Congrés de la Somàlia Unificada
De Viquipèdia
El Congrés de la Somàlia Unificada es un partit polític de Somàlia basat en el grup de clans Hawiye.
Els primers grups armats dels Hawiye es van formar al clan Saleban, subclan del Habr Gedir entre el 1983 i el 1986. Però la primera milícia autentica es va formar a Balli Dhuumoodle (entre Galkayo i la frontera d'Etiòpia) el 1988, integrada principal per membres del subclan Saad dels Habr Gedir als que es van unir els guerrillers dels Saleban i desertors hawiye del exèrcit nacional. Els atacs de les forces de Siad Barre no van aconseguir liquidar-los.
Una reunió de membres del grup Hawiye de diversos països (Europa, Estats Units, Emirats Àrabs) van viatjar a Roma per constituir una organització política dels Hawiye el gener del 1989 i es va fundar el Congrés de la Somàlia Unificada que fou registrat com a partir a Roma el 1 de febrer de 1989 per Hussein Ahmed Mohamed, Abdi Hilowle Hassan, Hassan Mohamud Moheddin i Hassan Omar Mohamed. El principal impulsor fou el doctor Omar Muhamad Hasan, que vivia a Roma des feia 30 anys. Però dins el moviment hi havia dos punts de vista bàsics: els que volien compatir el poder amb Barre i els que el volien fer fora. La segona tendència es va imposar i el president (Ali Wardhigley) i tres vicepresidents (de 4) eren d'aquesta tendència. Wardhigley havia estat membre fins llavors del Moviment Nacional Somali on va arribar a la vicepresidència (el càrrec mes alt que va arribar a ocupar un no issaq).
El milicians de Balli Dhuumoodle van acceptar aquesta organització com a representant dels Hawiye però no van rebre instruccions precises ni ajut material. Una manifestació contra Barre es va fer a Mogadiscio el 14 de juliol de 1989 i els hawiyes i van participar contribuint al seu èxit. També a l'exèrcit es van produir desercions especialment al territori on viuen els Hawiye.
Ismael Jimaale, advocat, president del residents Hawiye i membre del subclan Abgal, va fundar una secció a Mogadiscio una mica després (clandestina). Jimaale va demanar al general Mohamed Farah Hassan àlies Aydid, que era ambaixador de Somàlia a la Índia, que s'unís al moviment per dirigir les seves forces militars; Aydid va desertar i va acceptar l'oferta.
Després d'un any Aydid va convocar a un Congrés de reorganització a Mustahil a la regió del riu Shebelle, en territori etíop just després de creuar la frontera de Belet Huen (maig i juny de 1990) i al congrés van assistir: una delegació d'exiliats, un comitè del Moviment Nacional Somali front sud, una delegació de les milícies de Balli Dhuumoodle, una delegació de milicians establerts a Hanan-Weilood, una delegació de guerrilles de la regió de Galgadud i Mogadiscio, i independents. El Congrés va elegir a Aydid com a president i es va proposar suprimir els quarters de Roma i fixar els quarter general a les zones alliberades.
Es van estructurar tres corrents: la primera en torn al general Aydid sota la direcció del Dr. Jimaale, operant a Etiòpia i progressivament al interior de Somàlia; la segona que tenia la seva base a Mogadiscio i incloïa membres fundadors del grup; i la tercera, amb seu a Roma, formada pels expatriats.
Les activitats d'Aydid a la zona central i les del Moviment Nacional Somali al nord van aconseguir debilitar al regim de Barre. El desembre de 1990 una revolta popular a Mogadiscio instigada per la secció del CSU a la capital que havia format una petita milícia, va contribuir molt a la caiguda de Barre. Fou aquesta secció de Mogadiscio qui al fugir Barre el gener de 1991 va proclamar al empresari hoteler Mohamed Ali Mahdi com a president interí i va provocar la lluita entre les faccions que abans combatien en comú. De fet Aydid i Mahdi van formar dos grups separats que es van enfrontar militarment el novembre de 1991 i després d'això Mahdi va convocar un Congrés o conferencia dels seus seguidors (27 a 30 de gener de 1992) en que Aydid fou destituït com a President i substituït per Mohamed Qanyare Afrah, un home de negocis de Mogadiscio del subclan Murasade dels Hawiye, clan que inicialment havia estat neutral (un altre clan neutral, els Hawadle no eren del grup Hawiye) però que el vicesecretari general de l'ONU, James Joanh, per un error diplomàtic (3 de gener de 1992) va impulsar a unir-se a Mahdi. Els Murasade i els Abgal, principals suports de Mahdi, vivien a Mogadiscio i a la costa cap el nord de la ciutat fins Harardera (aquest territori es un 3% de Somàlia). Aydid va rebutjar aquest Congrés i va continuar proclamant-se president del USC.
El 12 d'agost de 1992, quatre grups es van reunir a Bardera i van formar l'Aliança Nacional Somali (el Moviment Nacional Somali del Sud, la facció del general Aydid del CSU, la facció de Jess de Moviment Patriòtic de Somàlia, i la facció de Nur Aliyou del Moviment Democràtic de Somàlia). Aquest grup es va assegurar el control de la major part del centre de Somàlia, des Galkayo fins prop de la frontera de Kenya. L'abril del 1992 el contraatac dels lleials a Barre dirigits pel general Morgan, van avançar cap a Mogadiscio i van ocupar Bardera (octubre de 1992) i van impedir l'estructuració d'una administració per part de l'ANS.
