Autrígons

De Viquipèdia

Els autrígons foren un poble probablement celta o celtitzat i mes tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Alava, i una part de Burgos fins a Briviesca. Eren probablement d'origen càntabre. La zona de la costa comprenia la desembocadura del Nerva o Nervión (que possiblement era el seu límit occidental).

Tenien al sud als turmogis (província actual de Burgos) i als berons (actual La Rioja); al est als caristis; i al oest als càntabres.

Entre les seves ciutats destaquen Uxama Barca (avui Osma de Valdegobia), Virovesca (avui Briviesca) y Segisamunolum (possiblement Cerezo, a la riba del riu Tirón) que era una mansió de la via de Saragossa a Astorga. Virovesca es esmentada al Itinerari d'Antoní com Verovesca, i Ptolomeu l'esmenta com Viruesca, Virdubesca, Vuruesca y Burbesca; Plini li diu Virovesca o Virivesca. Plini esmenta també com a pertanyent a aquest poble la ciutat de Tritium que podria estar a la zona de unió dels territoris de vàrduls, caristis i autrígons. A la costa posseïen Portus Ammanus (mes tard colònia Flaviobriga) que podria tractar-se de Bilbao o de Castro Urdiales que Ptolomeu dona com a capital dels autrígons pero Plini la fa capital dels vàrduls. En total els autrígons tenien deu pobles. Els autrígons eren probablement el poble que Estrabó anomena com allotrigi.

Es creu que van arribar a la costa ocupant el territori dels origèvons, probablement una tribu càntabre, després de la derrota guerra a la guerra contra Roma.

Aquest poble fou superficialment romanitzat i al segle V es van barrejar amb els vascons que vivien al est i que van emigrar cap a les seves terres, la llengua i cultura dels quals va prevaldre des llavors.