Jorge Manrique
De Viquip??dia
Jorge Manrique (Paredes de Nava, Pal??ncia, 1440? ??? ??? Santa Maria del Campo, Conca, 1479), poeta espanyol. ??s autor de les Coplas por la muerte de su padre (Cobles per la mort de son pare), un dels cl??ssics de la literatura castellana de tots els temps.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
No hi ha seguretat completa sobre el lloc ni sobre la data de naixement. Generalment, se suposa que va n??ixer a Paredes de Nava (Pal??ncia), tot i que ??s tamb?? possible que ho fera a Segura de la Sierra (Ja??n), cap de la comarca que administrava el mestre don Rodrigo, son pare, i principal resid??ncia dels Manrique. Tamb?? se sol afirmar que va n??ixer entre la segona meitat de 1439 i la primera de 1440, per?? l'??nica cosa certa ??s que no va n??ixer abans de 1432, quan va quedar concertat el matrimoni dels seus pares, ni despr??s de 1444, quan Rodrigo Manrique, morta Donya Menc??a, mare de Jorge Manrique i natural de Segura de la Sierra, va demanar dispensa per a casar-se novament.
La mateixa indeterminaci?? existeix entorn de la seua infantesa, que potser va transc??rrer a Segura de la Sierra, i la seua joventut, fins a 1465, any en qu?? un document el cita per primera vegada. El que ??s segur ??s que va assumir per complet la l??nia d'actuaci?? pol??tica i militar de la seua extensa fam??lia castellana: com els seus altres parents, va ser partidari de combatre els ??rabs i tamb?? va participar en les intrigues i lluites que van acompanyar l'ascensi?? al tron dels Reis Cat??lics.
Son pare, Rodrigo Manrique, Comte de Paredes de Nava, que era mestre de l'Orde de Santiago va ser un dels homes m??s poderosos de la seua ??poca i va morir l'any 1476 v??ctima d'un c??ncer que li va desfigurar el rostre. Sa mare va morir quan Manrique era un infant. Va estudiar Humanitats i les tasques pr??pies de militar castell??. El seu oncle, G??mez Manrique, era tamb?? poeta eminent i autor dram??tic, i no van faltar en la seua fam??lia altres h??mens d'armes i lletres. La fam??lia dels Manrique de Lara, una de les m??s antigues i nobles d'Espanya, posse??a alguns dels t??tols m??s importants de Castella com el ducat de N??jera, el comtat de Trevi??o i el marquesat d'Aguilar de Campoo, sense que faltaren eminents pr??nceps de l'Esgl??sia. Jorge Manrique es va casar l'any 1470 amb la germana de la seua madrasta, donya Guiomar.
Als 24 anys participa en els combats de l'assetjament del castell de Montiz??n (Villamanrique. Ciudad Real), on guanyar?? fama i prestigi com a guerrer. El seu lema era ni mentisc ni em penedisc. Va romandre un temps empresonat a Baza quan intentava prendre la dita ciutat, on va morir els seu germ?? Rodrigo. Es va enrolar despr??s amb les tropes del b??ndol d'Isabel la Cat??lica en la lluita din??stica contra Juana la Beltraneja. Dins de la guerra civil existent en aquell moment, en una escaramussa pr??xima al castell de Garcimu??oz a Conca, defensat pel Marqu??s de Villena, va ser ferit de mort el 1479, probablement cap a la primavera. Com amb el naixement, hi ha diverses versions sobre el fet: alguns cronistes coetanis com Hernando del Pulgar donen testimoni que va morir en la mateixa baralla, enfront dels murs del castell. Altres, com Jer??nimo Zurita, van sostenir amb posterioritat (1562) que la seua mort va tenir lloc dies despr??s de la batalla, a Santa Maria del Campo de Rus (Conca), on estava el seu campament. Rades d'Andrada va assenyalar com se li van trobar entre les seues robes dues cobles que comencen Oh m??n!, perqu?? que em mates. Va ser soterrat al monestir d'Ucl??s, cap de l'Orde de Santiago. Poques setmanes despr??s, Isabel la Cat??lica triomfaria i acabaria la guerra civil.
Senyor de Belmontejo, comanador de Montiz??n, Trece de Santiago, Duc de Montalvo per concessi?? aragonesa i capit?? d'homes d'armes de Castella,a m??s a m??s va ser m??s un guerrer que escriptor, tot i que tamb?? va ser un insigne poeta, considerat per alguns com el primer del Prerenaixement. L'idioma castell?? ix de La Cort i dels monestirs per a trobar-se amb l'autor individual que, enfront d'un fet transcendental de la seua vida, resumeix en una obra tot el sentir de la seua curta exist??ncia.
[edita] Obra
La seua obra po??tica no ??s extensa, a penes unes 40 composicions. Se sol classificar en tres grups: amor??s, burlesc i doctrinal. S??n, en general, obres sat??riques i amoroses convencionals dins dels c??nons de la l??rica trobadoresca de l'??poca, encara sota influ??ncia proven??al, amb un to de galanteria er??tica vetlada per mitj?? de fines al??legories. No obstant, entre tota ella, destaquen d'una manera especial per la seua conjunci?? de tradici?? i originalitat les Coplas por la muerte de su padre. En elles Jorge Manrique fa l'elogi f??nebre de son pare, Don Rodrigo Manrique, mostrant-lo com un model d'heroisme, de virtuts i de serenitat davant la mort. El poema ??s un dels cl??ssics de la literatura castellana de tots els temps. Lope de Vega va arribar a dir d'ell que ??mereixia estar escrit en lletres d'or??.
Els seus recursos m??trics es limiten a l'??s reiterat de la can????, la cobla real, la cobla castellana, la cobla de peu trencat, l' Esparza (una sola estrofa que condensa un pensament art??sticament expressat) i la cobla d'art menor. La rima, a vegades, no est?? molt cuidada. No abusa del cultisme i s'estima m??s un llenguatge pla enfront de poetes com Juan de Mena i el Marqu??s de Santillana i, en general, de la l??rica trobadoresca del seu temps. Hi ha fins i tot vulgarismes, que donen un aire de senzillesa i sobrietat, i que els fa encaixar perfectament en les t??cniques ret??riques i jocs de paraules t??pics dels poetes quatrecentistes.
[edita] Vegeu tamb??
- Literatura castellana de l'Edat Mitjana
