Alteracions d'Aragó
De Viquipèdia
Les Alteracions d'Aragó foren uns conflictes al Regne d'Aragó amb la monarquia hispànica entre el 1590 i el 1591.
Antonio Pérez, qui havia exercit de secretari del rei Felip II de Castella fins al 1579, fou arrestat per l'assassinat de Juan de Escobedo - home de confiança de Joan d'Àustria- i per abusar de la confiança real en conspirar contra ell. A una situació ja una mica deteriorada a Aragó des del 1588 arran del plet del virrei estranger i els problemes en el comtat de Ribagorça, l'abril de 1590 i ajudat per la seua esposa, Antonio Pérez va escapar de la presó de Madrid i va fugir cap a Saragossa. Allà demanà la protecció dels furs aragonesos i fou acollit al Privilegi de Manifestació - protecció de la justícia aragonesa-.
A Aragó va trobar el suport del duc de Villahermosa (al qual se li havien expropiat els seus dominis a la Ribagorça), el Comte d'Aranda, i principalment de Diego d'Heredia (de la baixa noblesa). Davant d'aquest panorama, Felip II va recórrer a un tribunal contra el qual la justícia i furs aragonesos no podien oposar-s'hi: La Inquisició. El setembre de 1591 va traslladar-se Antonio Pérez a la presó de la Inquisició. Heredia i els seus seguidors el van rescatar i deixar-lo lliure, dirigint una revolta, l'impacte de la qual va ser gairebé exclusivament a Saragossa degut al fet que la pagesia i les viles no van recolzar la subversió, manifestant-se a favor de Felip II. Felipe II va ordenar a un exèrcit de 12.000 soldats creuar la frontera amb Aragó, i l'octubre de 1591 es va acabar amb l'aixecament armat, al front del qual la Diputació del General del Regne d'Aragó havia oposat un contingent de dos mil homes encapçalats pel Justícia d'Aragó, Joan de Lanuza V, que van avançar fins a Utebo per a presentar-hi batalla. No obstant això, davant la gran superioritat dels terços reials, l'exèrcit aragonès es va disgregar, fugint cap al sud. Pérez i els seus seguidors van fugir a Bearn, a la Gascunya, des d'on va intentar una invasió fallida amb l'ajuda d'Enric de Navarra. Heredia fou capturat a França i executat, Joan de Lanuza V decapitat, la mateixa sort que van córrer molts dels quals havien donat suport la revolta. Villahermonsa i el Comte d'Aranda van ser capturats i enviats a Castella, on van morir misteriosament a la presó. Pérez va escapar a França i més tard a Anglaterra, llocs on va estimular la llegenda negra contra el monarca i on va morir en 1611. El desembre de 1593 es retiraren les tropes de Felip II d'Aragó.
El 1592, Felip II va convocar les Corts d'Aragó a Tarassona. No se suprimí cap institució aragonesa, però van ser remodelades: a partir d'aquell moment, el rei tenia el dret de nomenar a un virrei no aragonès. La diputació del Regne (comitè de les Corts) va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i vigilància regional, llevant-li a més el poder de cridar a representants de les ciutats. La Corona podia retirar del seu lloc al Justícia d'Aragó i la Cort de Justícia es va posar sota control del rei. Finalment, es van modificar aspectes del sistema legal aragonès.
