Guerra dels Infants d'Aragó
De Viquipèdia
La guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la corona catalanoaragonesa que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.
[edita] Antecedents
Els infants d'Aragó, hereus dels béns dels seus pares Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque a Castella, intentaren d'exercir el poder al regne de Castella, aprofitant-se del dèbil caràcter del rei i cosí seu, Joan II de Castella.
Aquest, desconfiant del seu entorn familiar, tenia a Álvaro de Luna, com a privat seu. Els infants estan en desacord amb l'allunyament del poder que aixó els hi suposa i centren tots els seus enfrontaments en apartar Álvaro de Luna i aconseguir el poder del regne.
El 1420, l'infant Enric d'Aragó protagonitzà un cop d'estat a Tordesillas, però fracasà per desavinences amb el seu germà Joan II d'Aragó. Enric es empresonat el 1422 i alliberat el 1426, davant l'amenaça de guerra amb la corona catalanoaragonesa. El 1427 els infants amb el suport del partit nobiliari aconsegueixen derrocar Álvaro de Luna, però el desgovern posterior permet el retorn d'aquest el 1429.
[edita] Guerra amb Aragó
Alfons el Magnànim decideix declarar la guerra a Castella per a reclamar els drets dels seus germans, Joan de Navarra, Enric i Pere d'Aragó, els quals es revoltaren dins el regne. Les Corts de Tortosa (1429) deneguen el suport econòmic al rei aragonés i amb la mediació de la reina Maria de Castella i del cardenal Pere de Foix el Vell es signà la pau amb el tractat de Majano, el 16 de juliol de 1430, si be els infants continuaren la revolta fins que l'infant Pere es empresonat. Després de la rendició dels germans, foren expulsats de Castella (1432).
[edita] Revolta nobiliaria
El 1438, mort ja l'infant Pere, es produí una revolta nobiliària i els infants Joan i Enric s'hi uneixen en aliança, també, amb l'hereu de Castella, Enric IV de Castella, i la reina Maria. Aparten a Álvaro de Luna i passen a ostentar el poder fins que al 1444 perden el suport del príncep Enric i tornen a ser derrotats per Álvaro de Luna. La posterior derrota a la batalla d'Olmedo el 1445, va suposar la seva renúncia definitiva i la marxa cap a Aragó, on Enric moriria per les ferides rebudes a una ma. Tots els seus béns foren confiscats definitivament.
