Avicenna

De Viquip??dia

Segell polon??s amb el rostre d'Avicena

Ab?? ???Al?? al-Husayn ibn ???Abd All??h ibn S??n?? (en persa: ???????????? ???????? o en ??rab: ?????? ?????? ???????????? ???? ?????? ???????? ???? ????????), o senzillament, Ibn Sina, conegut a Occident amb el nom d'Avicenna (o Avicena), (Afshana, P??rsia 980 - Hamadan 1037) va ser un fil??sof i metge ??rab molt reconegut, autor de m??s de 450 obres, entre les que destaca el C??non de la Medicina. En grec fou anomenat Abitian??s ?????????????????????), i llat?? Abitianus, traduit per Abici?? i m??s freq??entment per Avicenna.

[edita] Aportacions en medicina

Primera plana del primer llibre del Kit??b al-Q??n??n f?? al-???ibb (C??non de Medicina) d'Avicena.

Panorama de tots els ??rgans coneguts al seu temps, amb les principals patologies associades.
Farmacologia: llista de tots els medicaments coneguts per ordre alfab??tic amb les seves propietats principals.
Import??ncia de l'??tica dins el desenvolupament de la professi?? m??dica (s'ha creat un premi amb el seu nom que reconeix les personalitats que segueixen aquesta l??nia).
Va ser el primer en descriure adequadament la diabetis.
Apunta a les rates com a transmissores de la Pesta Negra.
Descriu el funcionament del cor amb el seu doble circuit de la sang (del cor als pulmons i del cor a la resta del cos).
Recomana l'esport per conservar la salut.

Va escriure el tractat anomenat De Urinis que ??s part del segon volum de Physici et Medici Graeci Minores, amb el t??tol ????????? ??????????? ???????????????????? ????????????? ??????? ?????????????????? ????????? ?????? ?????????????? ????????? ??????????? ??????? ????????? ??????????? ????????? ?????????? ??????? ?????????, ????????? ????? ???????????????? ??????????????????????.

[edita] Doctrina filos??fica

Avicena pertany a l'escola de Bagdad. La seva l??nia principal d'actuaci?? es basa en la conciliaci?? entre el discurs racional i la religi??. En part, adapta els treballs d'Al-Farabi per tal de fer-los compatibles amb l'Alcor??, i tamb?? incorpora elements tradicionalment teol??gics a la filosofia, com els ??ngels, als que atorga un paper clau en la seva relaci?? amb els humans, sobretot en els profetes. A nivell general, reconeix l'Orient com font de llum, i intenta revaloritzar la filosofia oriental i transmetre-la a Occident; malgrat tot, moltes obres sobre aquest tema s'han perdut.

Per tal d'explicar la realitat, Avicenna adopta un sistema emanatista, propi del neoplatonisme. No obstant, mant?? un esquema de coneixement que recull de la tradici?? naturalista aristot??lica: distingeix entre sensaci??, imaginaci??, intel??lecte possible i intel??lecte agent, que es correspon a una gradaci?? des de la primera abstracci?? possible, seguida per les idees particulars no sensibles, i que culmina en les idees generals. Aquesta triple jerarquia tamb?? s'aplica als ??ssers. Tamb?? aprofundeix en la relaci?? entre ess??ncia i exist??ncia: una cosa que ??s nom??s existeix si la seva exist??ncia ??s necess??ria. La creaci?? feta per D??u correspondria a aquesta necessitat.

Avicena adapta la separaci?? d'Arist??til entre l'intel??lecte possible (pacient, passiu), i l'intel??lecte agent (actiu), i en fa una interpretaci?? m??s espiritualista. Aix??, l'intel??lecte actiu en realitat el considera com pertanyent a D??u, i que es comunica en el temps a l'home, mentre que l'intel??lecte passiu pertany a l'home, per?? no mor en el cos, ja que creu en la immortalitat de l'??nima. Segons la visi?? d'Avicenna, l'intel??lecte pacient no pot fer res sense l'agent, aix?? que l'intel??lecte hum?? ??s tan sols en pot??ncia. L'exist??ncia de l'intel??lecte agent s'ha de fer per via espiritual.

Avicenna ??s especialment rellevant en la hist??ria de la filosofia per haver facilitat la lectura d'Arist??til als escol??stics.