Criptozoologia

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

El terme criptozoologia (del grec kryptos= ocult, zoos= animal, logos= estudi) va ésser creat pel Dr. Bernard Heuvelmans, significa literalment l’estudi dels animals ocults. El seu treball sobre l’estudi de la criptozoologia és exhaustiu, ha dedicat més de 15 llibres a aquesta ciència. Fet que ha permès a la zoologia utilitzar una eina sofisticada. La criptozoologia es sosté per cinc arguments i de tota la seva bibliografia temàtica per justificar que és una ciència. No obstant això, s’engendra una problemàtica causada pels elements hoaxes, elements que manipulen la informació, fent així que aquesta ciència estigui desacreditada a nivell social.

A vegades però, aquesta ciència sembla estar desacreditada per alguns escèptics, d’altres, els mitjans de comunicació i les fonts d’informació són manipulades per la societat i contribueix al grau d’escepticisme dels científics. En l’actualitat hi ha molts mitjans que manipulen els indicis, de manera que influeixen negativament sobre la ciència que es fomenta en aquests.

Taula de continguts 1 Definició 2 Els 5 arguments de la criptozoologia 3 El mot críptid 3.1 Fòssils vivents 4 Criptozoologia vs. hoaxes

[edita] Definició

El Dr. Bernard Heuvelmans usà per primera vegada el terme i significa literalment l’estudi dels "animals ocults". De manera que ell mateix es va proclamar el "pare de la criptozoologia". No obstant això, la criptozoologia és una de les més noves ciències que fomenta el descobriment d’espècies ignorades per la zoologia tradicional. Va ésser encetada el 1955 per l'obra del zoòleg Heuvelmans, Tras la pista de los animales desconocidos. Però no va ésser fins el 1959 quan es publicà per primer cop el mot "criptozoologia" quan Lucien Blancou elaborà "Bernard Heuvelmans, mestre de la criptozoologia".

Però el concepte de criptozoologia era molt susceptible a l’error, així que Bernard Heuvelmans definí criptozoologia com:

«Zoologia predictiva aplicada al camp dels descobriments zoològics.».

Definició que s’ajustava més a l’esperit de la Societat Internacional de Criptozoologia, fundada el 1982. Tanmateix es tractava de predir l’existència de noves espècies abans que aquestes estiguin confirmades de manera definitiva.

[edita] Els 5 arguments de la criptozoologia

La criptozoologia no està considerada una pseudociència, i tampoc està relacionada amb l'astrologia, ufologia, parapsicologia, etc. La criptozoologia no és una forma de «caça de monstres» (Radner and Radner 1982). El fet que es consideri una pseudociència només té sentit en aquells que acaben d’iniciar-se en aquesta disciplina, ja que una pseudociència implica poc formalisme, manca de raonaments matemàtics i lògics, proposen hipòtesis que no són falsables, no es recolza amb dades d’altres disciplines, les seves doctrines són sempre les mateixes i poden restar sense canvis durant segles –la ciència en canvi, està en canvi continu, enriquint-se a sí mateixa, i posant en judici allò que està provat– ; per últim, i no menys important, la seva concepció del món contradiu les lleis universalment admeses per la física i moltes vegades van en contra del sentit comú (Alcock, 1981). Quina perspectiva ofereix la criptozoologia des d’aquest punt de vista? Sembla ser que no té res a veure amb les pseudociències (Raynal 1989). L'exobiologia, l’estudi de la vida extraterrestre, és considerada una ciència, encara que fins el moment no s’ha descobert cap forma de vida fora del nostre planeta.

1. La criptozoologia és objectiva. La criptozoologia no és únicament accessible als «iniciats» i es basa en una sèrie de fets que ningú pot discutir:
   1. L’inventari faunístic del nostre planeta no està complert, ni de bon tros.
   2. En l’actualitat es segueixen descobrint animals de gran talla, és a dir, espècies noves per a la ciència. Aquests animals de gran talla suposen una sorpresa només els zoòlegs, però no per als nadius de les regions on han estat descoberts.
   3. El seu descobriment a vegades es prolonga durant anys, dècades o inclús segles.
   4. El seu retrat robot i les afinitats zoològiques es poden predir abans del seu descobriment oficial.
2. La criptozoologia és formalista. La criptozoologia ha fet ús freqüent de l'estadística, des de Oudemans al segle XIX, fins avui en dia amb els treballs de Heuvelmans i els seus successors. Cryptozoology, el butlletí interdisciplinari de la Societat Internacional de Criptozoologia (ISC) ha publicat valuoses aportacions a les «matemàtiques criptozoològiques», com és el cas dels càlculs de Paul LeBlond sobre les dimensions del «monstre» del llac Champlain.
3. La criptozoologia promulga hipòtesis que són falsables. La criptozoologia es recolza en dades que poden ésser verificades: els criptozoòlegs empren des de fa dècades bibliografia, referències citades, mètodes d’investigació, anàlisis biològics, etc. Les seves afirmacions estan obertes a discussió, com mostren les enceses polèmiques de Cryptozoology.
4. La criptozoologia es recolza en altres disciplines. La investigació criptozoològica és interdisciplinària, ja que es fa ús de la zoologia, per suposat, però també de la paleontologia, l'anatomia, l'etologia, l'ecologia, la taxonomia, la psicologia, l'arqueologia, la lingüística, etc.; mentres que l'astrologia (pseudociència), per exemple, no té res a veure amb l'astronomia.
5. La criptozoologia es guia pel principi de l'economia d'hipòtesis. La criptozoologia no contradiu les lleis de la física, al contrari que la psicokinesis o levitació, per exemple; ja que l’existència d’espècies i subespècies animals que encara no han estat catalogades per a la ciència és confirmada contínuament per nous descobriments, com els de grans mamífers recentment descrits al Vietnam.

[edita] El mot críptid

Una altra paraula nova d’aquest camp seria el críptid, que segons Loren Coleman (antropòleg i zoòleg), és qualsevol espècie desconeguda d’animals o dels que es pensa que estan extigits però que puguin haver sobreviscut en èpoques modernes i aguaiten el redescobriment dels científics. La descripció d’aquests críptids és coneix de forma incompleta. Per a guanyar més crèdit han d’ésser examinades curosa i exhaustivament, per tal que la recerca, amb els diversos camps de coneixement, sigui possible.

Endinsar-se en la ciència ja esmentada requereix endinsar-se al coneixement zoològic incloent l’antropologia física, a més de cert entrenament en les estranyes branques de la mitologia, lingüística, arqueologia i història.

Fet que ens conduirà més extensivament cap a les biblioteques, dipòsits de cadàvers, arxius regionals, museus, galeries d’art, laboratoris, i fins i tot parcs zoològics (hi ha molts indicis que es creuen inexistents i passen desapercebuts a les nostres mirades. Sol passar en aquells llocs que semblen quotidians, i no tant en els camps i les sabanes).

Etimològicament, críptid ve a referir-se com a animal amagat, ja sigui d’una espècie desconeguda, extinta, o d’una identificació errònia o qualsevol mite que hagi estat recollit i hagi traspassat la línia de la versemblança.

De manera que existeix l’error d’"etiquetar" a un animal com a críptid simplement perquè aquest s’oculti. No perquè s’oculti i porti l’etiqueta de críptid, forçosament hagi d’ésser un críptid.

Així doncs, se’ns presenta la primera problemàtica: què és un críptid i què no?

Cal saber però, que quan un críptid és descobert oficialment, deixa d’estar als arxius de criptozoologia per a passar als catàlegs zoològics. De manera que la criptozoologia és una eina sofisticada per ampliar els horitzons de la zoologia moderna.

[edita] Fòssils vivents

Un fòssil vivent, és un animal que es pot trobar en l’actualitat en la natura, parcs zoològics, museus, etc. I que només s’havia descrit amb registre fòssil perquè es creia extingit. Més concisament, és un supervivent de grups desapareguts o en vies de desaparició el qual pertanyen a una era geològica antiga. N'és un exemple el famós celacant, Latimeria chalumnae.

[edita] Criptozoologia vs. hoaxes

Amb el seu treball, Heuvelmans aconseguí trencar els paradigmes que la zoologia moderna estipulada. La seva objectivitat enfront els informes i examens que feia era tal que va procurar de lliurar-se de les idees preconcebudes que envolten el món i pertorben la percepció. El seu exhaustiu treball ha estat de gran ajuda per ampliar els coneixements de la zoologia moderna, la seva capacitat de síntesi, de processar, de treure’n regularitats, d’aïllar variables, de formular hipòtesis eren tals que, amb aquesta força, trencaren la barrera de l’escepticisme i de la incredulitat per a dirigir-se a la realitat científica. Una nova realitat, que obrí portes a la ciència, però que també se les obrí als hoaxes (enganys satírics, bromes de malt gust) que intervenen, encara avui en dia, directament sobre l’acreditació de la criptozoologia com a ciència, creant així una confusió a les multituds que intenten accedir a aquesta.

L’hoaxes (de l’angles hoax= broma, engany), manipula les informacions de manera que quedin deformades o distorsionades ja sigui de manera altruista, per causar por o terror a la gent, o per riure’s de les seves pròpies creacions. També s’englobaria a hoaxes totes les llegendes urbanes, fantasies que corren pels nostres dies especialment per la xarxa.

Quan ens referim a hoaxes, són totes aquelles històries engendrades simplement a partir de la imaginació, en el qual surten animals fantàstics, amb poders propers quasi sobrenaturals, que intenten imposar un dilema moral a aquells que desafiïn posar en evidència la seva inexistència.

Fins hi tot, hi hauria un altre tipus de hoaxes que serien aquells que, revestits de la més versemblant descripció, intenten passar per les portes de la ciència per difondre els seus enganys.

De manera que, si ens diuen que han trobat un mamífer terrestre autòcton de la illa de Hawaii [proposat per hoaxes] (illa d’origen volcànic, per tant, els únics mamífers que han pogut viatjar cap allà han estat per via aèria o per via marítima, i mai podrien ésser autòctons, ja que les illes no són tan antigues com per a permetre la creació d’una nova espècie autòctona) seria més susceptible a penetrar als límits de la ciència que no pas si ens diguessin que han trobat un Plesiosaure vivent al Llac Ness [proposat per Heuvelmans].

La primera proposta, sembla molt més versemblant a primera vista (qui pot dubtar que hagin trobat un tant quotidià mamífer en una illa?). La segona proposta, és molt més descabellada, i en un primer moment sembla totalment desacreditada.

No obstant això, si aprofundir aquest dilema a partir de la raó, es pot arribar a una conclusió. Seria convenient, que oblidéssim tota idea preconcebuda, fins i tot aquella de l’escepticisme i la de la credulitat. Analitzem les dues propostes, doncs:

• Un mamífer desconegut, reclòs a Hawaii. És a dir, un grup de mamífers que sempre han estat autòctons a Hawaii. Però, si partim que el nostre coneixement de la illa ve des que la varem colonitzar, volem dir que ja els primers colons la varen descobrir però la varen tenir en l’anonimat? Però aleshores, quan la illa es va crear, d’on varen sortir aquells mamífers terrestres? Vingueren nedant des d’una altra illa propera (a 2000 km) i varen evolucionar cap a una altra espècie o subespècie? Tenint aquesta última premissa com a possible, encara que haguessin arribat a la illa, no s’haguessin pogut diferenciar tant amb la primera espècie, ja que l’edat de la illa és curta. Tant, que les espècies de mamífers no es podrien adaptar ni tan sols als canvis atmosfèrics. Per tant, la idea no és possible.

• Un plesiosaure, reclòs a un llac d’Escòcia. És a dir, un dinosaure, que per definició es van extingir fa milions d’anys, però que encara sobreviu un espècimen. Es que potser ha trobat algun lloc per refugiar-se de l’hecatombe? Òbviament, quan parlem d'un dinosaure, ens hauriem de referir a un grup de dinosaures, ja que es necessiten un cert nombre d'individus per a evitar l'endogàmia i l'extinció de la població.´Resulta indispensable un minim indispensable d'individus que s’han de reproduir per a subsistir durant milers d’anys. Per tant, la idea encara que possible és que molt improbable.

En aquest punt la gent aliena a la ciència accepta rotundament la primera premissa perquè és aparentment més plausible (vegeu navalla d'Occam). Aquest punt de manca d’esperit crític que en certa manera es desvirtuen les seves afirmacions.

L’hoaxes necessita inspiració a partir de diverses fonts com la criptozoologia, els mites, altres llegendes urbanes, etc. i van formant les seves pròpies llegendes urbanes. Segons diu Santiago Camacho:

«La llegenda urbana, com a forma de narració sorgida espontàniament i transmesa de forma oral, no és cosa pròpia de temps remots, sinó de un gènere literari que en la actualitat està en extraordinària salut, i aquest llibre pretén ésser mostra d’això.»

De manera que segons ell, les llegendes urbanes formen part de la narració. Però s’han de considerar igual que les narracions científiques com les de Heuvelmans? El fet que a la gent se’ls hi «vengui» de la mateixa manera la ciència com els hoaxes els confon de manera que són capaços d’atribuir aspectes de pseudociències cap a la ciència.

Aquest article sobre ciència és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.