Canal del Centre
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 24,275 + 7,2 km | |||
| Classe | IV (tram modern) I (tram hist??ric) |
|||
| Construcci?? | 1888-1917 1963-2002 |
|||
| Posada en servei | 1917 2002 |
|||
| Desnivell | 88,15 m | |||
| Nombre de rescloses | modern: 2+1 ascensor hist??ric 1+4 ascensors |
|||
| De | Seneffe | |||
| a | Nimy | |||
| Territoris | B??lgica | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
El Canal del Centre ??s un canal de B??lgica que enlla??a el canal Brussel??les-Charleroi a Seneffe amb el Canal Nimy-Blaton-P??ronnes. Forma una malla essencial en l'enlla?? de les conques del Mosa i de l'Escalda.
El canal inaugurat al 1917 era d'una capacitat d'embarcacions de 300 tones. Des de 1962 l'obra de modernitzaci?? i d'eixamplaci?? comen??a i s'ha acabat el 30 d'agost 2002.
El canal modern t?? una llargada de 24,275[1] km d'una capacitat de 1350 tones (Classe IV). De Ville-sur-Haine cap a Houdeng-Goegnies s'ha construit una drecera al nord dels nuclis de Str??py-Bracquegnies i Houdeng.
El bra?? antic del canal ??s d'una llargada de 7,2 km. Era vaticinat a la destrucci?? als anys seixanta del segle passat per?? un moviment de conservaci?? s'ha aixecat des del 1978 per a protegir el siti i les quatre ascensors hydr??ulics del segle XIX. Va reeixir el repte i el 1998, l' Unesco l'ha declarat patrimoni de la Humanitat.
Des d'aleshores, hi ha dos canals del centre: el modern, utilitzat per a la navegaci?? commercial i l'hist??ric com attracci?? museal i tur??stica.
Taula de continguts |
[edita] El canal hist??ric[2]
[edita] Hist??ria
La hist??ria del canal comen??a al 24 de juny 1379, quan Albert de Baviera, comte d??? Hainaut va decidir que s'havia de millorar les condicions de navegaci?? al riu Haine entre Mons i el seu aiguabarreig amb l'Escalda a Cond?? sur l'Escaut. El 1554 el comte Joan d'Otinge va emetre un nou decret per a apregonar l'Haine. A aquesta ??poca, encara no es parlava de un enlla?? de l'Escalda amb el Mosa com que la cresta de m??s de noranta metres era insuperable amb els mitjans t??cniques d'antany.
Al 1774, sota el regne ??ustriac es parla per a la primera vegada d'aquest enlla??, un projecte que els ocupants francesos van tornar a prendre al 1800. El 5 de maig 1810, l'emperador Napole?? decret?? la construccio d'un enlla?? Escalda-Mosa que connectara Charleroi a Mons en utilitzar el curs de l???Haine. El Canal Mons-Cond?? o sia la canalitzaci?? de l???Haine fins a l'aiguabarreig amb l???Escalda va acabar-se, tot i encontrar moltes dificultats.
Nom??s queda el tram Mons-Charleroi o sia el futur canal del Centre. Superar un desnivell d'uns noranta metres en un trajecte d'a penes 21 quil??metres era i ??s un repte de veres. Aix?? no era pas la ??nica dificultat: l'estructura geomorf??logica de la zona era for??a instable a causa de les explotacions mineres i, de m??s, la quantitat d'aigua disponible als rierols que haurien d'alimentar el canal i les rescloses era for??a restreta. De 1826 fins a 1881, no menys que deu projectes van treure's a llum fins que el govern belga va decidir el 4 d'agost 1879 de construir el canal, al retorn d'un viatge d'estudis d'un grup d???enginyers belgues a Anglaterra. Al 1881, el ministre de foment Charles Sainctelette va approvar l???onz?? projecte segons la t??cnica desenvolupada per a l'enginyer angl??s Edwin Clark en collaboraci?? amb la societat de construcci?? mec??nica Cockerill de Seraing.
S'opta per un tra??at que segueix la vall del Thiriau de La Louvi??re fins a Thieu i la vall de l'Haine fins a Mons. Per a superar el noranta metres calen sis rescloses d'un desnivell de 4,00 m, cinq de 4,20 m, una de 2,26 m i quatre ascensors tipus Clark: un de 15,4 m i tres de 16,93 m. L'avantatge d'un ascensor es doble: permet de superar un desnivell m??s llarg i li call sixanta vegades menys aigua que una resclosa.
L'obra va comen??ar al setembre de 1883 a La Louvi??re i el canal va inugurar-se al 1917. El tram hist??ric que subsisteix despr??s de l'obra de modernitzaci?? t?? una resclosa i els quatre ascensors hydr??ulics aut??ntics.
[edita] Infraestructures
| Resclosa i ascensors |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitat | llargada | amplada | calat | al????ria llibre | desnivell |
Houdeng-Goegnies??n??1 (ascensor)
 |
40,80 m | 5,20 m | ??? m | ??? m | 15,40 m |
| Houdeng-Goegnies??n??2 (ascensor) | 40,80 m | 5,20 m | ??? m | ??? m | 16,93 m |
Bracquegnies??n??3 (ascensor)
 |
40,80 m | 5,20 | ??? m | ??? m | 16,93 m |
Thieu??n??4 (ascensor)
 |
40,80 m | 5,20 | ??? m | ??? m | 16,93 m |
| Thieu (resclosa) | 124,00 m | 12 m | ??? m | ??? m | 4,20 m |
[edita] El canal hist??ric avui
El canal hist??ric, del qual les instal??lacions van restaurar-se, ??s esdevingut una atracci?? tur??stica d'envergadura, gr??cies a l'acci?? incansable de la Compagnie du canal du Centre, creada al 1978 per un aficionat del canal, Jean-Pierre Gailliez. Aquest tram ja no s'utilitza per el tr??nsit comercial. [3]
[edita] El canal modern
[edita] Hist??ria
El 1947 es va parlar per a la primera vegada d'eixamplar el canal. Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegaci?? interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una m??xima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia a dreta llei una explosi?? del transport de mercaderies. El 9 de mar?? 1957, l'aleshores parlement unitari de B??lgica vota una llei (???la llei de les 1350 tones???) que determina la llista les vies navegables que han d'eixamplar-se. L'obra comen??a el 1963. El quid principal era, com des de l'inici de la hist??ria del canal, el desnivell i la soluci?? per a reempla??ar els quatre ascensors. Aviat les rescloses d'Havr?? i d???Obourg-Wartons van construir-se, per?? va caldre molt de temps per a triar entre un pla inclinat, un canal inclinat, una escala de rescloses o un ascensor.
L'obra era gegant??, si m??s no fara??nic pels detractors. Era l'??poca de la hist??ria de B??lgica a la qual calia sempre compensacions d'ambd??s costats de la frontera ling????stica, cada vegada que es proposaven obres majors. L'obra es va finan??ar per a contrepesar un altre projecte fara??nic: el port de Zeebrugge. Despr??s de moltes tergiversacions, finalment, va optar-se per construir l???ascensor naval d'Str??py-Thieu i la construcci?? va comen??ar el 1982. V??ries vegades els treballs van suspendre's quan el govern central tenia altres prioritats financi??ries. Despr??s de la regionalitzaci?? de la compet??ncia de foment al 1993, el govern val?? va reprendre l'obra i crear la societat Sofico al 1994, per a acabar uns grans projectes inacabats o inacabables: l'ascensor i el t??nel de Cointe, aturades per a l'in??rcia del govern central que precedia la regionalitzaci?? de 1993. El canal nou va acabar-se amb l'inauguraci?? al 2002 d'aquest ascensor, el m??s llarg del m??n.
[edita] Infraestructures
| Rescloses i ascensor |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitat | llargada | amplada | calat | al????ria llibre | desnivell |
| Havr?? (resclosa) | 124,00 m | 12,50 m | ??? m | ??? m | 10,00 m |
 |
55,00 m | 7,30 m | ??? m | ??? m | 73,15 m |
| Obourg-Wartons (resclosa) | 96,00 m | 12 m | ??? m | ??? m | 5 m |
[edita] Estat??stiques del tr??nsit al canal
De 2000 (??ltimes estat??stiques disponibles pel canal hist??ric) al 2006, el volum de les mercaderies transportades al canal va multiplicar-se gaireb?? per vuit.
| Any | tonatge | embarcacions |
| Canal hist??ric |
||
|---|---|---|
| 1987 | 498.000 t | 2853 |
| 1990 | 335.000 t | 2103 |
| 2000 | 282.000 t | 1531 |
| Canal modern |
||
| 2004 | 1.513.000 t | 4041 |
| 2005 | 1.871.000 t | 4941 |
| 2006 | 2.295.000 t | ??? |
[edita] Refer??ncies
- ??? Descripci?? del canal al web del servei de les vies hydr??uliques de Val??nia
- ??? Cr??nica del canal editada pel servei pedag??gic del govern de la regi?? valona
- ??? Bullet?? d'informaci?? del canal (en franc??s)
