Civilis

De Viquip??dia

Claudi Civilis o m??s correctament Gai Juli Civilis fou el l??der dels bataus en la seva revolta contra Roma l'any 69. Els bataus eren un poble germ??nic separat dels cats i establert a les illes que formaven les boques del Rin i el Maas i foren aliats romans.

La revolta es va gestar quan van esclatar les guerres civils. Juli Paule i Claudi Civilis eren germans de la casa reial dels bataus per?? sota un fals c??rrec de tra??ci?? el llegat de Ner??, Fonteu Capit??, va executar a Juli Paule el 67 o 68 i va enviar a Civilis a Roma carregat de cadenes. Aviat fou alliberat per Galba i fou nomenat prefecte d'una cohort, per?? al ser proclamat Vitel??li va esdevenir sospit??s i l'ex??rcit va demanar que fos castigat.

Es va escapar i va comen??ar a preparar la seva venjan??a. Les legions germ??niques havien deixat les prov??ncies de Germ??nia Inferior i Germ??nia Superior per anar a It??lia en suport de Vitel??li, i Antoni Prim i Hordeoni Flac, partidaris de Vespasi?? havien planejat una revolta a les Germ??nies per impedir la sortida d'aquestes tropes o for??ar el seu retorn i li van encarregar la feina a Civilis que es presentava com partidari de Vespasi??. Al projecte va ajudar un decret de Vitel??li que mobilitzava als bataus per l'ex??rcit, i la forma brutal amb que el decret fou acomplert. Instigats per Civilis, els bataus van rebutjar els reclutaments i d'acord a una antiga costum germ??nica, Civilis va convocar a una gran assemblea nocturna a una cova sagrada i va aconseguir el suport dels caps bataus per la revolta. Es van unir tamb?? a la revolta els canninefats, un altra trib?? germ??nica de la mateixa zona, dirigits per Brinno, que per la seva banda va obtenir el suport dels frisis de l'altra costat del Rin.

El quarters de hivern dels roman foren atacats i es van haver de retirar de les seves fortaleses al pa??s batau. Civilis, te??ricament encara aliat rom??, va fingir que reprimia la revolta amb una cohort posada al seu servei i que la resta dels soldats romans havien de romandre tranquils als seus quarters. Despr??s d'aix?? Civilis es va posar obertament al costat del rebels i al capdavant del canninefats, frisis i bataus, es va enfrontar als romans a la vora del Rin; en mig de la batalla una cohort formada per tungris va desertar cap al costat de Civilis i va decidir la batalla; la flota, molts dels tripulants de la qual eren bataus, fou controlada per aquestos i portada al costat germ??nic de la frontera.

Civilis va enviar missatgers a la G??l??lia i Germania per urgir a la revolta. Hordeoni Flac, governador de Germ??nia, que inicialment havia ajudat a Civilis en la revolta, va ordenar al seu llegat Mummi Luperc, d'anar contra els revoltats. Civilis li va presentar batalla. Les forces bataves de Luperc van desertar i les no bataves van fugir, i els legionaris es van haver de refugiar a Vetera Castra, principal fortalesa al Rin. Mentre algunes legions de veterans formades per bataus i canninefats, que havien marxat a It??lia per ordre de Vitel??li, es van amotinar i van tornar a Germ??nia per unir-se a Civilis. En el seu cam?? van derrotar a les forces de Herenni Gal, comandant de les forces amb seu a Bonn. Aix?? Civilis controlava ara un verdader ex??rcit. Per cobrir-se pol??ticament va declarar la seva lleialtat a Vespasi?? i va demanar a les legions de Vetera Castra que reconeguessin a aquest com emperador, per?? no va tenir ??xit ja que aquestes legions eren adictes a Vitel??li.

Als bataus es van unir els br??cters i els t??ucters mentre Mummi Luperc i Numisi Ruf refor??aven les fortificacions de Vetera Castra, i foren assetjats per Civilis amb forces de terra i la flota. Hordeoni Flac va demorar les operacions perqu?? afavoria a Vespasi?? i finalment fou deposat pels soldats i el comandament va passar a Dil??li V??cula. Les forces tribals de tot Germ??nia no paraven d'anar al camp de Civilis i va atacar a les forces de gals a l'oest del Mosa i mes lluny com els menapis, per for??ar el seu aixecament contra Roma, especialment els trevirs i el ubis; aquestos darrers es van mantenir fermament lleials a Roma i van patir destruccions. Vetera Castra, assetjada, fou atacada per?? l'atac fou rebutjat. Aix?? es va arribar cap als final de l'any 69, una mica abans de la batalla de Cremona que va decidir la vict??ria de Vespasi?? sobre Vitel??li.

Quan es va con??ixer la vict??ria de Vespasi??, Alb?? Mont?? fou enviat a Civilis per comminar-lo a posar fi a la revolta ja que el seu afavorit havia triomfat. Per?? Civilis es va negar i poc despr??s va enviar a Juli M??xim i Claudi V??ctor (aquest era el seu nebot, fill de la seva germana) contra les legions de V??cula, que van atacar per sorpresa el campament de V??cula a Asciburgium que nom??s es va salvar per l'arribada d'un ajut inesperat, que finalment van posar en fuita als atacants que no foren perseguits. Civilis va presentar als assetjats de Castra Vetera aquest fet com una vict??ria, per?? un presoner va revelar la veritat i la fortalesa no es va rendir. V??cula va marxar llavors per aixecar el setge i va derrotar a les forces de Civilis, per?? altra cop no foren perseguits i no es va culminar la vict??ria.

Aviat els romans es van haver de retirar de Gelduba i Novesium per manca de provisions, i Civilis va ocupar Gelduba i va tornar a atacar Vetera Castra i les dissensions entre V??cula i Hordeoni Flac van permetre una vict??ria del cap rebel. Per?? poc despr??s V??cula va reorganitzar les seves forces i va ocupar Magontiacum que estava en mans de Civilis.

Al gener del 70 aC es va saber de la mort de Vitel??li que era el preferit de les forces romanes a les prov??ncies de Germ??nia, i va provocar tamb?? falles de fidelitat a l'imperi dels gals; van circular rumors de que a M??sia i Pann??nia les tropes romanes estaven essent atacades per dacis i s??rmates, i es va informar del incendi del Capitoli a Roma.

Cl??ssic i Juli Tutor es van unir a Civilis i van derrotar a V??cula i despr??s d'aix??, en la impossibilitat de sostenir-se, Vetera Castra es va rendir per?? els legionaris al sortir foren morts pels soldats germ??nics de Civilis potser amb coneixement d'aquest.

Civilis i Cl??ssic van destruir els quarters de hivern romans excepte els de Magontiacum i Vindonissa. Els germ??nics demanaven la destrucci?? de Colonia Agrippinensis, per?? finalment no es va produir perqu?? a la ciutat havia estat amagat el fill de Civilis des del el comen??ament del conflicte i el noi havia estat protegit, i Civilis va voler agrair aquest fet. Va derrotar alguns tribus hostils i es va enfrontar a un vell enemic, Claudi Labe??, al front d'irregulars betasis (betasii), tungris i nervis, al que va derrotar i va aconseguir que els tungris i altres tribu es passessin al seu costat; en canvi pocs pobles gals es van revoltar i nom??s els trevirs i el lingons es van unir a Civilis.

A Roma, Licini Muci?? va decidir enviar un ex??rcit poder??s al Rin i posar fi a la revolta. En va encarregar el comandament a Quint Petili Cerealis i Anni Gal. En aquest moment Civilis lluitava encara amb Labe?? que dirigia grups de gals belgues; Cl??ssic gaudia del seu nou poder i Juli Tutor, que havia de vigilar els passos dels Alps cap a l'alt Rin, no va fer la seva feina. Cerealis no va tardar en presentar-se al pa??s dels trevirs i ocupar la seva capital Augusta Treverorum. Era all?? quan va rebre una carta de Civilis i Cl??ssic que l'informava de la mort de Vespasi?? i li oferia l'imperi.

Civilis esperava refor??os de l'altra costat del Rin per?? Cl??ssic i Juli Tutor volien la batalla decisiva, que es va lliurar al Mosel??la, en la que els romans van obtenir una vict??ria completa. Colonia Agrippinensis fou ocupada pel guanyador. Els rebels encara conservaven for??a poder i van destruir part de la flota romana i van derrotar a un cos de nervis que s'havien sotm??s al llegat rom?? Fabi Prisc i havien atacat als seus antics aliats.

Mentre van arribar els refor??os de la Germ??nia b??rbara i Civilis es va establir a Vetera Castra contra la que va marxar Cerealis. La batalla decisiva fou una vict??ria romana merc??s a la tra??ci?? dels bataus, per?? com que els romans no tenien flota els rebels es van poder escapar creuant el Rin; al altre costat es van unir a Civilis els chauci, i unit a Cl??ssic i Tutor va ferun darrer esfor?? per mantenir el control de les illes dels bataus, per?? encara que inicialment victori??s, aviat fou derrotat per Cerealis que el va obligar a fugir a l'altra costat del Rin.

Cerealis va enviar emissaris per oferir la pau als bataus i el perd?? a Civilis, que es va haver de rendir i acceptar la oferta. Es va entrevistar amb Cerealis a un pont del riu. La historia de T??cit s'acaba just en aquest moment i la sort final de Civilis es desconeguda.