Front Democràtic de Salvació Somali
De Viquipèdia
El Front Democràtic de Salvació de Somàlia o Somali (FDSS, segles angleses SSDF) és un partit polític de Somàlia basat a Puntland. Està format majoritàriament per membres del clan Majertin dels grup Darod.
El 9 d'abril de 1978 un grup d'oficials d'aquest clan dirigits pel coronel Muhammad Shaykh Osman va intentar un cop d'estat que va fracassar. 17 implicats foren detinguts i molts afusellats o empresonats de per vida o per molt de temps. Els que van poder escapar es van refugiar a Etiòpia. Allí es van unir al moribund Front d'Acció Democràtica Somali, conegut per les sigles SODAF i l'abril de 1979 es va formar el Front de Salvació Somali (FSS, segles angleses SSF) en què el principal dirigent era el coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, l'oficial de més alta graduació dels que havien participat al cop d'estat i s'havien escapat. La seva primera acció armada la va fer amb 50 homes, dels que 39 van morir. Llavors la resta foren incorporats a l'exèrcit etíop per lluitar contra el Front d'Alliberament de Somàlia Occidental.
Fins que no va rebre un suport actiu de Líbia l'organització no va poder realitzar pràcticament cap activitat. Amb ajut de Líbia es van poder organitzar atacs a traves de la frontera. Barre va respondre amb la repressió sobre ciutadans del clan Majertin, incloent la destrucció de pobles sencers, activitats en las que va destacar el general Muhammad Siad Hersi, àlies Morgan gendre del dictador, tot i que era del mateix clan Majertin. Algunes dones Majertin foren violades com a càstig col·lectiu a tot el clan.
L'octubre de 1981 es va fusionar amb dos grups d'esquerra radical (amb base al Iemen del sud), el Partit dels Treballadors Somalis (PTS) i el Front Democràtic per l'Alliberament de Somàlia (FDAS), que va originar el Front Democràtic de Salvació Somali (FDSS). Dels 11 membres executius, 7 eren de l'antic FSS i van intentar imposar un partit basat en el clan per damunt d'una organització per damunt de clans com volien la resta. La facció més esquerrana fou desactivada pels etíops, interessats en un joc estratègic de més abast. Tropes etíops van fer incursions a Somàlia sota l'aparença de ser membres del FDSS.
Això va provocar que una part de l'organització es sotmetés al general Siad Barre que també va usar incentius econòmics utilitzant els fons procedents d'Itàlia per la construcció de projectes a la regió de Migurtinia, per donar-los al dissidents. Yusuf fou arrestat pels etíops i el moviment va restar neutral la resta de la guerra. Un etíop de Dire Dawa, Musa Islam, es va proclamar cap de l'organització; un Congres el 1986 va nomenar president a Hassan Ali Mireh que va dimitir el 1988 i el general Mohamed Abshir Musa va assolir el control de l'organització; però quant Yusuf fou alliberat el 1991 va recuperar la direcció immediatament tot i que Abshir Musa va romandre com a president.
Després del 1991 el Coronel Abdullahi Yusuf Ahmed i els membres del anomenat Grup del Manifest (General Mohamed Abshir Musa i Bogor Abdillahi Bogor Muse) es van enfrontar. Abshir Musa fou cap de la policia amb el darrer govern democràtic abans de 1969 però va dimitir per una disputa amb el govern i després del cop d'estat Barre el va empresonar). A l'abril del 1992 ambdós faccions es van aliar al sí del govern interí d'Ali Mahdi del Congres de la Somàlia Unificada, entre elles i amb el Front Nacional Somali, lleial a Barre, i es van enfrontar a les milícies del general Aydid i a la Aliança Nacional Somali.
El partit es va fer amb el control de les províncies de Bari, Nugal, i part de la regió de Mudug sota la direcció nominal del general Mohamed Abshir Musa, tant en els territoris del subclan Majertin dels Darod com en els dels subclans Warsangeli i Dhulbahante dels Darod i altres subclans menors com els Hinjinleh, Magdleh, Turyer, Yibir, i Tomal. Com que els Majertins, Warsangelis, i Dhulbahantes són tots descendents d'Harti (dins del grup Darod, i eren descendents més propers entre ells que entre altres subclans con els Ogadenis i els Marehans) aquest conjunt fou conegut com els Hartis.
Quan el Moviment Patriòtic Somali, basat en el grup Darod i en els subclans Ogadeni i Harti (però d'una branca establerta a Mogadiscio i Kishimayu) es va escindir entre la facció majoritària Ogadeni del coronel Omar Jess i la minoritària Harti del general Aden Abdullahi Nur àlies Gabyow aliada amb les forces del general Morgan, el FDSS es va aliar amb Gabiyow i Morgan. Aquest darrer era un Majertin però casat amb la filla de Barre, una Marehan. Des que el 1992 va ocupar Bardera, va buscar l'aliança amb el FDSS contra el senyor de la guerra Aydid.
EL FDSS es va enfrontar amb grups islamistes que es van apoderar d'algunes ciutats i llogarets temporalment però va aconseguir expulsar-los cap a Somaliland on es van apoderar del port de Las Khoreh.
