Aleksandr Puixkin
De Viquip??dia
Aleksandr Sergu??ievitx Puixkin (?????????????????? ?????????????????? ????????????), nascut a Moscou el 6 de juny de 1799 i mort a Sant Petersburg el 10 de febrer de 1837. Poeta i novel??lista rus, considerat el fundador de la literatura russa moderna i el millor poeta rus.
Va ser pioner en l'??s de la llengua russa en els seus poemes i obres i va crear un estil narratiu -mescla de drama, roman?? i s??tira- que des de llavors est?? associat a la literatura russa i que va influir notablement en les posteriors figures liter??ries de R??ssia, com Nikolai G??gol, Fi??dor Dostoievski, Lev Tolstoi o Fi??dor Tiutxev, aix?? com en els compositors russos Piotr Ilitx Txaikovski i Modest M??ssorgski.
[edita] Vida
Fill d'Serguey Puixkin, descendent d'una de les fam??lies de l'aristocr??cia russa m??s antigues, la hist??ria de la qual es remunta al segle XII i n??t, per la branca materna, d'Ibrahim Petr??vitx Hann??bal, un pr??ncep camerun??s capturat de petit per esclavistes al servei dels otomans i traslladat a R??ssia, on es va convertir en cap militar, enginyer i noble despr??s de ser apadrinat per Pere el Gran.
Puixkin va rebre una educaci?? liter??ria basada principalment en la literatura i la llengua francesa, com era habitual entre l'aristocr??cia russa durant el segle XIX. Lector infatigable des de petit, era admirable la seva facilitat per improvisar els seus mestres: Moli??re, Voltaire, Parny i els anglesos Byron i Shakespeare. Va escriure el seu primer poema als quinze anys. El 1814 ja va aconseguir veure una primera publicaci?? d'un dels seus poemes a la revista Le Messager de l???Europe amb la seg??ent ep??stola: "A l'amic poeta" ("?? ?????????? ??????????????????????", K drugu stikhotvortsu).
Va realitzar els seus estudis al Liceu Imperial de Ts??rskoie Sel??, prop de Sant Petersburg (1811-1817), anomenat posteriorment ???Liceu Puixkin??? en honor seu. Va ser on va comen??ar a escriure el seu primer poema llarg Ruslan i Liudmila, publicat el 1820 entre grans controv??rsies a causa del tema i l'estil. Despr??s d'acabar la seva formaci?? acad??mica es va instal??lar a Sant Petersburg i entr?? a formar part de la vibrant i aspra cultura de la joventut intel??lectual de la capital, on el seu talent ja era ??mpliament reconegut. El 1820 va entrar a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers, on va comen??ar a implicar-se gradualment en la reforma social i es convert?? en portaveu dels literats radicals. Despr??s d'haver escrit alguns poemes sediciosos com "Oda a la llibertat", va ser desterrat a l'exili pel tsar Alexandre I i es va establir a Kixiniov (Mold??via) de 1820 a 1823. En acabat d'un viatge estiuenc al Caucas i Crimea, on va escriure dos poemes rom??ntics molt aplaudits: El captiu del Caucas i La font de Bakhtxisarai, es va traslladar a Odessa, on de nou va entrar en conflicte amb el govern, el qual el va desterrar a una de les seves propietats, la de la seva mare, al nord de R??ssia, de 1824 a 1826. Malgrat tot, se li va permetre visitar el tsar Nicolau I per exposar-li una petici?? de llibertat, que va aconseguir. Encara que aparentment Puixkin no havia participat a la rebel??li?? de desembre de 1825 a Sant Petersburg, alguns dels insurgents tenien entre els seus papers els seus primers poemes de caire pol??tic, per aix?? aviat es va trobar sota un estricte control per part dels censors del govern i se li va impedir viatjar i publicar lliurement. L'obra que es convertiria en la m??s famosa de la seva carrera, el drama Bor??s Godunov, escrita mentre vivia a la casa materna, no va obtenir el permis de publicaci?? fins a cinc anys despr??s.
A la mort del tsar Alexandre I el va succeir Nicolau I, que va prendre sota la seva protecci?? l'escriptor i li va permetre tornar a Moscou. D'aquesta ??poca ??s Poltava (1818), poema dedicat a elevar la gl??ria de Pere el Gran. Va tornar a la seva vida mundana i va contraure matrimoni amb Nat??lia Gontxarova (1831). Aquest mateix any va con??ixer Nikolai G??gol, amb qui iniciar?? una bona amistat i entre els dos s'establir?? una relaci?? de suport mutuu. Les hist??ries c??miques de G??gol van exercir una gran influ??ncia en la prosa de Puixkin, el qual, despr??s de llegir els volums d'hist??ries curtes Tardes en una granja prop de Dikanka (publicades el 1831-1832), li donaria suport cr??ticament. M??s tard, el 1836, despr??s de donar sortida a la seva revista El contemporani, hi publicaria algunes de les narracions curtes m??s famoses de G??gol.
Va escriure llavors Els relats de Velkin (?????????????? ?????????????????? ?????????? ?????????????????? ??????????????, P??vesti pok??inogo Ivana Petr??vitxa V??lkina) (1830), que descriuen la vida russa, i la seva novel??la La filla del capit?? (?????????????????????? ??????????, Kapit??nskaia dotxka)(1836), on reconstrueix la revolta de Pugatxov. El 1833 va ser elegit membre de l'Acad??mia Russa. D'aquest ??ltim per??ode s??n les seves "petites trag??dies": El cavaller avar (1836), d'inspiraci?? shakespeariana; El comensal de pedra (?????????????? ??????????, K??menni gost) (1836), en el qual retorna al tema de Don Joan, i el c??lebre poema Cavaller de bronze (???????????? ??????????????, Medni vs??dnik) (1833).
El 27 de gener de 1837, als 38 anys, Puixkin mor dos dies despr??s de resultar ferit en un duel mantingut amb el militar franc??s Georges d???Anth??s, per l'actitud provocadora que aquest havia tingut envers la seva esposa. Lerm??ntov va escriure llavors "La mort del poeta" ("???????????? ??????????", Smert Poeta).
El govern, que temia una manifestaci?? pol??tica durant el seu funeral, va traslladar el cos en secret a mitjanit a un monestir prop de Mikha??lovskoie, la propietat de la seva mare, on el van sepultar amb l'??nica assist??ncia de parents i amics.
