Cándido Antonio Sibilio
De Viquipèdia
Cándido Antonio Sibilio Hughes (San Cristóbal, República Dominicana, 3 d'octubre de 1958) conegut com Chicho Sibilio, jugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol
Sibilio va passar els millors anys de la seva carrera en el FC Barcelona, club en el qual va aconseguir importants títols. De raça negra i amb 2,00m d'altura, va anar un jugador d'enorme talent i fonaments tècnics, i posseïdor d'un excel·lent tir de llarga distància, va ser considerat un dels millors alers d'Europa de la seva època. És posseïdor de diverses marques personals encara vigents en la lliga ACB, com la de ser el màxim anotador. Va participar en 87 trobades de la Selecció de bàsquet d'Espanya.
Taula de continguts |
[edita] Els seus inicis
Chicho Sibilio va començar a jugar a bàsquet en el seu país natal, la República Dominicana, on de seguida va despuntar. Amb tan sols 17 anys ja va ser convocat per la selecció nacional del seu país, amb la qual va disputar el Centrobasket Americà de 1975, celebrat a Santo Domingo. Compartí selecció amb altres llegendes del bàsquet dominicà com Vinicio Muñoz, Hugo Cabrera o Frank Prats. En aquella època Sibilio jugava de pivot. Malgrat ser els locals, els dominicans només van poder arribar a la quarta plaça en un torneig que guanyaria Mèxic per davant de Puerto Rico i Cuba.
Va Ser fitxat per el FC Barcelona, que ho va incorporar, d'entrada, a les seves categories inferiors. En el Col·legi Alpe de Barcelona, filial del club blaugrana, es va proclamar Campió del Món Escolar.
[edita] FC Barcelona
El FC Barcelona seria el gran club de la seva vida. En ell va romandre 13 anys, entre 1976 i 1989. En 1977, es nacionalitzà espanyol, i es va incorporar al primer equip. De seguida es va convertir en un dels pilars de l'equip, i en un dels ídols de l'afició. Com aler tirador d'extraordinari talent ofensiu, va anar sempre un dels màxims anotadors de l'equip. Promitjà, en el conjunt dels seus 13 anys com blaugrana, 18,8 punts per partit. La incorporació de la línia de 6,25, amb la regla del tir de tres punts, encara va subratllar més la seva labor. Era un autèntic especialista en el tir de tres: promitjà un 45% d'encert en aquesta parcel·la.
Amb companys com Solozábal o Epi va formar una de les millors línies exteriors del bàsquet europeu, col·laborant a fer de el FC Barcelona un dels millors conjunts d'Europa dels anys 80. Junts van conquistar 16 títols del màxim nivell:
- 5 Lligues ACB: 1981, 1983, 1987, 1988 i 1989
- 8 Copes del Rei: 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987 i 1988.
- 1 Copa Príncep d'Astúries de bàsquet: 1988.
- 2 Recopes d'Europa: 1985 i 1986
- 1 Copa Korac: 1987.
- 1 Mundial de Clubs de bàsquet: 1985
- Subcampió de la Copa d'Europa de bàsquet en 1 ocasió (1983-84).
- Subcampió de la Recopa d'Europa de bàsquet en 1 ocasió (1980-81).
L'únic deute pendent en el currículum de Sibilio va ser la Copa d'Europa, que mai va poder guanyar malgrat jugar la final de la temporada 1983-1984, i la Final Four de Munic en 1989.
La decepció de no guanyar aquesta Final Four va desencadenar una crisi en el club que acabaria amb la marxa de Sibilio. Es va enfrontar obertament amb el seu entrenador, Aíto García Reneses, amb qui mantenia una difícil relació feia temps.
[edita] TAU Vitòria
La seva destinació seria la capital de el País Basc, Vitòria, on es convertiria durant els següents quatre anys en la gran estrella de l'equip local, el TAU.
Allí va poder gaudir, entre 1989 i 1993, els seus últims 4 anys de professional amb la tranquil·litat que donava viure i jugar en un equip sense la pressió d'un gran com el Barcelona.
No va conquistar títols, però va poder arribar a algunes distincions personals. El 15 d'octubre de 1992, temporada 1991-1992, va aconseguir convertir-se en el primer jugador a arribar a els 650 triples anotats en la història de la lliga ACB.
El 4 d'abril de 1993 va batre altre rècord: va ser el primer jugador de la història de la lliga ACB a arribar als 6.000 punts anotats.
AL final de la temporada 1992-1993, amb 34 anys, va abandonar la disciplina del TAU, i el bàsquet en actiu. Va argumentar que ja havia donat al bàsquet tot el que duia dintre.
[edita] Selecció Espanyola
Sibilio va ser membre habitual, amb algunes excepcions, de la selecció de bàsquet d'Espanya durant 7 anys, entre 1980 i 1987.
Complerts els tres anys des de la seva nacionalització, va debutar amb la selecció espanyola Absoluta el 9 de juliol de 1980 en els jocs olímpics de Moscou enfront de la selecció de la URSS anotant 17 punts. La selecció va finalitzar en quarta posició en els Jocs Olímpics de Moscou 1980.
El seu major èxit amb la selecció va ser contribuir a conquistar la medalla de plata en l'Eurobasket de Nantes de 1983.
La seva major decepció, no ser convocat a participar, un any després, en els Jocs Olímpics de los Angeles 1984, en els quals els seus companys van aconseguir la medalla de plata.
Amb l'equip espanyol va participar en altres tres Eurobaskets (Praga’81, Stuttgart’85 i Atenes’87, la seva última aparició en l'equip) i en un Mundobasket (Colòmbia’82), en els quals Espanya no va collir èxits.
Després d'Atenes’87 va tenir alguns frecs amb la Federació Espanyola, negant-se a acudir a les convocatòries de la selecció si no se li compensava econòmicament la impossibilitat de disputar durant els estius la lliga del seu país. No va tornar a ser convocat.
Juga el seu últim partit amb la selecció el 28 de gener de 1987 en Trieste, enfront de la Selecció de bàsquet d'Itàlia anotant 2 punts.
Amb la Selecció va disputar un total de 87 partits, anotant 1.324 punts.
[edita] Tornada a República Dominicana
En 1993, retirat com jugador, va tornar al seu país natal, amb el qual mai havia perdut el contacte.
Cap dir que, durant la seva carrera professional, sempre que va poder intentar combinar les seves obligacions professionals a Espanya amb la possibilitat de disputar les Lligues d'Estiu de la República Dominicana jugant amb l'Astro Boys o l'Esportiu Naco.
Malgrat que al principi va anunciar la seva intenció de no ser entrenador, aviat va començar a dirigir a joves d'equips de categories inferiors. També va ser dirigent de l'equip del club Juan Pablo Duarte en el bàsquet de San Francisco de Macorís. Posteriorment arribaria a entrenar a un equip de la Lliga de la República Dominicana, els Cañeros de la Romana.
En l'any 2000 la Federació Dominicana de Bàsquet ho va incloure al seu cos tècnic. Va Començar entrenant a la selecció juvenil.
En el 2003, sense deslligar-se de la Federació, amb la qual segueix col·laborant, va engegar un ambiciós projecte: la creació en Santo Domigo d'una escola de bàsquet d'alt rendiment per a formar als joves jugadors amb més talent, i ajudar-los a tenir projecció en aquest esport. L'escola de Sibilio compta actualment amb 50 nois d'entre 14 i 22 anys que són l'elit del bàsquet dominicà.
[edita] Consideracions personals
- Màxim anotador de triples de la lliga ACB en les temporades 1986-87 i 1987-88
- Nomenat millor sisè home de la Lliga ACB, en la temporada 1989-90, per la revista “Gigantes del Basket”.
- Té un terme mitjà de 17 punts per partit (44% d'encert en tirs de 3, 58% en tirs de 2 i 78% en tirs de 1).
- Participant en l'ACB All Star de Vigo-87
- Participant en l'ACB All *Star de Zaragoza-90, en el qual va ser escollit MVP.
- Integrant en diverses ocasions de la Selecció Europea
- En el 2003 ha estat seleccionat per a ingressar en el Pavelló de la Fama de l'Esport Dominicà.
- Campió del Món Escolar amb el Col·legi Alpe de Barcelona.
