Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques

De Viquip??dia

Aquest article explica com llegir una plantilla taxobox (de l'angl??s, caixa taxon??mica).

Les taxoboxes s??n taules que mostren la classificaci?? cient??fica actualment acceptada d'un organisme o grup d'organismes.

A manera d'exemple, es mostra a la dreta una taxobox t??pica, la de l'escarabat de la patata.

1. El t??tol de la caixa ??s el nom en catal?? de l'organisme, si en t??; en cas contrari, es mostrar?? el nom cient??fic.
2. Per a moltes esp??cies, aquesta l??nia informa sobre l'estat de conservaci?? de l'esp??cie, que ??s un indicador de la probabilitat que t?? aquesta esp??cie de seguir sobrevivint. A l'exemple, l'escarabat de la patata est?? en un estat "segur": no hi ha cap amena??a immediata per a la superviv??ncia de l'esp??cie. Per a les esp??cies amena??ades, la Wikipedia es basa en la llista vermella de la Uni?? Mundial per a la Conservaci??.
3. Una imatge de l'individu en q??esti??.
4. La secci?? essencial de la taxobox presenta la classificaci?? cient??fica actualment acceptada de l'organisme o grup d'organismes descrits en l'article. Aquesta ??s la jerarquia de grups, anomenada ???t??xon??? (en plural, t??xons) als quals pertany l'organisme. En els casos en qu?? la taxonomia sigui incerta, discutida o en revisi??, aquesta secci?? intentar?? representar prudencialment el consens actual dels cient??fics, evitant atenir-se a les investigacions m??s recents.
5. A l'esquerra de la classificaci?? se situen els ???rangs??? (o categories taxon??miques) dels taxons, que s'especifiquen a la dreta. Una esp??cie ??s un conjunt d'individus relacionats que comparteixen una forma similar i poden reproduir-se entre si. L'esp??cie s'inclou en un g??nere (un grup d'esp??cies relacionades), que al seu torn s'inclou en una fam??lia (un grup de g??neres relacionats) i aix?? successivament. Normalment els set ???rangs majors??? apareixen com en aquest exemple, per?? en els casos m??s detallats apareixeran tamb?? rangs menors (o categories interm??dies). Per exemple, entre la fam??lia i el g??nere pot apar??ixer una subfam??lia.
6. El nom binomial ??s el nom cient??fic actualment acceptat per a una esp??cie. Consisteix en el nom del g??nere seguit per un adjectiu o ep??tet espec??fic. Els noms binomials es van adoptar perqu?? cap organisme tingu??s el mateix nom que un altre; aix?? ??s molt avantatj??s, ja que significa, per exemple, que els cient??fics poden utilitzar el nom Leptinotarsa decemlineata per referir-se a l'escarabat de la patata sense caure en malentesos o ambig??itats. Els bi??legs compten amb codis de nomenclatura per a garantir la cohesi??. Els noms binomials s'escriuen en llat??, o en altres llenguatges transcrits al llat?? (aix?? t?? el seu origen en la ci??ncia del segle XVIII, quan es va popularitzar el sistema binomial; en aquella ??poca la major part de les publicacions cient??fiques es feien en llat??). En el cas de l'escarabat de la patata, Leptinotarsa ??s una paraula grega llatinitzada, que significa "peus delicats"; decemlineata ??s una paraula llatina que significa "deu ratlles".
7. Per sota del nom binomial es troba la personalitat que va triar aquest nom, ??s a dir, la primera persona a publicar el nom juntament amb una descripci?? de l'organisme (o una refer??ncia a tal descripci??). En aquest cas, el nom Leptinotarsa decemlineata va ser utilitzat per primera vegada pel naturalista nord-americ?? Thomas Say (1787-1843) en el primer volum del seu American Entomology, or Descriptions of the Insects of North America, publicat el 1824. La falta de par??ntesi en el nom ??s un conveni que indica que l'esp??cie roman en el g??nere en el qual Say la va assignar (Els par??ntesis indicarien que l'esp??cie es troba ara en un g??nere diferent).
8. L'esp??cie apareix de nou en forma abreujada. Per sobre de l'esp??cie apareixen els t??xons als quals pertany.
9. El g??nere Leptinotarsa cont?? m??s de 30 esp??cies d'escarabats, els m??s coneguts s??n l'escarabat de la patata i el fals escarabat de la patata, Leptinotarsa juncta.
10. Chrysomelidae ??s la fam??lia de cole??pters que s'alimenten principalment de fulles. Aquesta fam??lia cont?? m??s de 35.000 esp??cies descrites.
11. Coleoptera ??s l'ordre dels escarabats, el qual cont?? m??s de 350.000 esp??cies descrites. Els escarabats es caracteritzen per tenir un parell d'ales dures que serveixen de protecci?? a les seves ales veritables.
12. Insecte ??s la classe dels insectes, la qual cont?? m??s de 800.000 esp??cies descrites. Els insectes tenen el seu cos dividit en tres segments (un cap, un t??rax i un abdomen), i tots tenen sis potes.
13. Arthropoda ??s el fil dels artr??podes, que tenen un cos segmentat, potes articulades i un exosquelet dur.
14. Animalia ??s el regne dels animals, que s??n pluricel??lulars, generalment capa??os de locomoci?? i que actuen d'acord al seu entorn.

[edita] Codi de colors

Animalia	pink
Archaeplastida	lightgreen
Fungi	lightblue
Chromalveolata	#FA7B62
Eukaryotae[1]	#e0d0b0
Bacteria	lightgrey
Archaea	darkgray
Virus	violet
Viroides	darkorange
Sat??l??lits	#FFA000
Inespec??fic	lightyellow

[edita] Nota

1. ??? Aplicable nom??s en els casos en qu?? no formi part d'un dels altres regnes amb color propi.