Geronci (general)

De Viquip??dia

Geronci (Gerontius) fou un general rom?? d'origen germ??nic (segons alguns brit??) al qual l'usurpador Constant?? III va nomenar com a comandant del seu ex??rcit des`res de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justini??.

Geronci tenia una bona reputaci?? com a militar i fou nomenat conjuntament amb el franc Edovinc (Edovinchus). El general Sar (Sarus) al que Estilic?? va enviar contra Constant??, el va assetjar a Viena del Delfinat per?? es va retirar quan es va assabentar de que Geronci havia estat nomenat, i va tornar a It??lia (408). A l'estiu del 408 a It??lia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Per?? Constant?? no els va esperar sin?? que va dirigir els seus atacs cap a Hisp??nia, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les prov??ncies per l'emperador de Ravenna, per?? sembla que alguns nobles volien abra??ar el partit de Constant??.

Mentre Estilic?? i Sar atacaven des de It??lia, Constant?? va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer c??sar, i el va enviar a Hisp??nia amb el general Geronci. Els governants d'Hisp??nia es van decantar definitivament per Constant?? quan el partit nacionalista rom??, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilic?? de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilic?? a refugiar-se en una esgl??sia a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (despr??s de la promesa de que salvaria la vida si sortia) pel cortes?? Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb el seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Aix?? Honori va haver de recon??ixer a Constant?? com a co-emperador (409) i c??nsol.

Per?? l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hisp??nia, doncs pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp?? Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Veri??, van organitzar un ex??rcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (ex??rcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constant?? o per prevenir un atac b??rbar.

Constant?? va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant C??sar a un altre fill anomenat Juli??. Didim i Veri?? van demanar ajuda a Honori, per?? aquest es va limitar a concedir honors te??rics. Constant va v??ncer a Didim i al seu germ?? Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Veri?? i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa.

Constant, qui no confiava en les mil??cies de les prov??ncies d'Hisp??nia (pel que sembla aquestes mil??cies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Veri??) va encarregar la cust??dia dels passos pirinencs a uns mercenaris b??rbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi?? de vigil??ncia fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destituci??.

Constant va confirmar l'enc??rrec als honoriaci. No se sap que va oc??rrer, per?? aquests mercenaris b??rbars, b?? fora per neglig??ncia, per tra??ci?? o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, v??ndals i alans cap a Hisp??nia, avan??at ja l'any 409 (les dates m??s probables s??n el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hisp??nia, Geronci, suposadament al saber que havia estat nomenat general en cap de Constant?? el general Just (Justus), es va rebel??lar i va proclamar Emperador al seu amic el general M??xim, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino i que sembla que va tenir residencia a Tarraco.

Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les G??l??lies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador M??xim (i a trav??s d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici?? de federats, i els va cedir totes les prov??ncies d'Hisp??nia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant??.

Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les G??l??lies. Constant??, en una jugada desesperada, va envair It??lia: un cap anomenat Al??l??bic, volia substituir a Honori per un cap m??s capacitat i Constant?? s'hi va aliar, per?? la invasi?? no va reeixir i Al??l??bic va morir i Constant?? es va haver de retirar altre cop a la G??l??lia (410). All?? les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constant?? va quedar assetjat a Arle per Geronci.

El 411 l'Emperador Honori va enviar a la G??l??lia al Magister Militum Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constant?? III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori.

Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebel??lar i planejaven matar al seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, per?? quan va considerar que no se'n podia sortir es va su??cidar, despr??s de matar a la seva dona (que Sozomen diu que era cristiana, mentre Geronci era probablement pag??) i al seu fidel servidor al??. L'emperador M??xim es va refugiar segurament amb els aliats b??rbars (probablement amb els alans). L'ex??rcit d'Hisp??nia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori.