Agis II
De Viquip??dia
Per a altres significats, vegeu ??Agis (desambiguaci??)??. |
Agis II (?????????) fou rei d'Esparta.
Fou el 17?? rei de la l??nea Pr??clida o Eurip??ntida. Va succeir al seu pare Arquidam II quant aquest va morir el 427 aC i va regnar uns 28 anys.
El 426 aC va dirigir l???ex??rcit esparta i dels aliats cap al istme amb la intenci?? d???envair ??tica, per?? no van poder avan??ar degut a una s??rie de terratr??mols que aquell any van assolar Gr??cia i que li van impedir anar gaire lluny.
El 425 aC va dirigir altre cop l???ex??rcit i va entrar al ??tica. Els atenencs sota el comandament d'Eurimedont i S??focles van atacar per mar la ciutat pelopon??sica de Corif??sio; els espartans van prendre posicions a la propera illa d'Esfact??ria; els atenencs van desembarcar a la badia de Pylos que va quedar bloquejada i Pylos fou ocupada. El govern espart?? va haver de cridar a Agis que nom??s portava 15 dies al ??tica. Tot i aix?? els atenencs no van sortir de Pylos fins l???any seg??ent i llavors, sota la direcci?? del general N??cies, van ocupar l???illa de Citera que era espartana. Agis va romandre a la ciutat d'Esparta fins el 421 aC en que es va signar la pau anomenada pau de N??cies (abril del 421 aC).
El 419 aC Atenes es va aliar a Argos, Mantinea i ??lide. Els argius van atacar Epidaure, i el govern espart?? va enviar un exercit en ajut de la ciutat dirigit per Agis, exercit format per espartans i altres Lacedemonis. Agis es va establir a Leuctres, sense que es conegui el motiu ja que Tuc??dides no l???esmenta, per?? de ben segur com a forma de distreure als aliats del atac d'Epidaur. Essent a Leuctres Agis va rebre mals auguris i es va retirar. Per?? despr??s va retornar quant va saber que els aliats havien iniciat una expedici?? a la final del mes sagrat del festival de Carnea i quant els argius van tornar a atacar Epidaur. Llavors Agis va atacar la ciutat fronterera de Carys, per?? es va retirar altre cop per considerar de mal auguri l???aspecte dels morts.
A la primavera seg??ent (418 aC) va marxar amb l???ex??rcit lacedemoni contra l'Arg??lida, que tornava a atacar Epidaur. Amb una auda?? maniobra va interceptar als argius i va col??locar avantatjosament el seu exercit entre els argius i la ciutat. Per?? quant la batalla anava a comen??ar, el general argiu Tlir??silos, i un personatge anomenat Alcifron, es van presentar a Agis i li van demanar una treva de quatre mesos; Agis, per motius desconeguts, la va concedir i al tornar a Esparta seguidament fou severament censurat especialment despr??s de que Argos va aprofitar la retirada espartana i va ocupar r??pidament Orcomen a Be??cia. Fins i tot es va proposar deposar a la casa dels Eurip??ntides i fer-li pagar una multa de cent mil dracmes, i es va discutir d???establir un consell de guerra de deu membres (tots espartans) sense els quals cap exercit podria sortir de la ciutat. Per?? tot i ax?? res es va fer ja que el partit olig??rquic va prendre el poder a Argos i Agis va justificar aix?? la seva actitud.
Poc despr??s arribaren noticies de Tegea, que demanava socors immediats, ja que si no era auxiliada el partit pro-espart?? de la ciutat seria expulsat. El govern espart?? va enviar un ex??rcit sota la direcci?? d'Agis, que va entrar a Tegea i va garantir la posici?? del govern local aliat d'Esparta. De all?? Agis va anar a Mantinea on va derrotar a les forces de la ciutat i d'Atenes en una batalla considerable (418 aC). Despr??s de la batalla, Argos fou teatre d???una revoluci?? on el partit olig??rquic favorable a Esparta fou enderrocat pels dem??crates partidaris de l???alian??a atenenca. Agis fou enviat a la ciutat per?? no va poder restaurar als oligarques si be va poder destruir les muralles, i va ocupar Hysis (417 aC).
Els anys 416, 415 i 414 aC foren de certa tranquil??litat pel rei ocupat pels afers corrents. El 413 aC Agis fou enviat al front d???un exercit contra l'??tica. Va envair aquesta regi?? i es va fortificar a Dec??lia, un llogaret a un turo a uns 25 km al nord d'Atenes. Des all?? Agis es va dedicar a atacar tota la regi?? de la que nomes les ciutats ben emmurallades com Atenes, Pireu, Salamina i Eleusis, es podien defensar; aix?? va provocar una greu crisis econ??mica a Atenes i fins a vint mil esclaus van fugir. Al hivern del mateix any, davant les noticies de la gran derrota atenenca en la seva expedici?? a Sic??lia, se???n va anar cap al nord amb el prop??sit de recaptar contribucions entre els aliats per construir una flota, mentre mantenia el seu quarter a Dec??lia on va rebre ambaixades d???aliats d'Atenes que planejaven separar-se de l???alian??a, dels beocis i dels aliats d'Esparta. Sembla que va romandre a aquesta posici?? fins al final de la guerra.
El 411 aC els oligarques van prendre el poder a Atenes, i es va establir el Consell dels Quatre-cents. Per?? Agis no sembla que voles respectar als oligarques, per?? va fer un atac a la ciutat d'Atenes durant la seva administraci??, atac que no va reeixir. L???estiu del 410 aC es va acordar la pau que imposava el respecte a les posicions de cada b??ndol en aquell moment, amb la notable excepci?? de Dec??lia, que els espartans havien d???abandonar, i de Pylos i Citera, que serien abandonades pels atenencs. La tend??ncia democr??tica - bel??licista es va imposar a Atenes i la guerra va tornar a comen??ar.
El 401 aC li fou confiat el comandament de la guerra contra ??lide. Les operacions van durar tres anys i el 398 aC els elians van demanar la pau. Va fer la tornada passant per Delfos, i pel cam?? es va posar malalt a Arc??dia, i tot just va poder tornar a Esparta i va morir al poc d???arribar. El seu fill Leot??quides l???havia de succeir per?? fou excl??s del tron per Agesilau II, fill de Arquidam II i germanastre d'Agis II, perqu?? es sospitava de la seva legitimat, i fou el mateix Agesilau II el que fou proclamat rei. La dona d'Agis, la reina Timea, havia tingut relacions amb l'exiliat atenenc Alcib??ades, que foren conegudes per Agis el qual va ordenar a Ast??oc de matar-lo per?? Alcib??ades se???n va assabentar (potser per la mateixa reina) i va fugir a temps. De resultes d???aquest fet el fill Leot??quides fou considerat sospit??s de no ser del rei Agis.