Alemany su??s

De Viquip??dia

No veieu b?? alguns car??cters?

Alemany su??s 'Schweizerdeutsch'
Pronunciaci??:	AFI: ??vi:tsaty:t??
Altres denominacions:	Schwyzerd??tsch, Schwiizerd??tsch, Schwiizerd????tsch, Schwyzert??tsch, Schwizertitsch
Parlat a:	Su??ssa
Regi??:	Europa Central
Parlants:	4,5 milions
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropea Germ??nica Occidental Alt alemany Alemany superior Alam??nic
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	-
codis de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	gem, col??lectivament com a Germanic (other)
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	gsw, wae
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'alemany su??s (Schweizerdeutsch en alemany est??ndar; Schwyzerd??tsch, Schwiizerd??tsch, Schwyzert??tsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) ??s un dels dialectes alam??nics que es parlen a Su??ssa. A vegades, d'altres dialectes alam??nics parlats fora d'aquest pa??s se'n diu alemany su??s tamb??, especialment dels de Liechtenstein, molt propers als de Su??ssa.

[edita] ??s

Al contrari que molts dialectes de l'Europa moderna, l'alemany su??s ??s el llenguatge parlat quotidianament tant per tots els estrats socials de les ciutats industrials com per la gent del camp. La utilitzaci?? d'un dialecte no comporta cap inferioritat social o educacional. Nom??s hi ha unes poques situacions on parlar l'alemany est??ndar es veu necessari o considerat; per exemple, en l'educaci?? (tot i que no durant les pauses), al parlament, a les not??cies televisades o en pres??ncia d'estrangers german??fons. Es parla d'una situaci?? de digl??ssia medial, ja que el dialecte ??s principalment la llengua parlada, mentre que l'est??ndar ??s l'escrita.

L'alemany su??s ??s intel??ligible per als parlants d'altres dialectes alam??nics, per?? normalment no ho ??s per als parlants de l'alemany est??ndar (incloent els su??ssos franc??fons o ital??fons que han apr??s l'alemany a escola). Si l'emissi?? ??s a Alemanya, els parlants d'alemany su??s que surten a la televisi?? o al cinema se solen doblar o subtitolar.

Al seu pa??s, el rock cantat en alemany su??s ha arribat a constituir un g??nere musical, anomenat Dialect rock.

[edita] Variacions

Els dialectes del su??s tenen marcades difer??ncies en la pronunciaci?? i en el vocabulari, per?? els parlants s'entenen m??tuament, amb unes poques excepcions, per exemple a la part alemany del cant?? de Valais. Els dialectes del su??s s??n part essencial de les identitats culturals locals, en alguns casos a nivell de poblaci?? o subgrup cultural (tant la classe alta de Basilea com els pagesos d'Adelboden tenen els seus propis dialectes espec??fics). En algunes regions, un pol??tic que no parla la varietat local de su??s t?? menys possibilitats a les eleccions.

Expressen una forta distinci?? nacional, cantonal i regional, tot separant els residents a Su??ssa d'aquells que viuen al "gran cant??" (Alemanya).

[edita] Hist??ria

Com a dialectes alam??nics, els dialectes del su??s no van participar de la segona mutaci?? voc??lica germ??nica que va tenir lloc en l'Edat mitjana: encara s'usen gaireb?? les mateixes vocals que a l'alt alemany mitj??. Una excepci?? s??n algunes varietats centrals del su??s com ara el del cant?? d'Unterwalden.

Exemples:

Dialecte de Zuric	Dialecte de Nidwalden	Alemany est??ndar	Traducci??
[hu??s]	[huis]	[ha??s]	casa
[bru??n]	[bruin]	[bra??n]	marr??

Gran part dels dialectes del su??s, en ser dialectes de l'alt alam??nic, han acompletat la mutaci?? conson??ntica de l'alt alemany, aix?? ??s, no nom??s han fet el canvi de t a [ts] o [s] i de p a [pf] o [f], sino que a m??s a m??s l'han fet de k a [k??] o [??]. La majoria tenen [k??] o [??] inicials en comptes de [k], encara que hi ha excepcions, com les varietats de Chur o Basilea. El su??s de Basilea ??s un dialecte del baix alam??nic (com la majoria, encara que no tots, de dialectes alam??nics parlats a Alemanya), i el su??s de Chur ??s b??sicament un dialecte de l'alt alam??nic per?? sense [??] or [k??] inicials.

Exemples:

Alt alam??nic	Baix alam??nic	Alemany est??ndar	Traducci??
[????a??t??]	[??k??a??t??]	[??k??ast??n]	armari
['??????s]	['k????s]	['k????z??]	formatge

[edita] Pronunciaci??

[edita] Consonants

Com a tots els dialectes del sud de l'alemany, els dialectes su??ssos no tenen obstruents sonores. En comptes d'aix?? hi ha una distinci?? de llarg??ria.

Les oclusives /p, t, k/ no s??n aspirades. Els sons aspirats [p??, t??, k??] s'han desenvolupat secund??riament (en la majoria de dialectes) en trobar-se l'oclusiva i l'aspiraci?? quan es contreu un mot (behalten, guardar > /phalt??/; Gehalt, sou > /khalt/) o per manlleus d'altres lleng??es, normalment l'alemany est??ndar (Tee [t??e??], t?? > /the??/). Als dialectes de Basilea i Chur, per??, hi ha paraules nadiues amb /k/ aspirada.

Al contrari que el alemany est??ndar, que t?? dos al??l??fons per a /x/ ([??] i [??]), el su??s nom??s t?? [??].

Tot i que al su??s no hi ha ensordiment final, l'o??da de l'estranger pot captar familiaritat amb l'alemany est??ndar degut a la manca d'oclusives sonores.

Tamb??, sovint, una consonant llarga pot anar precedida d'una vocal curta.

[edita] Vocals

La majoria dels dialectes su??ssos tenen vocals avan??ades rodones, al contrari que molts dialectes de l'alemany. Nom??s als dialectes del baix alam??nic del nord-oest de Su??ssa (Basilea principalment) i als del cant?? de Wallis s'han "des-arrodonit". La influ??ncia d'altres dialectes del su??s est?? fent extendre's l'arrodoniment.

Com els dialectes b??vars, els dialectes del su??s han mantingut els diftongs creixents de l'alt alemany mitj??: /i????, u????, y????/, per exemple "lieb" adorable (Cf. su??s /li????b??/ i alemany est??ndar /li??p/), "gut" b??, bo (Cf. su??s /ku????t/ i alemany est??ndar /gu??t/) i "k??hl" fresc (Cf. su??s /xy????l/ i alemany est??ndar /k??y??l/). Cal tenir en compte el "des-arrodoniment" d'alguns dialectes tractat al par??graf anterior, que tamb?? ha afectat els diftongs.

Com els dialectes del baix alemany, els de l'alemany su??s han conservat els antics monoftongs /i??, u??, y??/, per exemple "Pfeil" fletxa (Cf. su??s /pfi??l/ i alemany est??ndar /pfa????l/), "Bauch" panxa (Cf. su??s /b??u??x/ i alemany est??ndar /bau??x/) i "S??ule" pilar (Cf. su??s /z??y??l??/ i alemany est??ndar /z??????l??/).

Els dialectes occidentals (per exemple el de Berna) han preservat els antics /ei??, ou??/ mentres que la resta tenen /ai??, au??/ com a l'alemany est??ndar.

[edita] Suprasegmentals

A molts sialectes del su??s, la longitud de vocals i consonants s??n independents entre s??, al contrari que a altres lleng??es germ??niques.

Exemples de la varietat de Berna:

	/a/ curta	/a??/ llarga
/f/ curta	/haf??/ "bol"	/d??i b??ra??f??/ "els honestos"
/f??/llarga	/af????/ "micos"	/??la??f????/ "dormir"

L'accent cau a la primera s??l??laba amb m??s freq????ncia que en alemany est??ndar, fins i tot a manlleus del franc??s com [??m??rs??i] o [??mers??i] "gr??cies". El su??s de Berna ??s un dels dialectes on moltes paraules s'accentuen en la primera s??l??laba, per exemple [??kaz??ino] "casino" (cf. alemany est??nar [k??a??zi??no]. De tota manera hi ha molts patrons d'accentuaci?? diferents fins i tot entre dialectes. No n'hi ha cap que sigui tan consistent en aquest aspecte com ho ??s l'island??s.

[edita] Gram??tica

La gram??tica del su??s presenta algunes peculiaritats comparada amb la de l'alemany est??ndar:

No hi ha un pret??rit indicatiu, per?? s?? un de subjuntiu.
A la major part dels dialectes no hi ha genitiu.
L'ordre dins un sintagma verbal pot variar. Per exemple: "wil du bisch cho/wil du cho bisch" perqu?? has vingut (Cf. alemany est??ndar "weil du gekommen bist").
A les proposicions de relatiu, les part??cules "der, die, das, welcher, welches" (el/la que, el/la qual, etc.) han estat substituides per "wo" (on): "Ds Bispil, wo si schrybt" L'exemple que ella escriu (Cf. alemany est??ndar "Das Beispiel, das sie schreibt").
Combinats amb altres verbs, els verbs "ga/go", "cho", "la/lo" i "aafa/aafo" (anar, venir, deixar, comen??ar) es redupliquen i s'avantposen al verb principal. Exemple:

Alemany est??ndar	Ich	gehe	einen Film		anschauen
Alemany su??s	Ich	gang	en Film	go	luege
Traducci?? literal	jo	vaig a	una pel??l??cula	anar a	veure

Nota: diverses ortografies s??n luege, l??ege, l????g??, l????ge, lueg??, lu??g??.

[edita] Escriptura

Els dialectes del su??s normalment s??n parlats per?? no escrits. Tots els escrits formals (diaris, llibres) i gran part dels informals es fan en aleman est??ndar, que a cops rep el nom de Schriftdeutsch (alemany escrit). Algunes paraules dialectals s??n acceptades com a regionalismes de l'alemany est??ndar de Su??ssa amb la ratificaci?? del Duden, per exemple "Zvieri" berenar (de "Z' vieri", a les quatre).

Hi ha pocs treballs escrits en dialectes su??ssos. Avui dia el jovent usa cada cop m??s el seu dialecte en comunicaci?? escrita informal (per exemple, el correu electr??nic o els SMS). De tota manera, la majoria escriu l'alemany est??ndar amb m??s fluidesa que el su??s.

En no haver-hi un est??ndar qui escriu en su??s usa la varietat de la seva regi??.

L'escriptura de l'alemany su??s no est?? normativitzada. Les ortografies usades es poden classificar en dos grups: aquelles que intenten mantenir-se el m??s a prop possible de l'ortografia de l'alemany est??ndar i aquelles que intenten reflexar la pronunciaci?? caracter??stica el m??s fidelment possible.

Hi ha algunes lletres usades de manera diferent que en les normes d'escriptura de l'alemany est??ndar:

La k (i ck) s'usa per al so africa /kx/.
El d??graf gg, usat per a la /k/ fortis (encara hi ha debat obert al respecte de si es pot parlar de "fortis" i "lenis" en alemany su??s).
La y (i a cops yy) tradicionalment s'empra per a representar els sons /i??, i/ que corresponen a l'/a????/ de l'alemany est??ndar, per exemple "Rys" arr??s (cf. alemany est??ndar /ra????s/) en contraposici?? a "Ris", "Riis" gegant (cf. alemany est??ndar /ri??z??/). Molta gent, per??, no usen y sin?? i o ii, especialment en els dialectes que no fan aquesta distinci?? per exemple, "Riis" /ri??z??/ en su??s de Zuric arr??s i gegant (cf. su??s de Berna, que distingeix "Rys" /ri??z??/ arr??s de "Riis" /r????z??/ gegant). Alguns fins i tot usen ie per influ??ncia de l'alemany est??ndar, per?? aix?? pot crear confusi?? amb ie usat per representar /i????/.

[edita] Vocabulari

La majoria dels manlleus venen de l'alemany est??ndard. Molts d'ells s??n ara tan comuns que han substitu??t per complet els mots originals su??ssos, per exemple "H??gel" tur?? (en comptes de "Egg" o "B??hl") o "Lippe" llavi (en comptes de "Lefzge"). D'altres han substitu??t els mots originals nom??s en part, per exemple "Butter" mantega o "Kopf" cap (que continuen dient-se "Anken" i "Grind" al sudoest de Su??ssa). Qualsevol paraula de l'alemany est??ndard parlat a Su??ssa t?? la capacitat de ser manllevada, adaptant-la a la fonologia del l'alemany su??s.

Els dialectes su??ssos tenen algunes paraules del franc??s perfectament assimilades. "Glace" gelat per exemple ??s pronunciat [??????las??e??] o [??????las????] en molts dialectes de l'alemany su??s (mentres que en franc??s ??s /glas/). La paraula francesa "merci" gr??cies s'usa a "merci viilmol/vilmal" moltes gr??cies. Tamb?? ??s molt comuna "velo" bicicleta (accentuada a la primera s??l??laba al contrari que en franc??s) en comptes de "Fahrrad". ??s possible que aquests manlleus no provinguin directament del franc??s sino que siguin supervivents dels abans nombrosos manlleus francesos de l'alemany est??ndard que van caure en des??s a Alemanya.

Entre els manlleus de l'itali?? hom pot trobar "exk??si" perd?? (de "excusi").

En els darrers anys, els dialectes de l'alemany su??s tamb?? han manllevat algunes paraules angleses que ja sonen molt "su??sses", com per exemple [??fu??d????] menjar (v.) (de "food", menjar (n.)), [????ei??m??] jugar a jocs d'ordinador (de "game" joc) o [??z??n????b????] fer snowboard (de "snowboard"). Mentre que la major part d'aquests manlleus s??n recents, alguns porten d??cades en ??s, com ara [????ut????] jugar a futbol (de "shoot" xutar).

Les paraules que han passat de l'alemany su??s al catal?? com ara "muesli" (o "m??esli") s??n escases.

[edita] Distribuci?? dialectal

Hi ha nombrosos dialectes de l'alemany su??s (en groc a la imatge). Tot i que en general la diferenciaci?? dialectal ??s per regions, ??s posible "captar" de quina ciutat ??s una persona nom??s parant atenci?? a la seva manera de parlar. A mesura que la movilitat ha anat augmentant recentment any rera any aquestes distinci??n s'han anat diluint. La diferenciaci?? regional continua forta, per??.