Siad Barre
De Viquipèdia
Muhammad Siad Barre (o Muhammad Siyad Barre) en somali Maxamed Siyaad Barre (Ganane, 1917-Lagos, Nigèria, 2 de gener de 1995), fou un militar i polític somali, membre del subclan Marehan del grup de clans Darod.
El 1941 va ingressar a la policia colonial. El 1950 va ingressar a la acadèmia militar. Va estudiar a Itàlia i va exercir diversos càrrecs. El 1966 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit.
El 15 d'octubre de 1969 es va concertar una aliança establerta entre polítics i militars somalis dels subclans Marehan, Ogadeni i Dhulbahante del grup de clans Darod, coneguda per aliança MOD, que va assolir el poder per mitjà d'un cop d'estat (21 d'octubre). Si bé alguns dels militars eren comunistes, altres van donar suport al cop d'estat per lleialtat de clan. Siad Barre fou nomenat president del Consell Revolucionari i els partits polítics foren prohibits.
Barre va establir un regim comunista que va suposar un avanç en àrees com l'educació (va introduir un nou alfabet amb caràcters llatins) i la sanitat però no va poder eliminar la cultura de clans. La base naval de Berbera fou concedida a la Unió Soviètica. El 1974 fou president de torn de l'Organització de la Unitat Africana (1974-1975). El 1976 va fundar el Partit Socialista Revolucionari de Somàlia, com a partit únic amb el monopoli del poder polític, de marcada tendència comunista prosoviètica.
El 1977, degut al conflicte intern a Etiòpia on la monarquia havia estat enderrocada, va donar suport al Front d'Alliberament de Somàlia Occidental, un petit grup guerriller del clan Ogadeni, que reclamava la separació de l'Ogaden d'Etiòpia i la seva unió a Somàlia, al que va donar subministraments, i va enviar al exèrcit somali a lluitar al seu costat dominant amb poc temps casi tot l'Ogaden; però els soviètics i cubans es van decantar per el nou líder etíop, Menguistu Haile Mariam, i van derrotar als somalis.
Aquesta derrota va provocar un intent de cop d'estat dels subclans del grup Darod oposats als Ogadenis i Marehan, l'abril de 1979, intent que fou sufocat. Barre es va acostar des llavors al Estats Units als que va concedir la base de Berbera (1980) per deu anys, i va buscar aliances amb Aràbia Saudita i Líbia. Els Majertin i Harti (sota cobert del Front Democràtic de Salvació de Somàlia) es van revoltar el 1982 dirigits per antics oficials de l'exèrcit que havien participat en el cop, i en resposta es va exercir una forta repressió sobre els Majertin, en la que va tenir part destacada el seu gendre, el general Morgan, tot i que era del subclan Majertin.
Del 1982 al 1988 Somàlia i Etiòpia van lliurar una constant guerra fronterera que va acabar amb un acord de pau (3 d'abril de 1988) per el qual Somàlia deixava d'ajudar al Front d'Alliberament de Somàlia Oriental i Etiòpia al Moviment Nacional Somali (organització del grup de clans Issaq) i al Front Democràtic de Salvació de Somàlia, el que va provocar l'oposició del subclan Ogadeni. El 1989 el Moviment Nacional Somali, que havia sortit d'Etiòpia, va ocupar bona part del nord oest del país que va dominar parcialment, però l'exèrcit somali va intervenir massivament i va recuperar la zona (1989-1990), destacant altre cop el seu gendre Morgan en la repressió, especialment a Hargeisa.
L'aixecament del grup Hawiye, combinat amb la pressió de Majertin i Harti i dels Issaq, va acabar minant l'exèrcit, que a finals de 1990 ja només tenia el suport dels membres del subclan Marehan. A meitats de gener de 1991, quant els Hawiye eren a 100 km de la capital, Barre va anunciar el retorn al multipartidisme, però ja era massa tard i el 27 de gener, amb les milícies Hawiye a la vora del palau presidencial, Barre va fugir a Kenya. Ali Mahdi Muhammad es va proclamar president provisional.
Des Kenya, Barre va reorganitzar les seves tropes i amb la col·laboració del Front Nacional Somali, la milícia del subclan Marehan que s'havia format sota la direcció principal de Morgan, va entrar altra cop al país. La primavera del 1992 va establir la seva residencia a Baidoa, però fou derrotat per la milícia del subclan Habr Gedir dels Hawiye dirigida per Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid, amb ajut dels Rahanweyn, i va haver d'evacuar Baidoa cap a les seves posicions al Jubaland. En aquest moment donava alguns símptomes de senilitat i va quedar apartat de la direcció política i militar, retirant-se a Kenya des on es va traslladar a Nigèria, on va morir el 2 de gener de 1995.
