de la resta de l'illa d'Eivissa i Formentera.

Les dues illes van ser llavors repartides entre els tres cosenyors (Guillem de Monrtgrí, Pere de Portugal i Nunó Sanç) en quatre parts anomenades quartons segons les tropes aportades a la batalla. A més, la vila i el castell van ser també dividides entre els tres i per a ús del monarca. Guillem de Montgrí havia aportat la meitat dels homes, l'infant una quarta part i l'altra quarta part el comte de Rosselló. També es repartirien els guanys produïts per les salines d'Eivissa. D'aquesta manera Guillem de Montgrí va quedar-se amb la senyoria del Quartó de Ses Salines i el Quartó de Balansat a Eivissa i el Quartó de La Mola i el Quartó des Carnatge a Formentera. Posteriorment els drets de Nunó Sanç van passar al rei Jaume I i l'arquebisbe va a profitar per comprar al monarca els quartons del comte de Rosselló, el Quartó de Portmany a Eivissa i el Quartó de Portossalè a Formentera, a canvi de 9.500 sous melgoresos.

[edita] Senyor d'Eivissa i Formentera

S'ha d'assenyalar que el senyoriu d'Eivissa i Formentera va ser a títol personal. Així, quan Guillem de Montgrí va renunciar a l'arxidiòcesi de Tarragona es va assegurar el seu domini, a canvi que les illes passarien a l'arquebisbat de Tarragona a la seva mort i així ho va fer constar al seu testament. Per aquest motiu en el període de temps entre que ell no va ser arquebisbe de Tarragona fins la seva mort, va ser ell el senyor d'Eivissa i Formentera i no els arquebisbes de Tarragona. Mentre ell va ser senyor d'Eivissa va cedir als eivissencs les salines, que van ser la principal font de riquesa natural per als illencs durant segles. Van ser administrades per la Universitat d'Eivissa des de la seva creació fins la Nova Planta, que van passar a ser de la monarquia borbònica. També es va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria d'Eivissa, antecessora de l'actual catedral d'Eivissa.