Ascensor naval d'Strépy-Thieu

De Viquipèdia

L'ascensor d’Strépy-Thieu

Vista frontal de l'ascensor

L’ascensor naval d’Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre. Es troba a cavall del municipi Strépy-Bracquegnies i del poble de Thieu, ara integrat al municipi de Le Rœulx, a Bèlgica, raó que explica el nom doble. Supera un desnivell de 73,15m i accepta embarcacions de fins a 1.350 tones o conjunts de barcasses empesos de 2000 tones.

És l'ascensor naval el més llarg del món.

[edita] Història

Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegació interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1.350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una màxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia una explosió del transport de mercaderies. El 9 de març 1957, l'aleshores parlament unitari de Bèlgica va votar una llei (“la llei de les 1.350 tones”) que determinava la llista de vies navegables que havien d'eixamplar-se. El canal del Centre en formava part.

El canal del Centre vist des de l'ascensor

Des de segles, aquesta malla important a l'enllaç del port de Duinkerke a França amb les conques de l'Escalda (port d'Anvers), del Mosa (ports de Namur i Lieja) i del Rin, causà maldecaps als enginyers hidràulics que no paraven mai de cercar solucions per a superar el desnivell de 88,15 metres. La modernització del canal va començar al 1963. Després de l'obertura de dues noves rescloses, la d’Havré (10 m) i la d’Obourg-Warton (5 m), encara romanien 73,15 metres per a superar.

Es van estudiar moltes solucions: pla inclinat, escala de rescloses, escala de dos ascensors o un canal inclinat que no eren gaire realitzables per la capacitat reduïda dels rius que haurien d'alimentar les instal·lacions. Finalment va optar-se per un ascensor funicular únic. L'obra va començar el 1982 i va acabar-se el 2002 quan el 2 de setembre l'ascensor es va obrir a la navegació. La primera barca que va utilitzar-lo fou la Fiat Lux.

Des d'aleshores, el volum de mercaderies ha conegut una estirada exponencial: de 1.531 barques i 282.000 tones al 2000 s'ha passat a 1.870.000 tones i 4.041 barques l'any 2005.