Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
De Viquipèdia
Les illes d'Evissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.
[edita] La planificació de la conquestaEls primers anys de la dècada de 1230, conquerida Mallorca i rendida Menorca en vassallatge, quedaven les Pitiüses per sotmetre. Jaume I va establir un contracte d'infeudació amb Pere, infant de Portugal i comte d'Urgell (1229-1231) i el comte de Rosselló Nunó Sanç el 1231. Aquest contracte havia de fer-se efectiu en un temps determinat, però no ho van fer. Posteriorment Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona i el seu germà Bernat de Santa Eugènia van demanar el mateix al rei i el 7 de desembre de 1234 es va establir un nou contracte d'infeudació també amb la condició de conquerir Eivissa en un període de temps determinat. En aquest cas s'establia que la conquesta de l'illa s'havia de dur a terme abans del dia de Sant Miquel (29 de setembre de l'any següent). Pere de Portugal i Nunó Sanç, que ja havien perdut aquest dret, es van entrevistar amb l'arquebisbe i van acordar una conquesta conjunta. Els dos tindrien la senyoria de part de les dues illes en funció de les tropes aportades, com a vassalls de Guillem de Montgrí. Es va redactar un nou contracte d’infeudació, en aquest cas de Guillem de Montgrí a Pere de Portugal i Nunó Sanç. [edita] La conquestaNomés la vila d'Eivissa (Medina Yebisah) estava fortificada, així que la conquesta d'aquesta implicava la caiguda d'Eivissa i Formentera. Així, el dia 8 d'agost de 1235 la flota catalana va arribar a Eivissa i van desembarcar a la zona d'es Soto, al costat sud de la vila. Segons el Llibre dels Fets, es va fer servir un fonèvol i un trabuquet per llençar pedres contra la triple muralla de la vila, que va caure ràpidament. Una llegenda de difícil comprovació diu que el valí de l’illa mantenia relacions amb la dona del seu germà i aquest es va venjar obrint una porta a les tropes catalanes. El primer d’entrar a la vila va ser el lleidatà Joan Xicó. Al lloc per on tradicionalment s’ha considerat que van entrar les tropes cristianes hi ha una capella dedicada a Sant Ciriac amb una placa que diu: “Capella de Sant Ciriac. Per aquest lloc, segons la tradició, entraren les tropes cristianes a la ciutat el dia 8 d’agost de 1235, festivitat de Sant Ciriac”. [edita] El repartimentUn cop conquerides, les dues illes van ser dividides en quatre quartons. Guillem de Montgrí havia aportat la meitat de les tropes per a la conquesta, Nunó Sanç una quarta part i Pere de Portugal l’altra. Per aquest motiu el repartiment de totes dues illes es va fer amb dos quartons per a Guillem de Montgrí, un per a Nunó Sanç i l’altre per a Pere de Portugal. Eivissa es divideix quedant-se l’arquebisbe de Tarragona el Quartó de Ses Salines i el Quartó de Balansat, Pere de Portugal el Quartó de Santa Eulària i Nunó Sanç el Quartó de Portmany. Pel que fa a Formentera, Guillem de Montgrí es va quedar el Quartó des Carnatge i el Quartó de la Mola, el comte de Rosselló el Quartó de Portossalè i l’infant el Quartó des Cap. Però a la mort de Nunó Sanç aquest va testar en favor de Jaume I i Guillem de Montgrí va comprar els quartons del comte a Eivissa i Formentera (Portmany i es Carnatge). D’altra banda, el Quartó de Santa Eulària va passar a mans directes de Jaume I i per aquest motiu se’l coneix també com a Quartó del Rei. Aquesta situació feia que suposadament Jaume I heretés les obligacions feudals de Pere envers Guillem de Montgrí, així que Jaume I era senyor i a la vegada vassall de l’arquebisbe pel mateix territori, el Quartó del Rei. Per aquest motiu hi va haver moltes disputes ja què els arquebisbes van exigir a la monarquia les seves obligacions feudals, que, evidentment, no van complir mai. La Vila d’Eivissa queda com un domini conjunt, havent-hi una part de cada cosenyor i s’estableix el domini conjunt del castell i el seu lliure ús per part del monarca sempre que fos necessari. [edita] Les SalinesEntre d’altres, el contracte d’infeudació de Jaume I a Guillem de Montgrí establia l’erecció d’una església en honor de la Mare de Déu i la divisió de les rendes produïdes per les salines d’Eivissa en funció de les tropes aportades, la meitat per a l’arquebisbe i una quarta part per a cadascun dels altres dos cosenyors. L’església que es va construir va ser l’antecessora de l’actual catedral d’Eivissa, dedicada curiosament a Santa Maria de les Neus malgrat el bon clima de l’illa, degut segurament al fet que era la festivitat de la Mare de Déu més propera al dia de la conquesta d’Eivissa (només tres dies abans). Pel que fa a la sal, que era la major riquesa natural de l’illa, Guillem de Montgrí va acabar cedint els drets sobre la seva explotació al poble d’Eivissa, així que en aparèixer va ser el govern comunal de les Pitiüses, la Universitat, qui va administrar les rendes de la sal fins que va desaparèixer com a conseqüència de la Nova Planta (1715). |
|||||||||||||||||||||||||||||||
