Aurora Bertrana i Salazar
De Viquip??dia
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 ??? Berga, 1974) fou una escriptora famosa pels seus relats ex??tics.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva inf??ncia a Girona on havia nascut el 29 d'octubre de 1892. Quan acab?? l'escola volia ser escriptora per?? el seu pare s'hi va negar i comen???? a estudiar m??sica a Barcelona. Es va comen??ar a guanyar la vida tocant de matinada en un tercet de senyoretes als locals nocturns barcelonins.
L'any 1923 va marxar a Ginebra per seguir estudiant m??sica. Va iniciar la seva amistat amb Llu??s Nicolau d'Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui m??s tard l'anim?? a escriure. Va sobreviure tocant en els hotels dels Alps i va arribar a crear la primera jazz band formada ??ntegrament per dones. En una actuaci?? per a la r??dio va con??ixer l'enginyer el??ctric Denys Choffat amb qui es va casar el 30 de maig de 1925.
[edita] Pa??sos ex??tics
L'any 1926, despr??s de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen instal??lar-se a la col??nia francesa de Tahit??. Fruit de l'experi??ncia escriu el seu primer llibre Paradisos oce??nics. Una dona que escriu sobre pa??sos ex??tics, i que per primer cop fa una aproximaci?? a la m??tica dona polin??sia, va causar una forta impressi??.
El 1930 s'instal??len a Catalunya i continua escrivint novel??les, fent confer??ncies i col??laborant en publicacions de l'??poca. Encara que Prudenci Bertrana s'havia oposat a que Aurora escriv??s, van col??laborar tots dos en l'experi??ncia d'escriure conjuntament una novel??la repartint-se els cap??tols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congr??s de la Rep??blica per Esquerra Republicana, per?? en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat pol??tica.
L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'??nima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en t?? l'home musulm??, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, ser?? el seu llibre El Marroc sensual i fan??tic.
[edita] Guerres i exili
Quan esclata la guerra, el 1936, torna a Barcelona on acaba sent redactora en cap de "Companya", revista femenina del PSUC. Monsieur Choffat, tal com ella l'anomena, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats. L'any 1938 empr??n sola el cam?? de l'exili. A Su??ssa col??labora en publicacions de Ginebra i Lausana. Escriu tant en franc??s com en catal?? i fa traduccions al castell??. Ella mateixa havia tradu??t Paradisos oce??nics al castell?? Islas de ensue??o, i ara tira endevant la versi?? en franc??s Fenua Tahiti.
L'experi??ncia de la II Guerra Mundial queda recollida en les seves obres Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis. Durant un temps s'est?? a Prada per poder visitar la seva mare a Andorra. Aqu?? mant?? relaci?? amb Pau Casals i Pompeu Fabra.
[edita] El retorn
El 1949 obt?? el perm??s per tornar a Catalunya. El 1970 es porta al cinema la seva novel??la Vent de grop amb el t??tol La larga agon??a de los peces fuera del agua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Va escriure la biografia del seu pare Una vida, va participar en les primers jurats del premi Prudenci Bertrana i va escriure les seves pr??pies mem??ries. El segon volum es va publicar p??stumament.
[edita] Bibliografia
- Paradisos oce??nics, 1930.
- Peikea, princesa can??bal i altres contes oce??nics, 1934.
- L'illa perduda, 1935.
- El Marroc sensual i fan??tic, 1936.
- Edelweiss, 1937.
- Camins de somni, 1955.
- Tres presoners, 1957.
- Entre dos silencis, 1958.
- La nimfa d'argila, 1960.
- Ovidi i sis narracions m??s, 1965.
- Vent de grop, 1967.
- Mem??ries fins al 1935, 1973.
- Mem??ries del 1935 fins al retorn a Catalunya, 1975.
[edita] Refer??ncies
- Maribel G??mez, Aurora Bertrana: Enc??s pel desconegut, Barcelona: P??rtic, 2003. ISBN 84-7306-847-5.
- Fons Documental Bertrana, de la Universitat de Girona
