[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Viquiprojecte:Arbre de la vida - Viquipèdia

Viquiprojecte:Arbre de la vida

De Viquipèdia

Ací s'exposen alguns consells sobre com s'hi pot organitzar la informació sobre els articles d'éssers vius. Són només recomanacions que s'ofereixen per a parar-hi més atenció i que podeu seguir-ne, i no vos hi haurieu de sentir-vos obligats a complir-los. Però si no sabeu què escriure-hi o on començar-hi, les següents recomanacions podrien ser-vos d'utilitat. En qualsevol cas, l'objectiu principal és que hi escrigueu com més articles millor.

Taula de continguts

[edita] Resum

Aquest Viquiprojecte pretén principalment representar en una estructura d'arbre la taxonomia i les relacions dels organismes vius, així com els seus parents extinguits. Ja que hi existeixen milions d'espècies, no serà possible incloure-los-hi, però s'intentarà recollir com més informació, més temps, i més interés, siga possible.

Hi poden existir altres viquiprojectes basats en aquest per a tractar sobre grups específics, els quals poden ser:

  • Viquiprojecte Cefalòpodes
  • Viquiprojecte Gastròpodes
  • Viquiprojecte Artròpodes
  • Viquiprojecte Peixos
  • Viquiprojecte Dinosauris
  • Viquiprojecte Aus
  • Viquiprojecte Mamífers
  • Viquiprojecte Plantes
  • Viquiprojecte Procariotes i protistes
  • Viquiprojecte Virus

[edita] Títols dels articles i noms comuns

En els casos que existeixen més d'un nom comú formal (per exemple "aus" i "ocells"), com a títol dels articles s'haurien d'utilitzar els noms comuns que són molt coneguts i raonablement únics recorrent als noms científics en casos de mancances de noms comuns o d'extremada dialectització d'aquests.

Vegeu les següents recomanacions en l'ús dels noms científics:

  • Els noms del gènere s'escriuren amb la primera lletra en majúscules sempre: Homo, Rosa, Saccharomyces.
  • Els epítets de les espècies sempre s'escriuen en cursiva i precedit pel nom del gènere o d'una abreviatura: Homo sapiens o H. sapiens, però mai sàpiens a soles, ja que els identificadors no han de ser únics. No s'escriuen mai en majúscules.
  • Els noms de les denominacions taxonòmiques superiors s'escriuen amb majúscula i en cursiva quan es fan servir els noms llatins (Hominidae, Mammalia, Animalia) i amb minúscula i sense cursiva quan es fan servir els noms en català (homínids, mamífers, animals).

En els casos en què un grup només hi conté un únic subgrup, aquestos no s'han d'especificar separadament. Si no n'hi ha un nom comú, el títol de l'article hauria de ser el nom científic més utilitzat, o amb el nom científic del grau més baix si no hi ha una preferència clara. En qualsevol cas, per als gèneres que hi contenen una única espècie, aleshores el nom del gènere s'hauria d'esmentar ja que s'inclou al nom binomial. Per exemple, el fílum Placozoa només hi ha la espècie Symbion pandora, el qual es troba a l'article Symbion.

A més a més, no tots els articles han de ser necessàriament sobre espècies. La regla senzilla (i probablement la millor) és que no hi hagen regles: si hi teniu temps i ganes per a escriure'n des de zero articles sobre subespècies especialment desconegudes, podeu fer-ho!. Com a recomanació general, aleshores, allò millor és combinar articles sobre espècies en un sol article, ja que és preferible abans de fer un article esborrany amb poques dades. Si l'article es fa cada vegada més extensiu aleshores es podrà dividir en més articles.

Una manera útil i organitzada és crear articles en un ordre des d'amunt cap avall, és a dir, fer primer articles sobre famílies, després de cadascun dels gèneres, després de cada espècie, etc... Si hi trobeu que no n'hi ha prou informació, o que el conjunt de la família o gènere és realment petit, aleshores deixeu la informació sobre les espècies en l'article de la família o el gènere, no intenteu forçar més la divisió de manera sistemàtica.

[edita] Variants dialectals

Si hi existeix noms comuns diferents pròpies de diferents variants dialectals del català, en principi, s'utilitzarà el nom comú que estiga present en més variants dialectals i que estiga acceptat per l'AVL o l'IEC (si és acceptat per una institució acadèmica en la matèria, millor). La resta dels mots coneguts per a l'animal es recolliran al principi de l'article de manera remarcada, i es crearan redireccions per a cadascun d'aquestos mots cap a l'article de l'organisme viu.

Per exemple, tenim els mots Garrofer i Garrover per a una mateix espècie d'arbre. El primer mot està més estés entre diferents varietats dialectals, mentres que el segon és entre les varietats dialectals baleàriques. Aleshores l'article començaria així:

"El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre...

I es fan redireccions cap a Garrofer des de Garrover de la següent manera:

#REDIRECT [[Garrofer]]

La resta dels mots que es coneguen de l'organisme viu, siguen normatius o no, es podran recollir a l'article. Un altre exemple, força cridaner, és el de Sargantana, que existeixen les següents formes: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, i singlatana.

Si finalment no existeix un terme realment estés entre més d'una variant dialectal es podrà utilitzar qualsevol dels disponibles. Si trobeu un article d'un organisme el nom comú del qual és aquest cas, si us plau, no reanomeneu el títol de la pàgina en un altre terme només perquè vos agrade més, feu-lo només si esteu segurs de que és el terme més estés.

Per a guiar-nos en la tria del terme més estés ens podem tirar del Diccionari català-valencià-balear.

[edita] Taules taxonòmiques

Exemple de taula taxonòmica
Cetaceans


Humpback Whale breeching
Humpback Whale breaching


Classificació científica
Regne: Animalia


Fílum: Chordata


Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea


Brisson, 1762


Plantilla:Taxobox section subdivision Mysticeti
Odontoceti


La guia completa sobre les taules taxonòmiques es troba a Viquipèdia:Viquiprojecte Arbre de la vida/Ús de les taules taxonòmiques.

La informació detallada sobre la informació taxonòmica es troba al seu corresponent article, amb dades i notes de com es defineixen i i com varien entre diferents sistemes. Mentres siga possible, en qualsevol cas, s'especificarà la taula per defecte per a permetre una fàcil navegació entre grups relacionats i la identificació ràpida de quin ordre d'organisme s'hi està parlant. Aquestes taules es defineixen com a taules taxonòmiques (o taxobox en anglés). A mode d'exemple, es mostra en aquestes línies, a la dreta, una típica taula taxonòmica (que es troba també a la part superior dreta de l'article Cetacis).

Hi ha tres seccions principals a la taula taxonòmica:

  • L'encapçalament, on es mostra el nom del grup, a vegades seguit d'una imatge representativa.
  • Una taula, en sentit estricte, on es mostra la classificació del grup en el sistema típic de classificació.
  • Les notes a péu, on pot contindre-hi diverses coses, com ara mostrar el nom binomial o les espècies, o un llistat de subgrups per a una classificació taxonòmica més concisa.

Hi ha altres elements que sovint s'hi inclouen, però no són necessàris, com ara:

  • Extensió geogràfica (Orca)
  • Sinònims
  • Organitzacions de classificació d'animals domèstics (Dingo)

Generalment, el lloc per a situar una taula taxonòmica és al cantó superior esquerre de l'article, però es pot situar enlloc altre si hi existeixen altres raons acordades a la respectiva pàgina de discussió, com ara per exemple, si l'article no és específicament sobre el grup biològic.

Per a les varietats conreades de plantes vegetals no feu servir una taula taxonòmica; en voltes d'açò, féu-hi servir una infotaula de conreus vegetals que es descriu a Viquipèdia:Viquiprojecte Arbre de la vida/Infotaula de conreus vegetals.

Per als animals domèstics tampoc no féu servir una taula taxonòmica; en voltes d'açò empreu la plantilla adient sobre l'animal domèstic específic; vegeu per exemple Viquipèdia:Viquiprojecte Races de gossos o Viquipèdia:Viquiprojecte Races de cavalls

[edita] Categories

Els grups nombrosos haurien de tenir les seues pròpies categories, d'acord amb el llibre d'estil de classificació d'articles per categories. Mentre siga possible, hauran d'estar en el seu mot comú en plural. En general, només s'haurien d'afegir els articles sobre subgrups més grans, i els articles més específics s'hauran d'incloure en subcategories. En qualsevol cas, quan no hi ha prou nombre d'articles sobre els membres d'un grup, podran anar directament a la categoria principal. Utilitzeu el vostre enteniment per a decidir en quin nivell de categoria hauria d'anar un article, aconsellant que una categoria estiga entre els 10 i 50 articles.

Tingueu en compte que, a més de la categoria taxonòmica, alguns articles podran estar a altres categories sobre subgrups informals. Com ara per exemple, la Categoria:Primats pot incloure un article o una subcategoria per a "micos", encara que no es tracten com un grup formal. També s'hi podran incloure alguns altres articles que pertanyen específicament als membres del grup, encara que no es tracta sobre ells.

[edita] Recursos taxonòmics

La taxonomia de diferents grups es troba en un estat de canvi continu, i no sempre és possible trobar una única classificació satisfactòria. A més, si es pretén això tampoc no estem fent una bona tasca. El millor seria intentar trobar quin és el consens actual, si n'hi ha cap, i fer-hi observacions sobre els diferents sistemes. En això, els següents recursos poden ser d'utilitat:

[edita] Taxonomia general

[edita] Animals

[edita] Invertebrats

  • CephBase - informació magnífica sobre la classificació dels cefalòpodes. Permís per utilitzar les seves imatges (per exemple, en:Image:Orangeback_Squid.JPG
  • Lepidòpters i altres espècies (majoritàriament properes als lepidòpters, com ara flors de papallones, etc.). La informació és recollida d'altres fonts, i la seva precisió és incerta. Nota d'interès: hi ha un script perl (de codi obert) que genera mapes automàticament a partir del text de difusió.

[edita] Vertebrats

  • Vertebrata - En japonès, però l'estructura està bé i els noms són científics)

[edita] Mamífers

[edita] Peixos

  • FishBase - Enorme base de dades amb informacions bàsiques sobre milers de peixos

[edita] Plantes

De manera similar, els webs següents poden ajudar-vos a trobar autors i abreviacions taxonòmics:
  • IPNI, cerca d'autors - Tingueu en compte que l'IPNI afirma explícitament que és una base de dades de noms, no d'organismes - no és una bona font per trobar en quin taxó situar una planta, però és el millor lloc per esbrinar com s'ha usat un nom i quin altre nom pot haver rebut la planta.
  • Base de dades taxonòmiques de la Flora Europaea.

[edita] Protistes i procariotes

  • classificació uBio - classificacions bastant precises i actualitzades, que solen seguir la forma estàndard tot i que no és sempre el cas en els grups basals.
  • BIOS: base de dades de noms de bacteris, arqueobacteris i cianobacteris amb bibliografia.
  • Llista de noms dels bacteris - Els bacteris tenen un sistema de nomenclatura formal i aprovat. Aquí s'hi troben tots els noms aprovats.

[edita] Altres recursos

[edita] Fotografies

    • Flickr - milers de fotos, però la majoria no estan sota una llicència lliure. Cal usar la recerca avançada per trobar imatges disponibles sota la llicència {{Cc-by-sa-2.0}}. Moltes imatges no tenen nom i cal identificar-les.
    • Stock.xchng - milers de fotos (+ de 9.000 a la categoria "animals" i 7.600 a la categoria "plants"), la majoria de les quals són lliures ({{PD}}); moltes no tenen nom, però és una bona font per als que puguin identificar les imatges.

[edita] Participants

Si participeu a la Viquipèdia sovint amb articles sobre organismes vius, i voleu coordinar-vos amb altres usuaris que hi contribueixen en el mateix sentit, afegiu-vos al final del següent llistat.