??lvaro de Luna

De Viquip??dia

??lvaro de Luna (Ca??ete (Conca), c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castell?? de la fam??lia de Luna. Conestable de Castella, Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume, i favorit o privat del rei Joan II. Casat amb Juana Pimentel, amb la que va tenir un fill Juan de Luna i Pimentel, que li va succeir en el comtat de San Esteban de Gormaz, i una filla Mar??a de Luna i Pimentel (qui va succeir al seu germ?? despr??s de la seva primerenca mort). Est?? enterrat a la capella de Sant Jaume, a la girola de la catedral de Toledo.

Era fill natural de ??lvaro Martinez de Luna, un noble castell?? i de Mar??a Fern??ndez de Jarana. Va ser introdu??t en la cort com a patge pel seu oncle Pedro de Lluna, arquebisbe de Toledo, en 1410. ??lvaro va assegurar aviat una gran ascend??ncia sobre Joan II, llavors un nen. Durant la reg??ncia de l'oncle del rei Ferran d'Antequera, que va acabar el 1412, no va poder ascendir m??s enll?? del lloc de servent. Quan, tanmateix, Fernando va ser elegit rei d'Arag??, despr??s del Comprom??s de Casp, la reg??ncia va quedar a les mans de la mare del rei, Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, n??ta de Pere el Cruel, una dona esbojarrada i dissoluta.

??lvaro va saber maniobrar per convertir-se en una persona molt important en la cort i perqu?? el jove rei li tingu??s en una alta consideraci?? (que la superstici?? de l'??poca va atribuir a un conjur). No obstant aix??, donats els nobles ambiciosos i inescrupolosos que li envoltaven, entre ells els seus cosins, els Infants d'Arag??, Joan i Enric, germans d'Alfons el Magn??nim, ??s bastant comprensible que diposit??s la seva confian??a en un favorit que tenia totes les raons del m??n per romandre fidel al rei. ??lvaro era tamb?? un mestre en tots els talents que el rei admirava: era un acceptable cavaller, un tra??ut llancer, bon poeta i elegant prosista.

Fins a la p??rdua de la confian??a del rei, ??lvaro de Luna va ser la figura central de la Castella de la seva ??poca. Era un per??ode de conflicte constant provocat per tornadizas coalicions de nobles que, sota el pretext d'alliberar el rei de la perniciosa influ??ncia del seu favorit, realment tractaven de convertir-lo en una marioneta que serv??s als seus propis interessos. ??lvaro de Luna va forjar una alian??a amb la petita noblesa, les ciutats, el baix clericat i els jueus (Abraham Benveniste), que s'oposaven a l'oligarquia nobiliaria castellana i als Infants d'Arag??, que defensaven els tradicionals interessos pol??tics i econ??mics de la seva fam??lia a Castella.

El paper interpretat per ??lvaro de Luna ha estat jutjat de forma diversa. Per al pare Juan de Mariana (segle XVI), es tractava simplement d'un ambici??s favorit, en recerca constant del seu propi inter??s. Per a d'altres, va ser un fidel servidor del seu rei, esfor??at en refor??ar l'autoritat de la corona, la qual era, a Castella, l'??nica alternativa a l'anarquia. Sens dubte que va buscar el seu propi benefici, per?? la seva supremacia va ser sens dubte millor que el dictat dels avariciosos nobles.

La hist??ria d'??lvaro de Luna ??s una constant d'expulsions de la cort per part de faccions victorioses, i el seu retorn quan la facci?? vencedora es disgregava. D'aquesta forma, va ser solemnement expulsat en 1427 per una coalici?? de nobles, nom??s per fer-lo tornar un any despr??s. ??lvaro de Luna va culminar de forma victoriosa la guerra dels Infants d'Arag??, expulsant-los de Castella. En 1431, es va esfor??ar a ocupar els inquiets nobles en una guerra per reconquerir Granada. Encara que hi va haver alguns ??xits (batalla de La Higueruela), era impossible una pol??tica consistent donat el car??cter revoltat dels nobles i la indol??ncia del propi rei. Es diu, segons uns, que no va conquerir Granada pel terratr??mol d'Atarfe, segons altres pels quals va ser subornat pels moros per a qu?? no conquer??s Granada amb un carro replet de figues i en cada figa hi havia una moneda d'or.

En 1445, la facci?? dels nobles aliada amb els seus principals enemics, els Infants d'Arag??, va ser derrotada en la batalla d'Olmedo, on va ser malferit a una m?? i despr??s va morir l'Infant Enric d'Arag??. ??lvaro, que havia estat nomenat Conestable de Castella i Comte de Santiesteban el 1423, es va convertir en el Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume. En aquell moment, el seu poder semblava incontestable. Tanmateix, es basava en l'afecte que li dispensava el rei. Aix?? va canviar quan la segona esposa del rei, Isabel de Portugal, mare d'Isabel la Cat??lica, temorosa de l'immens poder del conestable, coneixedora de les seves intrigues, abusos i certs assassinats disposats per ell, va urgir al seu marit prescindir del favorit.

El 1453, el rei va sucumbir i ??lvaro va ser arrestat al Castell de Portell, jutjat i condemnat en un judici que no va ser m??s que una par??dia de la just??cia. Va ser executat en Valladolid el 2 de juny de 1453.

??lvaro de Luna ha tingut molta transcend??ncia en la literatura. En les famos??ssimes Coples de Jorge Manrique es parla d'ell.

[edita] Bibliografia

• Francisco de Mox?? i de Montoliu (1990). La Casa de Luna (1276-1348): factor pol??tic i lla??os de sang en l'ascensi?? d'un llinatge aragon??s. ISBN ISBN 3-402-05825-1. 
• Francisco de Mox?? i de Montoliu (2005). Miscellanea de Luna]. ISBN ISBN 84-7820-745-7.