M??xim Tir??
De Viquip??dia
M??xim Tir?? (Maximus Tyrannus) fou emperador rom?? el 408 fins vers el 411.
L'emperador Constant?? va nomenar august al seu fill Constant. Didim i Veri??, cosins de l'emperador Honori, que dirigien el partit favorable a aquest a Hisp??nia, foren ven??uts per Constant que va controlar la regi??, per?? aquest no confiava en les mil??cies de les prov??ncies d'Hisp??nia i va encarregar la cust??dia dels passos pirinencs a uns mercenaris b??rbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi?? de vigil??ncia fora encarregada als honoriaci, cosa que li va costar la destituci??. Constant va confirmar l'enc??rrec als honoriaci.
No se sap que va oc??rrer, per?? aquests mercenaris b??rbars, b?? fora per neglig??ncia, per tra??ci?? o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, v??ndals i alans cap a Hisp??nia, avan??at ja l'any 409 (les dates m??s probables s??n el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hisp??nia, Geronci, suposadament al saber que el general Just (Justus) havia estat nomenat general en cap de Constant??, c??rrec que volia per si mateix, es va rebel??lar i va proclamar Emperador al seu amic el general M??xim conegut per M??xim Tir??. D'aquest se sap que va encunyar moneda a Barcino i que va tenir residencia a Tarraco. Olimpi??dor de Tebes diu que fou el fill de Geronci, per?? el m??s probables es que nom??s fos un oficial.
Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les G??l??lies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador M??xim (i a trav??s d'aquest, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici?? de federats, i els va cedir totes les prov??ncies d'Hisp??nia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant??.
Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les G??l??lies. Constant??, en una jugada desesperada, va envair It??lia: un cap anomenat Al??l??bic, volia substituir a Honori per un l??der m??s capacitat i Constant?? s'hi va aliar, per?? la invasi?? no va reeixir i Al??l??bic va morir i Constant?? es va haver de retirar altre cop a la G??l??lia (410). All?? les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constant?? va quedar assetjat a Arle per Geronci.
El 411 l'Emperador Honori va enviar a la G??l??lia al magister militum Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constant?? III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori.
Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebel??lar i planejaven matar al seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, per?? quan va considerar que no se'n podia sortir es va su??cidar, despr??s de matar a la seva dona i al seu fidel servidor al??. L'ex??rcit d'Hisp??nia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori. L'emperador M??xim, al que potser Honori va perdonar la vida, es va refugiar amb els aliats b??rbars (probablement amb els alans).
Orosi l'esmenta encara viu el 417. Pr??sper diu que el 418 o 419 es va revoltar i es va apoderar d'una part d'Hisp??nia, per?? aquesta rebel??li?? fou insignificant i segurament no va afectar m??s que a algun districte; finalment fou capturat i enviat a It??lia, on fou executat el 422 a Ravenna al mateix temps que Jov??
