Baga??dia
De Viquip??dia
Baga??dia es una rebel??li?? de camperols. La paraula bagauda ve del llat?? bagauda, tradu??t com ???bandit???, i aquesta paraula segurament ve del celta bagad o bagud, que volia dir ???assemblea tumultuosa???, o be del verb celta baga que es traduiria per ???caminar sense rumb???). El bagaudes eren els colons de les grans i mitjanes hisendes i els petits propietaris o camperols sense terra.
Les primeres bagaudies es van produir en temps de Comode, quant es va rebel??lar Matern; sembla que aquesta rebel??li?? fou mes aviat una combinaci?? de desertors militars aliats a esclaus fugitius mes que un moviment camperol. El segle III el bandidatge d'esclaus fugitius i de camperols sense terra (o que havien perdut la terra) fou tamb?? freq??ent en algunes zones.
Per?? la primera baga??dia de tipus estrictament camperol es va produir a La G??l??lia a la meitat del segle III. Aqu?? els esclaus fugitius van tenir un paper secundari, i el protagonisme correspongu?? als colons de les hisendes i de les viles i els camperols sense terra. La vinculaci?? perpetua dels colons a la terra, la seva condici?? heredit??ria i la sujecci?? al dominus (amo) era un rerefons adequat per fomentar aquest tipus de revoltes, que b??sicament pretenien que els rebels recuperaren les terres i esdevingueren petits propietaris i es trencaren els lligams opressius amb els senyors heredit??riament.
Una d'aquestes rebel??lions o bagaudies es va produir al segle V, en la darrera fase del Imperi rom??, a part de la Tarraconense, que fou afectada des Tarraco a Cant??bria (mes al oest va quedar en mans dels b??rbars) per?? sobretot a la part dels Pirineus centrals i occidental.
[edita] La baga??dia a la Tarraconense
Despr??s d'un precedent anterior, i tot seguit de les invasions barbares de la G??l??lia el 406, el any 407 la baga??dia va esclatar a la G??l??lia de manera molt mes marcadament camperola, amb els colons, pagesos i alguns esclaus com protagonistes. Les seves noticies van arribar a la Tarraconense el 408: els colons i gent humil expressava la disconformitat amb l'estat i la societat. La Baga??dia es va estendre a part de la Tarraconense no abans del 409, probablement.
Inicialment els pagesos es van limitar a mostrar la seva rebel??lia col??laborant amb els b??rbars; tamb?? es van formar algunes bandes de pagesos i esclaus fugitius all?? on el terreny oferia refugi contra els atacs de les mil??cies dels propietaris. La fugida o mort de molts propietaris davant els v??ndals, sueus i alans, va provocar l'abandonament d'una part de les explotacions, i la fugida dels esclaus d'altres; en algunes hisendes els pagesos no van voler entregar la collita als amos i aquestos, mancats de forces militars, no van poder fer res; les hisendes quedaven en mans de procuradors o conductors que per diverses circumstancies van esdevenir de vegades els nous amos (mort dels anteriors sense tornar, usurpacions, enlla??os, compres a baix preu...) per?? moltes hisendes van quedar en mans de les partides bagaudes. Quant la hisenda quedava en mans de bagaudes, els colons ja no havien de pagar els impostos al estat i nomes les prestacions acostumades al amo. Les banders es van fer nombroses el 410 (quant es va saber de la conquesta de Roma per el visigot Alaric I). La baga??dia va afectar especialment al territori dels vascons, autr??gons, berons, turmogis, v??rduls i caristis. Les bandes bagaudes van saquejar aquelles hisendes que no dominaven, i a partir del 420 van fer expedicions de saqueig contra les hisendes de les zones no afectades per la baga??dia a la vall de l'Ebre.
El 441 fou enviat a combatre a les bandes el Dux Utriusque Militiae Asturius, que va poder derrotar als bagaudes per?? no de manera decisiva. El va succeir el seu gendre Merobaudes, un poeta, que els va derrotar altra cop vers el 445 a les terres dels Aracelitans, la capital dels quals era Araceli (potser Huarte-Araquil o Araciel prop de Corella), feu dels bagaudes.
El febrer del 449, el rei sueu Requiari, aliat a les bandes bagaudes, va fer una expedici?? fins al territori dels vascons on va fer estralls i va seguir despr??s (juliol del 449) contra Saragossa i Lleida. Una partida de bagaudes va saquejar Turiaso (Tarassona) on van assassinar al bisbe de la ciutat per?? als pocs dies foren sorpresos per Basilius, un cap militar de la Tarraconense, i assassinats en massa a l'esgl??sia de la ciutat. Altres bandes bagaudes van assolar la vall del Ebre del 450 al 454 i el 455 els va combatre Frederic, germ?? del rei got Teodoric I, i va aconseguir pacificar la regi??.
El 456, el sueu Requiari va tornar a la Vall de l'Ebre i es va a??llar a les restes de les bandes. El seu cunyat Teodoric, rei dels gots, va entrar a Hisp??nia amb un exercit en el que hi havia borgonyons i visigots i va xocar contra Requiari, que s'estava retirant, a la vora del riu ??rbigo, prop d'Astorga; el rei sueu fou derrotat i encara que va fugir fou capturat i executat el desembre del 456.
Durant l'expedici?? de Requiari els bagaudes van actuar per darrera vegada; despr??s ja no tornen a ser esmentats a la Tarraconense per?? es suposa que els bagaudes, majorit??riament vascons, incrementats per vascons de les muntanyes, van dirigir les seves expedicions cap al oest i van conquerir els territoris de caristis, v??rduls i autr??gons, que avui formen Euskadi.
