Art popular

De Viquip??dia

L' art popular (de l'angl??s Pop-Art, "Art pop") va ser un moviment art??stic sorgit a la fi dels anys 1950 a Anglaterra i els Estats Units; les seves caracter??stiques s??n l'ocupaci?? d'imatges i temes presos del m??n de la comunicaci?? de masses aplicats a les arts visuals.

Subratlla el valor iconogr??fic de la societat de consum. El terme "Pop-Art" va ser utilitzat per primera vegada pel cr??tic brit??nic Laurence Alloway en 1958, al definir les obres de Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre uns altres. Altre cr??tic, Lewis Gennig, va posar ??mfasi en aquesta denominaci?? cap a 1962 per a definir l'art que alguns joves estaven fent amb l'ocupaci?? d'imatges populars; d'aquesta manera va quedar relegat el terme Neo-Dada o neodadaisme per a la llavors nou corrent est??tica.

L'art pop ??s el resultat d'un estil de vida, la manifestaci?? pl??stica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes[[Imatge: deixen de ser ??nics per a ser pensats com productes en s??rie. En aquest tipus de cultura tamb?? l'art deixa de ser ??nic i es converteix en un objecte m??s de consum. El m??xim exponent del moviment, Andy Warhol, afirmava que "La ra?? per la qual pinto d'aquesta manera ??s perqu?? vull ser una m??quina". Tamb?? ??s simb??lica l'afirmaci?? de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que l'art fos "ef??mer, popular, barat, produ??t en s??rie, jove, enginy??s". Totes elles serien qualitats equivalents a les de la societat de consum.

Els or??gens de l'art pop es troben en el dadaisme i la seva poca import??ncia posada en l'objecte d'art final. No obstant aix??, l'Art Pop descarrega de l'obra d'art tota la filosofia anti-art del Dad?? i troba una via per a construir nous objectes a partir d'imatges preses de la vida quotidiana, igual que Marcel Duchamp havia fet amb les seves ready-mades. Quant a les t??cniques, tamb?? pren del dadaisme l'??s del collage i el fotomontatge.

[edita] L'art pop brit??nic

En el Regne Unit l'art pop comen??a a gestar-se en les discussions que mantenien Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi i els cr??tics Lawrence Alloway i Reyner Banham, des de 1952, en el Institut d'Art Contemporani de Londres (ICA). Aquestes discussions se centraven entorn de l'impacte que la tecnologia moderna i els mitjans de comunicaci?? de masses estaven tenint en la societat. Entre altres coses, en aquestes discussions es va desmuntar la pir??mide de categoritzacions en la qual les Belles Arts eren el cim equiparades al cinema, a les arts populars i les arts gr??fiques.

Richard Hamilton ??s considerat l'artista que va crear la primera obra de l'Art Pop, el collage titulat Qu?? ??s el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?, que va ser exposat a l'exposici?? titulada Aix?? ??s el mat?? en la Whitechapel Gallery de Londres el 1956.

El 1961 es presentava l'art pop brit??nic al p??blic en una exposici?? que reunia obres de David Hockney, Derek Boshier, Allen Jones, R.B. Kitaj i Peter Phillips.

L'art de Hamilton pren les seves fonts de les ind??stries del consum i de l'oci, de la publicitat i tamb?? de la hist??ria de l'art. Pot dir-se que el Pop de Kitaj i Hamilton ??s un pop culte i altament intelectualitzat, gaireb?? herm??tic en un sentit que no ??s el del pop habitual. L'altre gran artista Pop de l'escena anglesa ??s David Hockney, per a qui l'her??ncia del moviment modern ??s fonamental i combina fotografies, quadres abstractes i diversos tipus de material gr??fic. Juntament amb Allen Jones forma la segona generaci?? del Pop brit??nic.

[edita] L'art pop nord-americ??

Andy Warhol, figura de l'art pop nord-americ??, en 1977.

En Estats Units l'art pop entra en escena en 1961 i arrela amb m??s for??a que en cap altre lloc, a pesar de les retic??ncies inicials d'alguns cr??tics com Harold Rosenberg, donada la for??a que el expressionisme abstracte tenia en la ind??stria de l'art. No obstant aix??, la imaginer??a pop era f??cilment assimilable com alguna cosa purament nord-americ??, la qual cosa era important ja que tant els artistes com els col??leccionistes nord-americans estaven en certa manera en lluita o competici?? amb l'europeu. La confirmaci?? d'aquest fet es va produir amb l'exposici?? titulada L'art pop i la tradici?? americana en el Milwaukee Art Center en 1965. Aquest aspecte nacionalista era l'??nica cosa que ho acostava a la generaci?? dels expressionistes abstractes; en la resta tot ??s oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la cal??ligrafia i el gest caracter??stics dels expressionistes (les obres de Roy Lichtenstein en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gr??ficament), o els enormes quadres de Rosenquist en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels drippings de Pollock, i en general l'inter??s posat a rebutjar de l'obra tota tra??a de la intervenci?? manual de l'artista.

Els precursors de l'art pop americ?? so Jasper Johns i Robert Rauschenberg i el grup ho formen Andy Warhol, Jim Dine, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, Jim Dine, Robert Indiana, Tom Weselman i Claes Oldenburg. En la perif??ria del pop americ?? s'enquadren Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers. A pesar d'aquesta categoritzaci?? tots s??n diferents entre si. Warhol pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol tra??a o signe de manualitat; moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llen??.

Liechtenstein pren els seus motius de les tires de c??mics i els amplia a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del proc??s d'impressi??. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana (hamburgueses, navalles, etc??tera) a grand??ries descomunals que instal??la en ocasions en espais a l'aire lliure. Indiana pinta r??tols gegantescs que ens reclamen l'atenci?? i ens amonesten.

[edita] L'art pop espanyol

A Espanya el Pop s'estudia associat a la nova figuraci?? sorgida arran de la crisi del informalisme. Eduardo Rierol podria enquadrar-se en aquesta tend??ncia pel seu inter??s en l'entorn i la seva cr??tica del nostre mitj?? cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicaci?? de masses i de la hist??ria de la pintura, i pel seu menyspreu manifest per qualsevol estil establert. El qual es pot considerar com m??s aut??nticament pop ??s Alfredo Alca??n, per l'??s que fa de les imatges populars i pel buit que confereix a les seves composicions.

Hem d'entendre que el pop-art, arriba als espanyols com unes bases que neixen de l'inter??s que van manifestar alguns artistes estrangers (Hamilton, Paolozzi) de l'avantguarda londinenca per les imatges dels objectes d'??s corrent de la civilitzaci?? urbana, vehiculades pels mitjans de comunicaci?? de masses, i pel seu desig d'acostar l'art al gran p??blic creant un nou art popular enfront del elitisme que havia caracteritzat fins a llavors l'art d'avantguarda. A principis dels anys seixanta van comen??ar a apar??ixer en espanya publicacions de collages, pintures i escultures els temes principals de les quals eren els productes tecnol??gics, els autom??bils, les estrelles de cinema, etc., tractats amb estils que difereixen d'un artista a altre (Kitaj, Peter Blake, Hockney, Caulfield, etc.). Des d'Espanya es veu en el pop-art com modernisme d'uns artistes dels EE UU; el pop-art est?? representat fonamentalment per l'obra de cinc artistes: Oldenburg, Rosenquist, Roy Lichtenstein, Andy Warhol i Tom Wesselmann, qui han recorregut sistem??ticament als objectes industrials i als mitjans de comunicaci?? de masses i han convertit les seves imatges en els s??mbols caracter??stics de la cultura nord-americana. T??midament, el 1991 Getafe (Madrid), el pintor Est??fano Viu pinta una s??rie de 45 quadres dedicada al Pop-art; posteriorment utilitzar?? espor??dicament aquesta t??cnica en algunes obres posteriors.