Cer??mica cardial

De Viquip??dia

Horitz?? amb cer??miques cardials
Localitzaci?? geogr??fica aproximada.
Dades
Cronologia:	VI mil??leni aC-V mil??leni aC
Localitzaci??:	Costes del Mediterrani occidental

La cer??mica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinu??s seguit de petxines de escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia) perqu?? la seva forma general recorda a la d'un cor. Encara que es van utilitzar diverses esp??cies, aquestes, han estat determinades casi sempre com Cerastoderma echinatum, o algun altre membre de la fam??lia dels Cardiidae). Sabent que els Cardiidae no eren els ??nics motius decoratius d'aquest tipus de cer??mica (doncs inclou impressions de dits, o digitacions i ungulacions, impressions amb un punx??, cordons, etc.) a vegades es prefereix l'??s de la denominaci?? de cer??mica impresa.

La cer??mica cardial es caracter??stica d'un dels primers estadis del Neol??tic de la Conca Mediterr??nia, durant els mil??lenis sis?? i cinqu?? abans de Crist, incloent les zones costeres de l'??rea dels Balcans fins a les costes del Principat i del Pa??s Valenci??. Encara que la seva influ??ncia arriba fins a les costes atl??ntiques europees.

Taula de continguts 1 Origen 2 Difusi?? 3 No va existir una cultura cardial 4 Refer??ncies

[edita] Origen

??s dificil determinar l'origen de la cer??mica cardial. Els exemples m??s antics procedeixen de S??ria i el L??ban, en el set?? mil??leni, on existia una antiga tradici?? de cer??mica impresa amb petxines de mol??luscs (??cultura de Biblos??)^[1]. A Europa hi ha antecedents de la cultura denominada ??cultura pre-Sesklo?? de la zona de Tes??lia (Gr??cia)^[2], on semblen trobar-se els m??s antics exemplars d'impressionants cardials del sis?? mil??leni. Tanmateix, si exceptuem la pr??pia cer??mica, aquesta cultura t?? la manca de altres aspectes neol??tics, ja que les restes ens parlen de ca??adors, recol??lectors i pescadors, habitants de coves, amb una pan??plia t??picament mesol??tica, probablement culturitzats per altres pobles m??s avan??ats, els quals coneixerien l'agricultura i la ramaderia.

En aquell mateix mil??leni, sense abandonar la seva tradici?? econ??mica (ca??a, recol??lecci??, pesca) sembla que s'hagi produ??t la transici??, incorporant-se les noves caracter??stiques plenament neol??tiques com el cultiu de cereals, la ramaderia de ovic??prides i un augment de la pres??ncia de la cer??mica impresa que s'enriqueix amb nous motius decoratius.

[edita] Difusi??

S'ha inferit que la difusi?? de la cer??mica cardial sol es possible gr??cies a les grans capacitats de navegaci?? dels seus pobles, ja que entre les restes bromatol??giques apareixen esp??cies pr??pies de mar endins; i que a trav??s de la navegaci?? es van expandir per una gran part del Mediterrani. Per?? no hi ha proves s??lides, tant sols al sud d'It??lia, i ??s m??s segur pensar que la difusi?? cardial fos a causa d'una onada de novetat t??cniques que va arrelar a la poblaci?? aut??ctona epipaleol??tica abans que a una migraci?? demogr??fica generalitzada.

El cas ??s que creuen el mar Adri??tica colonitzant Pulla (Molfetta ??s l'??nic lloc on sembla haver existit una aut??ntica immigraci?? de gent dels balcans^[3]) i Sic??lia al sud d'It??lia, instal??lant les seves zones d'habitatge casi sempre en coves (encara que hi ha alguns poblats fortificats amb fosses i estacades). Gradualment, la colonitzaci?? arribar al centre d'It??lia (Laci, Toscana, Lig??ria) i les illes, com C??rsega i Sardenya, apareixent les primeres passes al sud de Fran??a

Al voltant del cinqu?? mil??leni aC la cultura ja s'havia assentat a les costes mediterr??nies dels Pa??sos Catalans i Fran??a. Amb algunes excepcions, ja que entre mig quedaven nombroses comarques de pobles probablement aut??ctons que van resistir m??s temps l'aculturaci??. En direcci?? a l'interior, la cer??mica cardial va penetr?? pel Roine i per l'Ebre, arribant fins a l'Atl??ntic, al menys a la pen??nsula ib??rica. Tanmateix, les costes andaluses va perseguir alienes a aquest fenomen.

Diversos tipus de decoraci?? Cardial.

[edita] No va existir una cultura cardial

El que queda d'ells no ??s molt espectacular ja que es tracta, sens dubte, d'un poble neol??tic bastant primitiu, excepte per les seves suposades capacitats n??utiques. Es dif??cil parlar d'una ??cultura cardial?? ben definida, a causa d'innumerables variants regionals, i ??s millor referir-se, simplement, amb un ??horitz?? amb cer??miques cardials?? o, millor, amb cer??miques impreses, generalitzant. En el sud-est d'It??lia s'agrupa la denominaci?? de ??cultura de Molfetta?? (que, a m??s sembla m??s antiga); a Sic??lia s'utilitza l'expressi?? ??cultura de Stentinello??. El nord d'It??lia i el sud de Fran??a formarien una col??lectivitat on els seus m??xims jaciments s??n Arene Candide (It??lia). Ch??teauneuf-l??s-Martigues i Roucadour (Fran??a). El litoral dels pa??sos catalans tenen el seu jaciment estrella a la Cova de l'Or, per?? tamb?? La Sarsa (Pa??s Valenci??), on es parla de la ??cultura Montserratiense??. Les influencies cardials arriben fins a Portugal, on hi trobem manifestacions capsienses, del nord d'??frica, tamb?? inclouen aquestes cer??miques impreses^[3].

Actualment es q??estiona si aquesta sobreestimada influ??ncia en la difusi?? del Neol??tic, en front a altres cultures locals m??s important (i on els avan??os arqueol??gics estan demostrant de m??s antiguitat), per?? ??s innegable que van deixar grans trets distintius. La cer??mica cardial occidental sol tenir un fons rondejat i siluetes ovoides, a vegades amb coll. La decoraci??, ja descrita, presenta impressions al fang fresc de petxines, dits, ungles i punxons amb motius amb forma de bandes i triangles. S'associen a una ind??stria l??tica amb abundants micr??lits geom??trics (evidenciant la import??ncia de la ca??a), perforadors i esp??tules d'os. Tamb?? hi ha ornaments com bra??alets de pedra, comptes de collarets i penjolls de petxines. Els molins barquiformes o de vaiv?? aix?? com importants apartaments alimenticis marins (peix i marisc).

A finals del cinqu?? mil??leni la cultura va degenerar en front altres pobles m??s creixents, per?? van quedar grupuscles gen??ricament anomenats Epicardials, sobretot al nord d'It??lia (cultura dels Vasos de Boca Quadrada: ??Chiozza??) i els Balcans adri??tics (Hvar, Lisicici i Butmir)^[4].

Tamb?? es sospita que les seves arrels tenen gran import??ncia alhora d'explicar l'origen dels pobles Ibers i L??gurs.

[edita] Refer??ncies

• Men??ndez Fern??ndez, Mario; Jimeno Mart??nez, Alfredo y Fern??ndez Mar??nez, Victor M. (1997), Diccionario de Prehistoria, Alianza editorial, Madrid. ISBN 84-206-2888-3.