Agustí Bartra i Lleonart
De Viquipèdia
Agustí Bartra i Lleonart ( Barcelona 1908 - Terrassa 1982 ) fou un poeta, prosista i professor universitari català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, descendent d'una família camperola i que passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la seva família tornà a Barcelona entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià"[1].
Participà en la Guerra Civil Espanyola en èl bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats abans d'arribar a París, on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana, i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista "Lletres" (1944-1947). Així mateix també feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, sent nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.
L'any 1970 retornà a Catalunya, instanl·lant-se a la ciutat de Terrassa, on morí el 8 de juliol de 1982.
El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal.
[edita] Obra seleccionada
|
i la trilogia de Soleia: |
