Abdullahi Yusuf Ahmed
De Viquipèdia
Abdullahi Yusuf Ahmed (Cabdulaahi Yuusuf Axmed) va néixer el 15 de desembre de 1934 a Galkayo, Puntland, Somàlia, en el si del grup de clans Darod. Va ingressar a l'exèrcit als anys 60 i va estudiar a Itàlia i a la Unió Soviètica. El 1969 amb grau de comandant es va oposar al cop d'estat de Siad Barre i fou empresonat juntament amb el coronel Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid. Fou alliberat al cap d'un temps i reingressat a l'exèrcit on va assolir el grau de coronel.
El 9 d'abril de 1978 un grup d'oficials del grup de clans Darod, dirigits pel coronel Muhammad Shaykh Osman va intentar un cop d'estat que va fracassar i en el que Yusuf estava implicat. 17 conspiradors foren detinguts i molts afusellats o empresonats. Els que van poder escapar es van refugiar a Etiòpia, entre ells Yusuf, i es van unir al moribund Front d'Acció Democràtica Somali, conegut per les sigles SODAF i l'abril de 1979 es va formar el Front de Salvació Somali en el que el coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, l'oficial de més alta graduació dels que havien participat al cop d'estat i s'havien escapat, era el líder principal. La seva primera acció armada la va fer amb 50 homes, dels que 39 van morir. Llavors la resta foren incorporats a l'exèrcit etíop per lluitar contra el Front d'Alliberament de Somàlia Occidental.
Fins que no va rebre un suport actiu de Líbia l'organització no va poder realitzar pràcticament cap activitat. Amb ajut de Líbia es van poder organitzar atacs a traves de la frontera. Barre va respondre amb la repressió sobre ciutadans del clan Majertin, incloent la destrucció de pobles sencers.
Yusuf en aquells anys s'inclinava per una aliança amb l'esquerra radical i l'octubre de 1981 el seu partit es va fusionar amb dos grups d'esquerra (amb base al Iemen del Sud), el Partit dels Treballadors Somalis (PTS) i el Front Democràtic per l'Alliberament de Somàlia (FDAS), que va originar el Front Democràtic de Salvació Somali (FDSS). Yusuf no obstant va intentar un política de clan dins al grup, on els elements més esquerrans proposaven una superació d'aquesta divisió. Progressivament la facció esquerrana fou desactivada per Yusuf que a més a més va permetre que tropes etíops feren incursions a Somàlia sota l'aparença de ser membres del FDSS. Això va provocar que una part de l'organització es sotmetés al general Siad Barre i l'organització va quedar desactivada.
Yusuf es va distanciat dels etíops i fou arrestat per aquestos, i el moviment va restar neutral la resta de la guerra. Absent Yusuf, empresonat a Addis Abeba, el 1988 el general Mohamed Abshir Musa, va assolir el control de l'organització; però quant Yusuf fou alliberat el 1991 va recuperar la direcció immediatament tot i que Abshir Musa va romandre com a president sense poder. Abshir Musa fou cap de la policia amb el darrer govern democràtic abans de 1969 però va dimitir per una disputa amb el govern i després del cop d'estat Barre, va ser empresonat, fugint a l'estranger al ser alliberat. Yusuf va reorganitzar el moviment amb suport del nou govern etíop i va alliberar algunes zones del centre-nord de Somàlia, establint-se com a senyor de guerra local.
A l'abril del 1992 Yusuf i la facció d'Abshir Musa al seu moviment es van aliar al sí del govern interí d'Ali Mahdi del Congres de la Somàlia Unificada, entre ambdues i amb el Front Nacional Somali, lleial a Barre, i es van enfrontar a les milícies del general Aydid i a l'Aliança Nacional Somali.
Les milícies de Yusuf es va fer amb el control de les províncies de Bari, Nugal, i part de la regió de Mudug, sota la direcció nominal del general Mohamed Abshir Musa com a president però amb Yusuf com a home fort, dominant tant en els territoris del subclan Majertin dels Darod com en els dels subclans Warsangeli i Dhulbahante dels Darod i altres subclans menors com els Hinjinleh, Magdleh, Turyer, Yibir, i Tomal. Com que els Majertins, Warsangelis, i Dhulbahantes són tots descendents d'Harti (dins del grup Darod, i eren descendents més propers entre ells que entre altres subclans con els Ogadenis i els Marehans) aquest conjunt fou conegut com els Hartis.
EL 1993 les milícies de Yusuf es van enfrontar amb grups islamistes que es van apoderar d'algunes ciutats i llogarets temporalment però va aconseguir expulsar-los cap a Somaliland on es van apoderar del port de Las Khoreh.
El 1998 Yusuf dominava clarament el Puntland i s'havia imposat militarment a l'oposició del clan Majertin encapçalada per Musa Boqor, el sultà tradicional dels Majertin. Yusuf tenia el suport del president Meles Zenawi d'Etiòpia i es decantava cada vegada més per la regionalització. Els clans Harti (Hobyo) i Majertin van iniciar negociacions amb ell el 25 de febrer de 1998, i si van afegir l'Unió Democràtica Nacional Somali i el Partit de Somàlia Unida (PSU), basats en els subclans Darods. Es va proclamar l'Estat de Puntland (23 de juliol de 1998) del que Yusuf fou nomenat president, amb l'oposició de Musa Boqor i d'Abshir Musa.
Yusuf no va tardar en prohibir els partits. L'oposició d'Abshir Musa va poder ser controlat sota amenaces, i Boqor Musa es va retirar; un altre opositor, Abdurrazzaq Haji Hussayn, primer ministre de Somàlia entre 1964 i 1967, es va haver d'exiliar. La reivindicació de Sool i Sanaag, controlades per Somaliland però habitades en part pel clan Darod, i les quals que havien enviat delegats a la conferencia constitucional, va provocar tensions amb Somaliland, que el 1999 va portar a enfrontaments armats. La part oriental dels dos districtes va quedar en mans de les milícies de Puntland.
El 27 de juny de 2001, tres dies abans d'acabar el seu mandat, Yusuf es va fer investir per un segon mandat per la cambra de representants, on tenia majoria. Però el seu opositor Jama Ali Jama, contrari a l'autonomia, el va acusar de cometre frau de llei. El Tribunal suprem li va donar raó i Yusuf fou destituït a l'acabar el mandat, i proclamat interinament president el jutge de la cort suprema Yusuf Haji Nur fins que fou elegit un nou president. Yusuf es va retirar a Galkayo i va acusar als seus enemics de cop d'estat. El 4 de juliol va jurar el seu càrrec (segon mandat) i va mobilitzar a la seva gent a Mudug, Sool i Sanaag (i part de Nugal), que li donaven suport. Bari no li donava suport i es mantenia neutral. El 14 de novembre de 2001 el conservador Ali Jama fou elegit president amb un suport encobert de l'organització islàmica local Al-Ittihad Al-Islami (Unitat Islàmica), sospitosa segons els Estats Units de ser membres d'Al-Qaeda i declarada organització terrorista. El nou president va entrar en contacte amb el GNT de Mogadiscio.
Pocs dies després Yusuf va conquerir Garowe i Ali Jama es va establir a Bossaso que fou ocupada també per Yusuf el 8 de maig del 2002. Ali Jama va romandre rebel fins el 17 de maig de 2003 quant es va acordar la pau i un repartiment de carteres entre ambdues forces. A finals d'any les forces de Puntland van atacar la regió de Sool, que en la seva major part estava controlada per Somaliland. La capital regional Las Anod, fou ocupada. D'altra banda l'influencia de Yusuf a Mudug era gran i s'estenia cap al sud a les zones dominades pel clan Hawiyya.
El 10 d'octubre del 2004 Yusuf fou elegit president de Somàlia amb un mandat fins el 2009, i va deixar la presidència de Puntland al vicepresident Abdi Hashi, fins que el 8 de gener del 2005 fou elegit president Mohammud Musse Hersi, àlies Adde.
El seu govern s'havia d'establir a Mogadiscio però aviat van esclatar discòrdies. Les faccions oposades van constituir un contragovern a Baidoa. Abdullahi Yusuf es va haver d'establir a Jowhar. Les forcen en conflicte, eren a més del propi Yusuf i la seva facció del Front Democràtic de Salvació de Somàlia i l'administració regional del Puntland, les següents:
La facció de Sharif Hassan Sheikh Adan amb suport d'una aliança de senyors de la guerra de Mogadiscio en la que els principals són: Mohammed Qanyare Affra (del Congrés de la Somàlia Unificada), Umas Finish (del Congrés de la Somàlia Unificada-Aliança de Salvació Somali), Omar Muhammed (del Congrés de la Somàlia Unificada-Aliança de Salvació Somali) i Osman Ali Atto (de l'Aliança Nacional Somali, i antic lloctinent d'Aydid).
El Consell de Salvació Nacional Somali (integrat per l'administració regional del Baix Shabelle dirigida per Yusuf Indhaade, l'administració regional del Shabelle central, l'Aliança de la Vall del Juba dirigida pel coronel Bare Hirale, l'Exèrcit de Resistència Rahanweyn dirigit per Mohamed Nur Sharidadud, la facció del Moviment Democràtic Somali a Somàlia del sud-oest dirigida per Mohamed Ibrahim Habsade, el Moviment Patriotic Somali (facció Consell), i l'UCS-ASS de Muse Sudi Galayow) . D'aquest grup eren part també el president dissident del FDSS, general Abshir Musa, i el seu aliat Jama Ali Jama, els senyors de la guerra Ali Dheere i Rer Ahmad, i Abdinur Ahmed Darman, del Partit de la República de Somàlia Unida.
També cal esmentar al general Morgan del Front Nacional Somali, les milícies dels subclans Dabare i Luway, una aliança de subclans Marehan dirigida per Harwaseme Rer Hasan i Habar Yaqub, les milícies dels subclans Abgal, Warsangeli, Wabudam, Murusade, Duduble, Galjeel, Jalele, Gare, Saad, Seleeban, i altres subclans Marehan.
La figura de Yusuf va perdre pes el juny del 2006 quan els islamistes van ocupar Mogadiscio i es van fer amb el control de la major part de Somàlia central. La capital de Yusuf, Jowhar, fou ocupada el 14 de juny. Yusuf es va haver de retirar a Galkayo, en territori de Puntland.
