Somàlia del sud-oest
De Viquipèdia
Somàlia del sud-oest és un estat autònom del sud-oest de Somàlia amb capital a Baidoa, establert pels clans Digil i Mirifle a les antigues províncies de Bay i Bokol.
La regió està poblada pels clans Digil i Mirifle que són els descendents de dos fills de Mad Reewin: Digil el gran i Mirifle el jove. Digil es va establir entre Benadir, Shabelle (Shibeli) i Jubaland i Mirifle a la part central i occidental de les mateixes regions. Els Mirifle són dividits entre els sagaal i els siyeed i els Digil es divideixen en set clans (Todobadii Aw Digil). Presenten diferències socioculturals amb els somalis més nòmades que viuen al nord, i es diuen en conjunt els Reewin que no es nom ètnic sinó de clan.
La primera organització d'aquestos grups fou fundada als anys vint amb el nom d'Al Jam'iyyah al-Khayriyyah al-Wataniyyah. El 26 de març de 1947 es va formar la Hisbiya Digil i Mirifle (HDM) abans que la Lliga de la Joventut Somali, i fou reconeguda com organització política el 1 d'abril de 1947. El març de 1954 a les primeres eleccions municipals per sufragi universal (solsament els homes) en les que participaven més de 20 partits polítics va obtenir 57 escons municipals (en 15 ciutats) d'un total en joc a tot el país de 281. El 1956 en les eleccions generals va obtenir 13 escons (també la SYL majoritària amb 43, el Moviment democràtic de Somàlia amb 3 i la Unió Marehan amb 1) però no va obtenir cap cartera al govern autònom.
El 25 de març de 1958 va canviar el nom a Hizbia Dastur Mustaqil al-Somal (HDMS) i va proposar un sistema federal. Els líders del partit foren arrestats el 25 de febrer de 1959 després de disturbis a Mogadiscio i en resposta el partit no va voler participar a les eleccions generals del març de 1959, i la Lliga de la Joventut va obtenir la majoria i va formar govern dirigit per Abdullahi Issa. Els dos clans van quedar sense representació fins el 1969 ja que no van participar a la vida política del país.
El 1969 els militars es van fer amb el poder i van instaurar un estat socialista. Els partit foren prohibits i després establert el sistema de partit únic. Cap Reewin fou membre de la junta militar (25 membres el 1969) ni del comitè central del Partit socialista revolucionari de Somàlia (1976). El 1988 es va formar el Moviment Democràtic Somali (MDS) de base Digil-Mirifle (Reewin). El 1990 quant es lliurava la guerra civil, els clans Reewin no tenien accés a armes de foc. L'exèrcit de Barre en retirada va assolar la regió però el MDS amb les seves milícies es va assegurar el control; després els seguidors de Barre van tornar i va ocupar Baidoa l'estiu del 1991; el MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es van aliar als Hawiyya de Mahdi i Aydid; a partir del 1992 els partidaris de Barre van cremar cullites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidèmia de fam que va matar tres-centes mil persones. Contra el seguidors de Barre, als que el MDS no podia combatre, va venir la milícia d'Aydid del Congres de la Somàlia Unificada, aliat d'una facció, que va actuar com a país ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans; els clans Hawiyya (Aydid) i Darod (sub clan Marehan del que era membre Barre) es disputaren l'hegemonia a la regió.
Amb la intervenció de l'ONU la ciutat va tornar a prosperar. L'abril de 1992 les dos faccions del MDS es van reconciliar dominant la regió al sortir els fidels de Barre, i el 7 de març de 1993 es va fer una conferencia de reunificació a Baidoa. El març de 1995 l'ONU es va retirar de Somàlia.
El setembre de 1995 la milícia del clan Habr Gidir d'Aidid va tornar a establir-se a Baidoa i va ocupar tot el territori dels districtes de Bay i Bokol. Llavors es va formar l' Exèrcit de Resistència Rahanweyn (ERR) liderat pel general Hasan Muhammad Nur alies Shargudud. Amb ajut etíop l'Exèrcit de Resistència Rahanweyn va derrotar a les forces d'Aydin a la batalla d'Hudur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999. La ciutat, que havia quedat reduïda a 15000 habitants va recuperar els 50.000 en poques setmanes.
El desembre de 1999 es va establir una administració autònoma de les regions de Bay i Bokol. Al procés d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir. L'estat autònom de Somàlia del Sud-oest va quedar establert el 1 d'abril del 2002. Van esclatar conflictes en el sí de l'ERR i els lloctinents de Shargudud, Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade, es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bokol, la va recuperar però es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transició (on foren els dos ministres), però el març del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud manté una base de poder a bona part dels dos districtes.
