Yr Eifl
De Viquip??dia
| Yr Eifl Gwynedd, Gal??les |
|
 |
Yr Eifl ??s una muntanya de 564 metres a la pen??nsula de Ll??n, al comtat de Gwynedd (nord-oest de Gal??les). T?? tres cims, cadascun separat dels altres dos, d'aqu?? el nom gal??l??s Yr Eifl, "les [dues] forques" (del gal??l??s gafl, plural geifl: enforcadura d'arbre, entrecuix [1]).
En un dia clar, des del cim es pot veure l'illa de Man, les muntanyes Wicklow a Irlanda i el Lake District del nord d'Anglaterra, aix?? com l'entera badia de Ceredigion (Bae Ceredigion en gal??l??s).
[edita] Els tres cims
- Tre'r Ceiri (485 m)
- Garn Ganol (564 m)
- Garn For (444 m).
La punta central, Garn Ganol, ??s la m??s alta i t?? una fita geod??sica.
Garn For, la punta m??s septentrional, ??s tamb?? la m??s baixa. En el cim s'hi ha bastit un repetidor de r??dio. En la seva falda hi ha pedreres de granit (usades en l'actualitat per fer pedres de curling), i un penyasegat per la banda del Mar d'Irlanda.
El tercer cim, el Tre'r Ceiri, ??s a l'extrem sud-est i conserva les ru??nes d'un fort de l'Edat de Ferro. El tancat fa uns 300 m. per 100, i s'hi veuen els fonaments d'unes 150 cabanes. La fortificaci?? que s'hi han trobat estan datades entre els anys 150 i 400, i mostren que el fort hauria estat ocupat en els darrers temps del per??ode rom?? i possiblement abans. La seva espectacular situaci?? i dimensions van cridar l'atenci?? del naturalista gal??l??s Thomas Pennant, que en va propagar l'exist??ncia en el seu llibre Tour in Wales (1778); amb el pas dels anys ha esdevingut un focus d'atracci?? tur??stica.
[edita] Vies d'acc??s
Els camins per pujar al tur?? surten de Llithfaen, Llanaelhaearn i Trefor. A l'oest d'Yr Eifl, una petita vall en direcci?? al mar, la Nant Gwrtheyrn, hostatja el centre de cultura i aprenentatge del gal??l??s del mateix nom [2].
[edita] Enlla??os
- Breu ressenya del Tre'r Ceuiri (gal??l??s)(angl??s)
