Licini Mucià

De Viquipèdia

Licini Mucià, probablement Gai Licini Mucià (Caius Licinius Mucianus), fou un magistrat romà. Segurament era membre de la gens Múcia i hauria estat adoptat per la gens Licínia.

Fou cònsol el 52, 70 i 75. Quan els afers l'ocupaven hi posava tota la seva energia però quan no tenia res que fer es dedicava als plaers. El primer consolat, sota Claudi, va acabar amb sospites per part de l'emperador i se'n va anar a l'exili a Àsia, en concret a Lícia, nominalment com a llegat imperial.

Sota Neró va rebre altre cop el favor imperial i a la mort de l'emperador era governador de Síria amb el comandament de quatre legions, mentre Vespasià era a Judea amb només tres legions. Mucià i Vespasià no es portaven be però a través d'amics comuns es van reconciliar; van reconèixer Otó i quan va esclatar la guerra civil, Vespasià va decidir assolir el tron i Mucià li va donar suport.

Vespasià va romandre a Àsia i va enviar Mucià contra Vitel·li a Europa. Vitel·li fou derrotat per Antoni Prim i això va despertar la gelosia de Mucià. En el seu camí cap Europa a través de Frígia, va arribar a Dàcia on va reprimir atacs dels dacis que havien creuat el Danubi.

Prim havia entrat a Roma força abans de l'arribada de Mucià, però quan aquest va arribar Prim li va fer entrega del comandament. Encara que Domicià, fill de Vespasià, tenia la direcció nominal dels afers, Mucià fou el verdader emperador i va viure amb gran esplendor.

Quan Vespasià va anar a Itàlia, Mucià el va anar a rebre a Brundusium. Mucià li fou fidel i l'emperador li va mantenir el seu favor. La data de la seva mort es desconeguda, però fou encara durant el regnat de Vespasià.

Fou general, orador i historiador. Com orador es elogiat per Tàcit. Va escriure algun llibre d'història però no se sap sobre quin tema encara que es suposa que es relacionava amb l'Orient.