Alfons d'Orleans-Borbó
De Viquipèdia
Alfons d'Orleans-Borbó, príncep de sang de França i duc de Galliera (Madrid 1886 - Sanlúcar de Barrameda 1975). Príncep de sang de França de la casa dels Orleans i duc de Galliera que fou honrat amb el títol d'infant d'Espanya i el tractament d'altesa reial pel seu cosí el rei Alfons XIII d'Espanya.
Nascut el 12 de novembre de l'any 1886 al Palau Reial de Madrid essent fill del príncep Antoni d'Orleans, duc de Galliera, i de la infanta Eulàlia d'Espanya. El príncep era nét per part de pare del princep Antoni d'Orleans i de la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya mentre que per via materna ho era de la reina Isabel II d'Espanya i del príncep Francesc d'Assís d'Espanya, duc de Cadis.
Educat al Palau Reial junt amb el seu cosí, el futur rei Alfons XIII d'Espanya i amb les infantes Maria Teresa d'Espanya i Maria de la Mercè d'Espanya. El príncep desenvolupà interessos especials per l'aeronàutica.
L'any 1909 es casà al castell de Rosenau a Coburg amb la princesa Beatriu del Regne Unit filla del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia. La princesa Beatriu era néta del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Victòria I del Regne Unit. Beatriu havia estat enamorada i promesa amb el gran duc i tsar per un dia Miquel II de Rússia.
La parella s'instal·là al Palau Reial de Madrid i esdevingueren els amics més íntims dels reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg de la qual Beatriu era cosina en primer grau. La parella tingué tres fills:
- SAR el príncep Álvar d'Orleans-Borbó, nat a Coburg el 1910 i mort el 1997 a Montecarlo. Es casà amb l'aristòcrata italiana Carla Parodi-Delfino el 1937 a Roma.
- SAR el príncep Alfons d'Orleans-Borbó, nat a Madrid el 1911 i mort a Madrid el 1936 en mans de milicians republicans.
- SAR el príncep Ataulf d'Orleans-Borbó, nat a Madrid el 1913 i mort a Màlaga el 1974. Romangué solter.
Malgrat que aviat s'instal·laren a Madrid la casa reial espanyola es mostrà en contra del matrimoni com a conseqüència de la religió que professava la princesa Beatriu; com a conseqüència, els primers mesos el matrimoni hagué de viure a Coburg.
Aviat començaren a aparèixer rumors sobre possibles infidelitat de la princesa Beatriu amb el rei Alfons XIII d'Espanya i els ducs de Galliera i la seva família hagueren de partir a un exili daurat imposat pel propi rei. Traslladats en un primer moment a Anglaterra on els seus fills assistiren al Winchester College. Posteriorment es traslladaren a viure a Suïssa on compartiren exili amb el rei Constantí I de Grècia.
A la dècada dels anys 1920 la família Orleans pogué tornar a Espanya i s'instal·la a Sanlúcar de Barrameda on posseïn una important finca rural i magnífic palau. L'esclat de la Guerra civil espanyola féu que la família hagués d'abandonar de nou el país i el duc de Galliera entrà a treballar a la Ford als Estats Units.
Amb l'acabament de la guerra, els prínceps d'Orleans i els seus dos fills pogueren retornar a Sanlúcar de Barrameda d'on ja no es mourien més fins a la seva mort, la del duc l'any 1975. El duc de Galliera fou un assidu de les grans concentracions de la reialesa europea, assistint al casament del rei Joan Carles I d'Espanya o del rei Constantí II de Grècia entre d'altres.
