Constant?? (usurpador)
De Viquip??dia
Constant?? fou un general rom?? que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins el 411. Fou conegut com Constant?? III, pero al tractar-se d'un usurpador, l' ordinal III fou donat despr??s a un emperador bizant??.
Constant?? era probablement el governador de Brit??nia a comen??aments del segle V. El 406 algunes tribus germ??niques, com els v??ndals, el burgundis, els alans i els sueus, van aprofitar que el Rin s'havia gla??at i el van creuar prop de Mag??ncia, van eliminar les defenses romanes i van enviar territori imperial. La prov??ncia de Brit??nia ja estava revoltada i el general Constant?? es va proclamar emperador el 407. R??pidament va creuar el canal i va desembarcar a Boulogne deixant sembla ser la Brit??nia desguarnida, amb el que la prov??ncia de fet es va perdre per l'imperi. Els seus generals Justini?? i el franc Nebiogastes, al front de la avantguarda, foren derrotats per Sar, lloctinent d'Estilic??, i Nebiogastes va morir a Valence. Constant?? va enviar un segon ex??rcit dirigit per Edovic i Geronci, i Sar es va haver de retirar a It??lia, havent de comprar el dret de pas pels Alps als bagaudes revoltats. Constant?? va assegurar la frontera del Rin i va establir guarnicions als passos entre la G??l??lia i It??lia. El maig del 408 es va establir a Arle que va convertir en la seva capital, i on va nomenar a Apol??linar, l'avi de Sidoni Apol??linar, com a prefecte.
A l'estiu del 408 a It??lia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Per?? Constant?? no els va esperar sin?? que va dirigir els seus atacs cap a Hisp??nia, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les prov??ncies per l'emperador de Ravenna, per?? sembla que alguns nobles volien abra??ar el partit de Constant??. Mentre Estilic?? i Sar atacaven des de It??lia, Constant?? va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer c??sar, i el va enviar a Hisp??nia amb el general probablement d'origen germ??nic Geronci. Els governants d'Hisp??nia es van decantar definitivament per Constant?? quan el partit nacionalista rom??, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilic?? de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilic?? a refugiar-se en una esgl??sia a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (despr??s de la promesa de que salvaria la vida si sortia) pel cortes?? Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb el seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Aix?? Honori va haver de recon??ixer a Constant?? com a co-emperador (409) i c??nsol.
Per?? l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hisp??nia, doncs pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp?? Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Veri??, van organitzar un ex??rcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (ex??rcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constant?? o per prevenir un atac b??rbar.
Constant?? va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant C??sar a un altre fill anomenat Juli??. Didim i Veri?? van demanar ajuda a Honori, per?? aquest es va limitar a concedir honors te??rics. Constant va v??ncer a Didim i al seu germ?? Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Veri?? i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa.
Constant, qui no confiava en les mil??cies de les prov??ncies d'Hisp??nia (que pel que sembla aquestes mil??cies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Veri??) va encarregar la cust??dia dels passos pirinencs a uns mercenaris b??rbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi?? de vigil??ncia fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destituci??. Constant va confirmar l'enc??rrec als honoriaci. No se sap que va oc??rrer, per?? aquests mercenaris b??rbars, b?? fora per neglig??ncia, per tra??ci?? o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, v??ndals i alans cap a Hisp??nia, avan??at ja l'any 409 (les dates m??s probables s??n el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hisp??nia, Geronci es va rebel??lar i va proclamar Emperador al seu amic el general M??xim Tir??, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino.
Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les G??l??lies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silinges (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador M??xim (i a trav??s d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici?? de federats, i els va cedir totes les prov??ncies d'Hisp??nia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant??. Mentre els atacs saxons a la desguarnida Brit??nia van provocar que a la ve??na Arm??rica els habitants es rebel??lessin i van expulsar a les forces romanes.
Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les G??l??lies. Constant??, en una jugada desesperada, va envair It??lia: un cap anomenat Al??l??bic, volia substituir a Honori per un cap m??s capacitat i Constant?? s'hi va aliar, per?? la invasi?? no va reeixir i Al??l??bic va morir i Constant?? es va haver de retirar a la G??l??lia (410). All?? les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. El prefecte del pretori de Constant??, D??cim R??stic, substitut d'Apol??linar, va fugir amb Jov??, general gal revoltat a la regi?? del Rini (recolzat pels francs i alamans), que havia pres el t??tol d'emperador a Mag??ncia associant al seu fill o germ?? Sebasti?? amb el t??tol de c??sar. Constant?? va quedar assetjat a Arle per Geronci.
El 411 l'Emperador Honori va enviar a la G??l??lia al Magister Militium Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arl??, on mantenia el setge de Constant?? III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. Constant?? va enviar al general Edovic a reunir tropes entre francs i alamans, per?? aquestes foren derrotades a la vora del Roine i Edovic va morir assassinat per un tra??dor. Finalment Constant?? es va haver de rendir (411) contra promesa de la llibertat i que assoliria estat eclesi??stic, per?? tot i la promesa l'agost o setembre d'aquell mateix any Constanci el va fer decapitar junt amb el seu fill el c??sar Juli??. Les tropes de Geronci a la Tarrconense es van rebel??lar i Geronci va acabar su??cidant-se amb la fam??lia, l'emperador M??xim es va refugiar segurament amb els aliats b??rbars (probablement amb els alans), i la revolta de Jov?? i Sebasti?? fou igualment sufocada un temps despr??s. L'exercit d'Hisp??nia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori.
