Belladona

De Viquipèdia

Belladona
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Solanales Família: Solanaceae Gènere: Atropa Espècie: A. belladonna
Nom binomial
Atropa belladonna L.

La belladona (Atropa belladonna) és una planta perenne de la família de les solanàcies.

És originària d'Europa, l'Àfrica del nord i l'Àsia occidental.

És una planta en principi tòxica, però sota control mèdic té usos medicinals, ja que és una font de l'alcaloide anomenat atropina.

És un arbust de fins a un metre d'alçada, fulles verd fosc i flors acampanulades, i el fruit és una baia d'un centímetre de diàmetre. És hemicriptòfita (planta plurianual que té les gemmes persistents arran del terra, protegides del ferd per una capa de fulleraca o per la neu).

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Ecologia 3 Òrgans vegetatius 4 Òrgans reproductors 5 Droga o part utilitzada 6 Principis actius 7 Acció farmacològica / propietats 8 Usos 9 Observacions 10 Enllaços externs

[edita] Etimologia

El nom científic de la belladona, Atropa belladonna, deriva primer de tot de Atropos, la inevitable filla de la nit i Ebreo, la més vella de les tres parques encarregades de tallar el fil de la vida. Això ja dona una idea sobre el seu grau de toxicitat. I el nom de la belladona deriva de l'ús que se'n feia antigament per a dilatar les pupil·les dels ulls de les dones per motius estètics, efecte produït per l'atropina.

[edita] Ecologia

• Distribució mundial: es pot trobar per tot Europa, el nord d'Àfrica, l'oest d'Àsia i també a nord-Amèrica.
• Distribució al Principat: la belladona es troba als Pirineus, al territori catalanídric (extensa àrea persistida per la serralada que formen les muntanyes paral·leles al mar, des de Girona fins a Castellò de la Plana) i al territori auso-segàrric (que són els altiplans i les conques del centre de Catalunya: des de la plana de Vic a la Segarra i a la Conca de Barberà).
• Hàbitat: la planta creix a llocs sombrejats, llocs amb alta concentració de nitrogen i llocs calcaris.

[edita] Òrgans vegetatius

• Morfologia de la rel: És una rel axonomorfa, cilíndrica. La part superior és bastant gruixuda, i, a mesura que es va introduint verticalment al terra, es va tornant més prima. Pot arribar a fer 1 metre de longitud.
• Morfologia de la tija: està formada per un rizoma bastant curt. D'aquest rizoma en surten unes brànques aèries (annuals). Les branques que surten de la tija són herbàcies.
• Morfologia de les fulles: - Fulles caulinars peciolades, senceres, de marge sencer i de nervadura pennada. Prenen forma entre ovalada a el·líptica i de disposició alterna per bé que en l'[inflorescència] se'n troben dos al mateix nus, no oposades entre si i de diferent mida.

[edita] Òrgans reproductors

• Repartició de sexes: Hermafrodita.
• Inflorescència: Racemosa, en raïm.
• Morfologia de les peces florals: Les flors són bastant grans,amb forma de campana (campanulades) i de color púrpura o violeta. El calze i la corol·la estan clarament diferenciats, per tant el periant és diferenciat. El calze és de color verd i està format per 5 sèpals separats (calze dialisèpal), la corol·la està formada per 5 pètals soldats (corol·la gamopètala).
• Androceu: Format per 5 estams (rarament de 4 a 8) inserits en el tub de la corol·la. Amb les antenes unides però no soldades.
• Gineceu: Format per un ovari bicarpelar. Amb un únic estil i nombrosos òvuls. L'ovari és súper.

Fruit: És una baia esfèrica i ennegrida, de la mida d'una cirera. Al seu interior hi ha un suc de color morat de sabor dolç i amb nombroses llavors.

[edita] Droga o part utilitzada

Les parts que s'utilitzen són les fulles fresques (atropina i hiosciamina) i la rel (atropina).

[edita] Principis actius

El principi actiu de l'Atropa belladonna és l'atropina (que va ser aïllada per Meinen l'any 1831); tot i que aquesta planta també presenta concentracions d'hiosciamina.

[edita] Acció farmacològica / propietats

Els efectes comencen al cap de 15-30 minuts. Quan arriba al cervell en dosis baixes, l'atropina bloqueja els receptors de l'acetilcolina disminuïnt els impulsos de les terminacions nervioses; i si arriben dosis altes, apareix una estimulació abans de la depressió.

Amb dosis lleus, es redueix la salivació (antisialagog) i la sudoració. Amb dosis altes s'augmenta el pols i el ritme respiratori, l'acció dels músculs involuntaris decreix, s'accelera la freqüència cardíaca, la dilatació de les pupil·les és molt marcada, i s'inibeix l'acomodació muscular, és a dir, el cristal·lí es fixa només per la visió llunyana, de manera que els objectes que estan a prop es veuen borrosos (no es recuperen els reflexes oculars ni desapareix la acomodació del cristal·lí fins al cap de 7-12 dies). I amb dosis encara més grans, s'inibeix la micció i apareixen al·lucinacions visuals i auditives. L'ús d'aquesta planta de manera prolongada pot causar restrenyiment crònic.

No s'han confirmat anomalies genètiques en humans, però en alguns estudis amb animals s'han trobat alteracions fetals.

[edita] Usos

Teràpia herbolària: s'aplica en casos de neuràlgies, tos nerviosa, asma, convulsions, tos convulsiva, epil·lèpsia, constriccions espasmódiques, i en algunes malalties dels ulls.

Medicina moderna: s'utilitza per bloquejar els impulsos de les terminacions nervioses (així s'eviten les contraccions involuntàries dels músculs), de manera que no es podria realitzar una operació dels ulls sense l'ajuda d'aquesta droga.

L'atropina, juntament juntament amb la levadopa, s'utilitza per tractar la malaltia de Parkinson. S'ulititza també com a deutèric, sedant, analgèsic lleu i com a remei contra la intoxicació per fongs que continguin ascaroides muscarínics.

[edita] Observacions

Aquesta planta va ser introduïda dins la terapèutica l'any 1741.

La belladona floreix a partir del mes de maig fins ven entrat l'estiu i, a vegades, torna a florir a la tardor.

Pel que fa al seu cultiu, l'any 1949 va sortir una ordre ministerial (al Boletín Oficial del Estado), on es prohibia la recolecció de les rels i dels fruits d'aquesta planta, i només es permitia recol·lectar les fulles durant els últims mesos de la primavera i de l'estiu.

La belladona es reprodueix sembrant les seves llavors, o bé es multiplica mitjançant esqueixos de la tija o de la rel. La sembra es fa a finals d'agost i principis de setembre.

La recol·lecció es fa a finals de l'estiu, perquè tant les fulles com la rel és quan tenen més quantitat de principis actius.

La legistació és molt poc precisa en el fet de dir si és ilegal o legal. A Espanya, per regla general només està prohibida la seva venda pública (només es pot fer en farmàcies, pero no necessita recepta mèdica), per tant el seu cultiu està totalment permès. Però en altres llocs, com en alguns països sudamericans, si que està prohibit el seu cultiu.

Aquesta droga és coneguda i utilitzada amb èxit des del segle XV. I va tenir un paper molt important en la bruixeria. Era un dels principals ingredients que utilitzaven en les pocions i en els ungüents utilitzats per bruixots i mags. Hi havia una barreja molt important que contenia belladona, mandràgora i greixos de nounats, que es fregava sobre la pell i s'insertava a la vagina per ser absorbida, de manera que els provocava un efecte de levitació.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Shadowplayzine (anglès)
• Erowid (anglès)