A Village Romeo and Juliet

De Viquip??dia

A Village Romeo and Juliet
Escultura de Romeo i Julieta al Central Park de Nova York
T??tol original:
Llengua original:	alemany / angl??s
G??nere:
M??sica:	Frederick Delius
Llibret:	Frederick Delius i la seua esposa Jelka Rosen
Font liter??ria:	Romeo und Juliet auf dem Dorfe, de Gottfried Keller.
Actes:	6 escenes
??poca de composici??:
Estrena:	21 de febrer de 1907
Teatre:	Komische Oper de Berl??n
Estrena Liceu:
Personatges:
Manz (bar??ton) Marti (bar??ton) Sali, fill de Manz, d'infant (soprano) Sali, fill de Manz, adult (tenor) Vreli, filla de Marti (soprano) El Violinista Tenebr??s (bar??ton) Dos camperols (bar??tons) Tres camperoles (sopranos) Venedora de pa de gingebre (soprano) Dona de la roda de la fortuna (soprano) Venedora de bijuteria (mezzosoprano) Home dels cavallets (baritone) Noia prima (soprano) Noia salvatge (mezzo-soprano) Pobre trompista (tenor) Contrabaixista geperut (baix) Gavarrers (dos bar??tons i un tenor)

A Village Romeo and Juliet (Un Romeo i Julieta de llogaret) ??s una ??pera de Frederick Delius, la quarta de les sis que va compondre.

El primer esborrany del llibret va ser elaborat per C.F. Keary, autor del text per a l'anterior ??pera de Delius; Koanga. Delius no hi va quedar satisfet, i en companyia de la seua muller Jelka, va reescriure'l en alemany, amb la corresponent traducci?? a l'angl??s. Est?? basada en la narraci?? breu Romeo und Julia auf dem Dorfe de l'escriptor su??s Gottfried Keller. L'estrena va tenir lloc a la Komische Oper de Berl??n, el 21 de febrer de 1907 sota la direcci?? de Fritz Cassirer. Sir Thomas Beecham va presentar l'??pera a la Royal Opera House, Covent Garden, al febrer de 1910. L'estrena als Estats Units d'Am??rica va tenir lloc el 26 d'abril de 1972 a Washington, D.C.^[1] Tot i que la primera versi?? va ser l'alemanya, l'??pera ha estat representada habitualment en angl??s, probablement degut a la seua major difusi?? en el pa??sos anglosaxons.

Taula de continguts 1 An??lisi 2 Sinopsi 3 Enregistraments 4 V??deo 5 Refer??ncies 6 Bibliografia general 7 Enlla??os externs

[edita] An??lisi

L'??pera narra l'amor impossible entre dos joves, Sali i Vrenchen, que com en el cas dels cl??ssics Romeo i Julieta est?? provocat per l'enfrontament entre els seus respectius pares, dos b??rbars camperols que acaben en la ru??na i cauen en la dissort a causa d'una absurda discussi??. La figura simb??lica del Violinista Tenebr??s, una mena de vagabund situat al marge dels convencionalismes socials, actua per una banda com argument de la llibertat espiritual i per altra com a imatge de la mort, apareixent sempre en els moments decisius per a la parella. En cert sentit, A village... es deutora del Tristany i Isolda de Wagner: el tema principal de l'??pera ??s l'atracci?? de la mort, la shopenhaueriana ?? ren??ncia a la voluntat de viure ??. Finalment l'acci?? conclou en un Liebestod dels dos amants, enfonsant-se plegats, lentament, en el riu.

La m??sica de Delius ha gaudit de grans defensors i d'aferrissats detractors. Entre els primers cal destacar la figura del director angl??s Tomas Beecham, que va arribar a dir de Delius que era ?? el m??s gran compositor despr??s de Wagner ??^[2]. En general la m??sica de Delius, degut al seu car??cter personal i dif??cil d'adscriure a cap corrent establert, ha generat tot tipus de reaccions, des del menyspreu, a l'estupefacci?? o la lloan??a. No han mancat tot tipus d'afirmacions i qualificacions envers la seua m??sica: ?? auto-indulgent ??, ?? exhuberant en emocions ??, ?? plena de nost??lgia ?? o ?? improvisaci?? narcisista ??^[3]. A Village Romeo and Juliet, tot i ser considerada generalment com la millor ??pera de Delius, no ha pogut mantenir-se al marge de la controv??rsia. Principalment ha estat criticada per la seua debilitat dram??tica. Com en el cas de P??lleas et M??lisande de Debussy, hi ha un evident estatisme en l'acci?? i els personatges semblen actuar com ombres, sense que s'evidencie el vertader origen de les seues decisions . Tot i aix??, s'aprecia un increment de la tensi?? dram??tica a mesura que l'acci?? avan??a ?????al final, per??, hom t?? la sensaci?? que la decisi?? del su??cidi dels amants arriba per conflictes no prou definits. L'aparici?? dels joves amants com a infants en la primera escena, i com a torturats adults en les seg??ents, ??s una dificultat dram??tica afegida.

Tot i que l'??pera ha estat representada rarament, l'interludi orquestral entre les escenes 5 i 6, "The Walk to the Paradise Garden" (El passeig vers el Jard?? del Parad??s), ??s una coneguda pe??a de concert i ha estat enregistrat en moltes ocasions. ?? Introdu??da de manera m??gica [...] representa, en el seu arravatament i angoixa, el vertader esperit de l'amor rom??ntic ??^[2].

[edita] Sinopsi

L'??pera t?? sis escenes.

Al comen??ament de l'??pera, Sali, fill del granger Manz, i Vrenchen (Vreli), filla del granger Marti, s??n infants. Juguen plegats un mat?? de setembre en una parcel??la de terra. El Violinista Tenebr??s ??s el vertader propietari de la disputada terra, per?? com ??s fill il??leg??tim i per tant no disposa de drets legals, no pot exercir cap control sobre aquesta. S'apareix als infants i els diu que la terra no ha de ser llaurada. Manz i Marti es disputen la propietat de la terra, i arran de la baralla posen fi a la relaci?? entre els seus respectius fills.

Sis anys despr??s, a l'actualment feta malb?? casa de Marti, Sali i Vrenchen planegen un encontre. Des de llur infantesa, un plet sobre la terra ha arru??nat Manz i Marti. Sali persuadeix Vrenchen per a veure's a la parcel??la. El Violinista Tenebr??s apareix de nou i els convida a quedar-s'hi. Tamb?? els diu que poden tornar a trobar-s'hi de nou. Marti veu els dos enamorats i pret??n endur-se a Vreli. Intentant detenir a Marti, Sali el fereix greument. Com a resultat, Marti perd la ra?? i ha de ser confinat en un asil. Sali torna a visitar a Vreli a sa casa, que es troba en venda. Ambd??s es declaren el seu amor i decideixen viure plegats.

A la fira del poble Sali i Vreli compren uns anells. Sali menciona una posada, anomenada "El Jard?? del Parad??s", on poden ballar tota la nit, i decideixen anar-hi. El Violinista Tenebr??s i alguns vagabunds hi estan bevent. Saluda als enamorats i els suggereix unir-se a ell per a portar una vida de roders a les muntanyes. Per?? Sali i Vreli decideixen que no poden portar aquest tipus d'exist??ncia, i decideixen morir junts, per a no renunciar a l'amor que senten l'un per l'artre. Surten de la posada i troben una gavarra per al transport de fenc, hi pugen i, deslligant-la del moll la deixen anar riu avall. Mentre s??n observats pel Violinista Tenebr??s, Sali retira el tap?? del fons de la barca, i els dos enamorats s'enfonsen amb l'embarcaci??.

[edita] Enregistraments

• EMI Classics; Ren?? Soames, Vera Terry, Gordon Clinton, Denis Dowling, Frederick Sharp; Royal Philharmonic Chorus; Royal Philharmonic Orchestra; Sir Thomas Beecham, director
• EMI Classics; Robert Tear, Elizabeth Harwood, John Shirley-Quirk, Benjamin Luxon, Noel Mangin, Corin Manley, Wendy Eathorne; John Alldis Choir; Royal Philharmonic Orchestra; Meredith Davies, director^{[4] [5]}
• Argo (Decca); Arthur Davies, Helen Field, Thomas Hampson, Stafford Dean, Barry Mora, Samuel Linay, Pamela Mildenhall, Maria Venuti, Patricia Ann Caya; Arnold Schoneberg Choir; ORF Symphony Orchestra; Sir Charles Mackerras, director

[edita] V??deo

• Decca: Dana Moravkova (actriu, Vreli), Michel Dlouhy (actor, Sali), Thomas Hampson (actor i cantant, Violinista Tenebr??s), Katerina Svobodova (actriu, Vreli infanta), Jan Kalous (actor, Sali infant), Leopold Haverl (actor, Manz), Pavel Mikulik (actor, Marti); cantants de la versi?? d'Argo/Decca Mackerras; Petr Wiegel, director

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia general

• Viking Opera Guide ed. Holden (Viking, 1993)

[edita] Enlla??os externs

• Boosey & Hawkes: Plana sobre A Village Romeo and Juliet