Benal??a de Guadix

De Viquip??dia

Benal??a de Guadix ??s un municipi situat en la part central de la comarca de Guadix (prov??ncia de Granada). Limita amb els municipis de Fonelas, Guadix i Purullena. Altres localitats properes s??n El Bejar??n, Cortes y Graena i Marchal. El terme municipal de Benal??a se situa en plena Foia de Guadix, en la conflu??ncies dels rius Fardes i Guadix. Constitu??da per terrenys argilencs elevats i carcaves a l'est (malpa??s o badlands) i terres de regadiu a l'oest. El nucli urb?? t?? una altitud mitjana de 886 metres, situant-se la cota m??s alta en el tur?? Kabila (930 m). El municipi posse??x una de les extensions m??s redu??des de la prov??ncia, d'aqu?? la seva elevada densitat de poblaci??.

[edita] Historia

Accitania constitu??x un dels assentaments humans m??s antics de Europa. Molt prop de Benal??a ???encara que en el terme municipal de Fonelas??? es troben els jaciments de Solana del Zamborino (Paleol??tic) i Tur?? del Gall (cultura arg??rica) on s'han trobat restes f??ssils d'animals objecte de cacera per part dels pobladors paleol??tics, juntament amb ind??stria l??tica, aix?? com restes de cer??mica i ??tils de coure arg??rics, respectivament.

Alguns historiador??s situen el poblament iber i rom?? de Acci prop de Benal??a, per?? les restes trobades ho situen en l'actual Guadix, tenint Benal??a el seu origen en poblaci?? aut??ctona inserida en aquest poblament dispers que hagu?? de ser el Acci prerom??, en el qual els poblats ib??rics coronaven les pujols de la comarca properes a la Vega i la conca minera del Marquesat del Zenete. Quan es funda Acci en el segle I, Benal??a era un assentament dispers organitzat longitudinalment al llarg d'un dels brancs de la Via Augusta. A partir del segle VIII, amb la arribada dels musulmans, a Benal??a s'establ?? la tribu dels Ragi'a. En aquells dies Benal??a era una alqueria de les quals integraven l'ampli districte de Wadi-as (Guadix), dedicada a la explotaci?? agr??cola i formada per un conjunt de coves protegides per torres.

Amb la Reconquesta, l'h??bitat es fa m??s dispers. En el segle XVII Benal??a compta ja amb una ermita pr??pia, encara que depenent de la parr??quia de Fonelas, en els llibres de la qual registrals existeixen const??ncia de l'assentament de ve??ns en Benal??a a partir de l'any 1675. En el segle XVIII Benal??a ??s un llogaret del partit de Guadix baix el mayorazgo del Comte de Alcudia. En 1836 es forma l'ajuntament de Benal??a i comencen cinquanta anys de plets amb Guadix que es negava a recon??ixer la segregaci?? de la pedania. A principis del segle XX arriba el ferrocarril i a principis de segle es constru??x la f??brica sucrera, aut??ntic motor del desenvolupament del poble durant gran part del segle.

En 1945 els ve??ns del Barri del Camarate ???conegut en el poble com Barri Guadix??? sol??liciten a les autoritats i a l'ajuntament accit?? la segregaci?? i l'agregaci?? a l'ajuntament de Benal??a. L'expedient comen??ar?? a tramitar-se en 1969 i no conclour?? fins a 1972. Ja en la ??ltima d??cada del segle XX oficialment la fins a llavors cridada 'Benal??a de Guadix' (per a distingir-la de l'altra 'Benal??a' en la prov??ncia de Granada, 'Benal??a de las Villas') passa a dir-se 'Benal??a' a seques.