Zuid-Willemsvaart
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 122,5 km | |||
| Classe | Classe II | |||
| Construcci?? | 1823-1825 | |||
| Posada en servei | 1826 | |||
| Desnivell | 40 m | |||
| Nombre de rescloses | 16 (21) | |||
| De | Maastricht | |||
| a | 's-Hertogenbosch | |||
| Territoris | B??lgica-Pa??sos Baixos | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
El canal Zuid-Willemsvaart ??s un canal de B??lgica i dels Pa??sos Baixos que connecta les ciutats de Maastricht i 's-Hertogenbosch. T?? una llargada de 122,5 km, dels quals 43,518 km al territori belga. ??s de de classe II.
 Casa d'assuter a Lanklaar |
 Zuid-Willemsvaart aprop de Rekem |
 Resclosa a Keldonk |
 Pont del Zuid-Willemsvaart a Weert |
[edita] Hist??ria
Els projects d'un enlla?? navegable entre Maastricht i 's-Hertogenbosch s??n vells: tot i haver-hi una connecti?? pel riu Mosa, la navegaci?? nom??s era possible cinq mesos de l'any, i el riu fa una gran corba.
Ja des del 1804, Napole?? va voler millorar, per raons principalment militars, el transport als territoris annexats dels Pa??sos Baixos austr??acs i de la Rep??blica de les Set Prov??ncies Unides. Aix?? ??s l'origen del canal Bruges-Sluis i del Grand Canal du Nord, del qual nom??s uns trams part van complir-se m??s tard als Pa??sos Baixos i a Alemanya.
El 1822, el rei Guillem I decid?? de realitzar el projecte napoleonenc i fa excavar el canal de Maastricht a 's-Hertogenbosch. El canal portar?? el seu nom Willem (neerland??s per a Guillem). Quan va ordenar la construcci?? d'un altre canal a Drenthe, es va afegir el pr??fix Zuid (meridional) al nom per a diferenciar-los. El canal original tenia 21 rescloses, un nombre que avui s'ha redu??t a 16.
El canal va excavar-se manualment. El pressupost de 3,7 milons de florins va pujar a 4,45 milions de florins.
La escissi?? del Regne Unit dels Pa??sos Baixos al 1830 (1839) en dues parts no era molt favorable al desenvolupament del canal, com una part des d'ara va trobar-se al territori belga. Les relacions entre ambd??s estats eren molt tenses al l'inici. L???excavaci?? del del canal Wessem-Nederweert al 1929 i del Julianakanaal al 1935 van fer una drecera que va fer tornar gaireb?? obsolet la part belga del canal pel qual el viatge ??s m??s llarg.
Una desviaci?? s'ha excavat engir la ciutat d'Helmond i s'en projecta una engir 's-Hertogenbosch.
[edita] Enlla??os
El canal es connecta amb el Bergsche Maas, Wilhelminakanaal, Noordervaart, canal Bocholt-Herentals, kanaal Wessem-Nederweert, canal Briegden-Neerharen i l'Albertkanaal
