[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Xerokee - Viquipèdia

Xerokee

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Xerokee (desambiguació)».
Bandera de la Nació Cherokee
Bandera de la Nació Cherokee

Els cherokee són una tribu índia de la família lingüística iroquesa (grup hoka-sioux). S'autoanomenaven tsalogi “poble de les coves”, i eren anomenats pels creek tsologi “poble amb una altra llengua” o chiluk ki “poble de les coves”, d’on vindrà salakies o chaloquíes. També s’anomenaven Ani-yun-wiya “genuïns” o “poble principal”, i Ani-kitu-hwagi “gent de Keetowa”. Eren dividits en set clans de descendència matrilinial que dividien la tribu en dos grups, Ottare (muntanya) i Aytare (vall). Els set clans eren aniwaya (llop), anikawi (cèrvol),aniwadi (pintura), anitsiskwa (ocell), anigilahi (gent del pèl llarg), anilahani i anigatagewi.

Bandera de la United Keetowah Band
Bandera de la United Keetowah Band

Taula de continguts

[edita] Localització geogràfica

Territori cherokee en el segle XVI
Territori cherokee en el segle XVI

Ocupaven antigament la major part dels territoris de Virgínia, Carolina del Nord, Geòrgia, Tennessee i nord d’Alabama, amb una extensió de 100.000 km² i amb capital a Okmulgee o a Tahlequah. Es dividien en tres zones:

  • Les Muntanyes Smoky, amb la ciutat de Tanasi.
  • Les ciutats del mig (Newkasi i Qualla), a l’Est dels Smoky i els rius Little Tennessee i French Broad.
  • Les ciutats baixes (Keowee), a Carolina del Sud, que controlaven les fonts del Savannah.
Mapa de les zones de presència actual dels Cherokee Nation a Oklahoma
Mapa de les zones de presència actual dels Cherokee Nation a Oklahoma

Actualment viuen a Oklahoma, on tenien el 1971 un total de 146.598 acres (dels 19,5 milions que tenien el 1891), i a la reserva Quallah de Carolina del Nord, amb 44.000 acres.

[edita] Demografia

Quan arribaren els espanyols eren potser 60.000 individus. Cap el 1650 eren uns 22.500 indis, i el 1760 uns 30.000. El 1809 eren 13.000 i el 1820 havien augmentat a 21.000. Passaren de 15.000 el 1839 a 21.000 indis el 1861, 1.000 blancs i 4.000 negres el 1861, però el 1866 havien estat reduïts a 13.566. El 1900 eren potser uns 47.000. Cap el 1970 hi havia a Oklahoma 47.000 indis purs i 15.000 mestissos, i endemés uns 3.000 a Carolina del Nord, un total de 65.000 individus. El 1980, segons Asher, hi havia 72.000 a Oklahoma (dels quals 22.500 parlaven l’idioma) i 9.000 a Carolina del Nord (dels quals el parlaven uns 3.000). El 1990 hi havia un total de 232.344 persones que afirmaven ser cherokee, que augmentaren a 308.132 el 2000, però només es consideren oficialment cherokee tres grups:

  • Cherokee Nation, a Oklahoma N. Occ, en un territori d’unes 7.000 milles quadrades, uns 104.000 individus.
  • Keetowah Cherokee, al Nord d’Oklahoma, uns 7.000 individus (en total, el 1995 hi havia 114.564 a la reserva, però 174.716 en el rol tribal).
  • Eastern Band, a Carolina del Nord, uns 10.000 individus (el 1988 eren 8.822 individus, dels quals 5.971 vivien a la reserva i 2.851 fora; el 1995 hi havia 11.240 en el rol tribal).

Segons el cens dels EUA del 200.000, hi havia 729.533 cherokee, d'ells només 281.069 purs.

[edita] Costums

Eren alts, de color de pel clar, nas aguilenc i mirada penetrant. Vivien en ciutats i es dividien en set clans, amb els membres de cada vila de descendència matrilineal i exògams. Habitaven cases quadrades o allargades de pals fent bastiment, cobertes d’escorça, fusta i parets entrellaçades i cobertes amb terra i fang. Cada vila tenia un o dos campaments de 350 a 600 habitants (hi havia més de 100 poblats). Conreaven moresc, pèsols i carabasses, caçaven i recollien fruites tot practicant una agricultura de tallar i cremar. Cap el 1700 adoptaren el cavall.

Tota llur política restava en les viles individuals, les principals de les quals eren Tanasi, Etowah, Newkasi, Keowee, Tellequah, Chota i Kituhwa, i van fer dos cossos polítics, Roig per la guerra i Blanc per la pau, amb dos capdills no hereditaris (el de guerra rebia el nom d’Outacity “assassí”) que presidien dos consells, un amb representants dels set clans i l’altre amb els ancians. El Blanc s’encarregava d’organitzar l’agricultura, els afers religiosos i un cos de missatgers, mentre que el Roig s’encarregava dels afers de guerra i defensa, dirigits pel guerrer més reconegut.

Rebien sovint atacs dels mohawk, que eren contestats amb igual feresa. Feien expedicions punitives, però també ajudaven als pobres. Les dones eren admeses als consells, i algunes esdevenien guerreres, però eren encarregades de l’agricultura i de la custòdia dels presoners. No reconeixien cap autoritat central, els presoners eren serfs i gradualment els adoptaven. No guerrejaven entre ells, i els disputes eren resoltes mitjançant un joc de pilota. Els guerrers practicaven una dansa nocturna, i tenien alguns tabús sexuals. Jugaven al lacrosse, joc de pilota amb raquetes que durant la guerra tenia un ritual sagnant. Altres cerimònies seves eren la Cerimònia de Tardor, similar al busk dels creek, i la Cerimònia del Nou Foc, celebració del nou any durant tres setmanes i un bany final ritual. Consideraven Kana’ti com al primer home creat, i Selu com a la primera dona.

Nois cherokee de Carolina del Nord, 1939
Nois cherokee de Carolina del Nord, 1939

Creien que les malalties procedien dels esperits dels animals, que així es venjaven dels humans per matar-los i massacrar-los. Creien en un gran esperit, a l’Amo de la vida, que era a tot arreu, i que era adorat mitjançant la immersió ritual en el riu (conegut com “l'home llarg”). També escrivien en wampums.

[edita] Govern

La Nació Cherokee és actualment una república amb una constitució aprovada el juliol del 1976 amb separació de poders: el legislatiu en mans del Principal Chief, l’executiu en mans del Tribal Council, presidit per un Deputy Principal Chief, tots ells escollits per un període de quatre anys, i el judicial en el Cherokee Nation Judicial Appeals Tribunal de tres membres, amb jurisdicció en els 14 comtats on els cherokee són majoria. També tenen el seu propi Cherokee Nation Judicial Code i potestat per a cobrar alguns impostos. Per a veure la llista dels governants cherokee, veure Governants Cherokee.

[edita] Història

[edita] Origens

Potser els seus avantpassats foren els Mount Builders i la cultura Adena, qui habitaren en el territori en el 10.000 aC i van construir ciutats en monticles molt habitades, com Cahokia, que potser tenia entre 38.000 i 75.000 habitants.

El 1539 van rebre l’expedició d'Hernando de Soto amb l’Inca Garcilaso de la Vega des de Tampa al sud de les Apalatxes, on ja hi havia passat la pesta, i el maig del 1540 arribà a Xualla (Carolina del Nord), on va contactar amb els chalaquies. En els cròniques parla de la ciutat de Guasili o Guaxule (avui el monticle de Nocooche, vora Clarksville, N. Georgia), i Chiaha o Ychiaha (avui potser Etowah).

A començaments del segle XVIII comerciaren amb els britànics pells a canvi de fusells, teles i acer, a través del port de Charleston (entre el 1700 i el 1715 van traficar un milió de pells de cèrvol). El 1712 enviaren 100 homes per ajudar als anglesos a lluitar contra els tuscarora. El 23 de març del 1730 l’emissari del rei Jordi III d'Anglaterra, sir Alexander Cuming, reuní a Keowee uns 300 mandataris cherokee i els convencé en la reunió de Newkasi (avui franklin, Carolina Nord) perquè reconeguessin amb el títol d’emperador dels cherokee al cabdill Moytoy de Tellico (Tennessee)[1], i així el 1740 un grup comandat per Kalanu/The Raven va prendre part en l’expedició de James Oglethorpe a Sant Agustí (Florida).

Els anglesos estaven acostumats a la jerarquia i suposaven que calia nomenar un destacat cherokee com a rei i tractat amb ell. Tanmateix, la nació cherokee era una federació dispersa de 30.000 indis (d’ells, 6.000 guerrers) en un territori de 100.000 km² (dels quals les ciutats en controlaven 15.000) en 64 ciutats unides només per l’idioma, la cultura i el parentiu, i els cabdills dirigien mitjançant l’exemple una mena de democràcia nadiua. Per això, el 1730 enviaren Attakullakulla (mort el 1783), aleshores jove guerrer, a Londres, on fou rebut per Jordi III a Windsor. Allí s’hi passejà vestit amb plomes i cues de cavall, i signà un tractat amb els britànics. Tanmateix, el 1738 van patir la primera epidèmia de verola que els va reduir a la meitat. Un dels supervivents, Skiagunsta, fou nomenat cap dels Keowee el 1750. Molts bruixots i xamans van trencar llurs relíquies en veure que no hi podien fer-hi res. Alhora, els 1739 els francesos fundaren Fort Toulouse (avui a Montgomery, Alabama) i es van fer amics del cap Oconostota (Salsitxa de Marmota) o Stalking Turkey, rival d’Attakullakulla, i intentaren apartar-lo dels britànics. El primer era cap militar de Chota, i el segon primer ministre, i tots dos obeïen a l'uku o rei de la ciutat, Caneecatee/Old Jump, oncle d’Attakullakulla, qui va fer de Chota la capital cherokee, i el seu uku heretaria de Moytoy el títol d’emperador.

[edita] Contacte amb els anglesos

Caneecatee era ressentit amb els anglesos perquè la verola li havia desfigurat la cara. Alhora, durant bona part del període 1740-1750 Attakullakula va viure al Quebec com a hostatge dels Ottawa, però s’hi entrevistà amb els francesos. Tot i així, quan començà la guerra del 1754-1763 donaren suport inicial als anglesos mercè el pacte de Saluda entre Attakullakulla i James Glenn (governador de Carolina del Nord el 1755), que convertia el país en un protectorat britànic a canvi de protecció contra els francesos.

Però la ineptitud de Braddock, que farà que els derrotin a Fort Duquesne (Pittsburg) el 9 de juliol del 1755, el fet que alguns soldats colons arrenquin les cabelleres dels iroquesos caiguts en combat per cobrar-les com la dels enemics, i la construcció de Fort Loundoun vora Chota i de Fort Prince George vora Keowee el 1757, els soldats dels quals violaran dones índies, cosa que provocarà la venjança cherokee el 1759. Com que Wolfe conquerí Quebec i Montreal, Oconostota i Attakullakulla amb 30 guerrers anaren a Charleston a parlar amb William Lyttleton, nou governador de Carolina del Nord. Els dos caps foren alliberats, però la resta foren empresonats, i més tard, assassinats a la presó. Això provocarà que el 1760 es revoltessin contra el anglesos; assetjaren Fort Loundoun, que serà ocupat l’agost i el deixaren evacuar, però mataren 30 oficials i 200 presoners.

Aleshores lord Amherst enviaria contra ells 2.600 homes amb el coronel James Grant. El 27 de maig del 1761 Attakullakulla intentà pactar, però el juny Grant els atacà: 15 ciutats foren cremades, així com els conreus, i 5.000 indis hagueren d’amagar-se a les muntanyes. Després de diverses converses entre setembre i desembre del 1761 entre Attakullakulla i el governador William Bull, els cherokee signaren la pau amb els anglesos. I el 1762 els seus caps Cune Shote/Stalking Turkey, cap guerrer, i Ostenaco, visitaren Anglaterra, i foren rebuts per Jordi III.

El 1763 el rei Jordi III d’Anglaterra va signar la Proclama Reial que marcava la línia divisòria entre terra blanca i terra índia als Apalatxes, i poc després Cune Shote i Attakullakulla (Petit Fuster) de Tanasi, qui havia visitat ja Londres el 1730, participaren en la Conferència d’Augusta amb el superintendent John Stuart. Van rebre dàdives de carn, rom i xivalla, i la promesa que no els ocuparien les terres. El 1764 dos comerciants escocesos s’establiren entre els cherokee i s’hi barrejaren, Alexader Cameron i John MacDonald, avi del futur cap Kooweskoowe/John Ross. Però també s’hi establiren molts bergants procedents d’Europa amb rom i deutes que els forçaran a cedir terres, tot i la prohibició reial.

[edita] Tractats amb el estatunidencs

John Stuart, ara instal·lat a Mobile (Alabama) i cap d’Afers Indis del Sud-est, aconseguí apaivagar-los un temps amb la cessió de terres de cacera cherokee el 1768 amb Oconostota. I el 1765 els enviaren el primer professor blanc, John Hemmerer. Però Daniel Boone va conduir molts colons per les enfilades de Cumberland fins a Kentucky i Tennessee, on adoptarien les dones i alguns costums dels indis, però els delmaren la terra i els recursos.

El març del 1775 Daniel Boone i l’especulador Richard Henderson obligaren Attakullakulla, Oconostota i altres cabdills a cedir Kentucky i Tennessee, la meitat del seu territori, amb la vila de Tanasi, a canvi de 10.000 lliures en mercaderies. Però s’hi oposa el fill d’Attakullakulla, Tsiyu Gansini o Dragging Canoe, qui marxa amb alguns fidels a Chickamauga, on durant vint anys farà una guerra de guerrilles contra els blancs, ja que s’adonaren que els blancs els prendrien les terres igualment. A finals del segle XVIII centralitzaren el seu govern i la revolució destruí moltes de les seves ciutats, malgrat que alguns d’ells ajudaren als revolucionaris.

Quan esclatà la revolució el maig del 1776 es reuniren a Chota delegats iroquesos, lenape i shawnee per fer un front comú davant Henry Stuart, superintendent d’afers indis, contra els blancs i mantenir la frontera.

Tsiyu Gansini s’uneix als anglesos, i rep el suport de Henry Hamilton, tinent governador del Canadà, qui li paga les cabelleres, però el 1778 els britànics l’abandonaren i el seu grup patí una verola que en matà 2.500; per la seva banda, Attakullakulla i la seva neboda, Nancy Ward, qui s’havia destacat lluitant contra els creek el 1775, decidiren ajudar als colons rebels. Tot i així, el 1777 els nord-americans atacaren als cherokee i els prengueren les Carolines i el territori al Nord del Little Tennessee; tot i això, mercè les gestions d’Onitositah (Brot de moresc), conseller d’Oconostota, recuperaren part del territori arrabassat.

Per la pau del 1782 marxaren a Chattanooga, on foren vençuts el 1792. El 25 de novembre del 1785 Nancy Ward signaria el Tractat de Hopewell, renovat el 1791, pel qual obtingueren terres i un diputat al parlament georgià. Adoptaren també la ramaderia llanera i construïren algunes carreteres i ponts. Però Tsiyu Gansini continuava matant els colons de la frontera, cosa que provocaria que els colons, liderats per John Sevier, fundessin un “Estat de Franklin” i que el 1788 matessin sota bandera de treva caps ancians inclòs Onitositah. Tsiyu Gansini els va venjar, però va morir el 1792, després d’haver ajudat Little Turtle a vèncer Arthur Saint-Clair. Per aquest motiu abandonaren gradualment Chota, que el 1799 només tenia 5 cases i el 1805 només un habitant.

[edita] La Nació Cherokee

El 1793 pactaren amb Espanya i per tardor del 1794 signaren un nou Tractat de Pau amb EUA, pel qual els nord-americans construirien un blocau a Tellico, vora les ruïnes de Fort Loundon, i alhora els proporcionaren arades, telers i estris de pagès per tal d’aculturar-los i que no necessitessin més terres, i així canviar llur sistema de relació (les dones s’encarregaven del camp, els papers eren igualitaris però no intercanviables, alhora que creien que l’arada feia mal a la terra); el nou centre del país cherokee estava al Nord de Geòrgia i el Sud de Tennessee, veïns dels creek; el 1799 els nord-americans els obriren una escola a Darmouth. Fins i tot, el 1800 acceptaren missions cristianes amb la condició de construir escoles (el 1825 ja hi havia 12). Però el 1802 el govern federal signà un pacte amb el de Geòrgia que inclou una clàusula que preveu que els indis de l’estat puguin ser expulsats pel govern federal. El 1809 ja tenien 1.500 telers i 500 arades, així com molins de blat i carreteres. La seva societat era matrilineal, i qualsevol blanc podia esdevenir ciutadà cherokee si es casava amb una cherokee, i els fills eren indis del tot, però l’enriquiment contradeia el principi de redistribució de la terra. L’aculturació els provocava baixa autoestima, alcoholisme i violència. James Vann (mort el 1809), mestís i considerat el cherokee més ric, era l'amo d'una taverna, de 50 esclaus, quatre esposes i gran mansió a Geòrgia. Endemés, els missioners cristians ridiculitzaven llur religió.

Ja el 1808 el president Thomas Jefferson els pressionà perquè es traslladessin més enllà del Mississippi. Així, uns 2.000 marxaren, pressionats o subornats, per continuar la seva vida tradicional. Aquesta crisi provocaria que el 1811 aparegués el moviment de la Dansa del Fantasma Cherokee del bruixot Tsali, qui afirmava tenir visions contra els blancs i els indis que acceptaven llur mode de vida, i que reclamava el retorn de les “ciutats estimades”. Alhora, el profeta shawnee Tenskwatawa, germà de Tecumseh, predicava quelcom semblant entre els creek, una guerra final per expulsar als invasor. Cap el 1811 els Red Sticks creek es van revoltar contra els EUA i el 1813 destruirien Fort Mimms, però el capdill cherokee Junaluska va ajudar al president Andrew Jackson contra els creek a Horseshoe Bend (març 1814, on fins i tot li salvà la vida), juntament amb els caps Kahnungdatlageh (El que camina sobre la cimera de la muntanya) o Major Ridge i el mestís Kooweskoowe o John Ross. Per aquesta raó foren odiats per les tribus dels voltants.

El 1820 alguns mestissos van fer algunes plantacions, ja que es barrejaren amb anglesos i escocesos, educats entre els blancs, i cap el 1822 adoptaren com a membres de la tribu 1.277 esclaus negres.

Territori Cherokee, 1822
Territori Cherokee, 1822

Pel juliol del 1827 redactaren també una constitució republicana i formaren un govern molt semblant al dels EUA, que consagra la divisió de poders i la sobirania nacional sobre la terra. Transformaren els sentiment ètnics en una república sobirana. Els òrgans de govern eren el Consell General i un Comité Nacional (Assemblea), que tenia poder per a vendre terres als blancs, ja que des del 1808 el Codi Legal cherokee va instaurar la pena de mort a qui venia terres sense permís. La capital era New Chota (avui Calhoun, Georgia) Hi participarien, endemés de John Ross i Major Ridge, Kuhleganah Watie/Elias Boudinot i John Ridge, fill de Major. Alhora, el 1821 adoptaren un alfabet propi de 85 signes (sil·labari cherokee) creat per George Guess o Sequoyah (1770-1843), cherokee il·letrat d’Arkansas, lisiat d’una cama i fumador en pipa que no sabia escriure ni parlar anglès, però excel·lent platerer. El 1809 havia començat a idear signes per paraules i el 1821 es decidí per un sistema sil·làbic de 86 caràcters fàcil d’aprendre, de manera que el 1824 gairebé tots ells estaven alfabetitzats, i en el qual Elias Boudinot, casat amb una blanca i que el 1826 havia fet una gira de lectures per recollir diners per a una impremta, va editar el 1828 el setmanari bilíngüe Cherokee Phoenix.

El 1823 el cap Path Killer, el portantveu del consell, Major Ridge, i el president de la nació durant uns 40 anys, el mestís John Ross (1790-1866), negaren la cessió de terres als govern federal i afirmaren novament la sobirania sobre la terra. El 1826 tenien 22.000 vaques, 7.600 cavalls, 46.000 porcs, 2.500 ovelles i 726 telers, així com 18 escoles i 2.943 arades.Els occidentals eren 7.000, i els orientals 13.563. Hi havia 147 homes i 73 dones blancs casats amb cherokees, i tenien 1.277 esclaus negres. Però el 1828 es va descobrir or a Smoky Mountain, al territori que se’ls havia adjudicat, cosa que provocà invasió de colons blancs, i per això el govern estatal de Geòrgia els pressionà per a que cedissin terres. El mateix any, Jackson i l’estat de Geòrgia van declarar nul·la i sense valor l’existència dela nació cherokee, i considerà delicte reunir el parlament cherokee a New Echota i Etowah, que es trobaven a territori georgià. Els prohibiren fer prospeccions auríferes i no els permeteren declarar als tribunals perquè “no eren cristians”.

[edita] El Nunna daul Tsuny (camí de les llàgrimes)

El 1830 el Congrés dels EUA va votar el Decret de Removal dels indis a l’Oest del Mississippi. Però els cherokee no acceptaren. El 1828 nomenaren cap principal John Ross, i decidiren plantar batalla legal: els casos Cherokee Nation vs Georgia (1830) i Worcester vs Georgia (1832). El 1831 el Tribunal Suprem dels EUA i el secretari de justícia, John Marshall, els van donar parcialment la raó: els indis són servant domestic nations (nacions domèstiques dependents), protectorats semi sobirans, relacionades només amb el govern federal i no pas amb els estats, de manera que el Tribunal Suprem Georgià no tenia poder sobre ells. La tribu es va dividir en dos grups. El partit del Tractat, presidit per John Ridge i Elias Boudinot, amb uns 15.000 cherokee, que decideixen acceptar l’inevitable i negociar les millors condicions possibles; l’altre, el Partit nacional, un miler aproximadament, comandat pel president John Ross, van decidir plantar cara. Per altra banda, el 1819 un centenar de cherokee s’amagaren a les Muntanyes Smoky, liderats per Yonaguska (Ós que s’ofega, 1750-1838).

Repartiment del territori cherokee, 1834
Repartiment del territori cherokee, 1834

El 1838, poc abans de morir, encoratjà a unes 49 famílies (300 individus) a fer el mateix i formaren els Oconalufte Cherokee o Eastern Band. Ajudats per William Thomas, nen blanc adoptat per Yonaguska, home de negocis i advocat dels cherokee, el 1835 aconsegueix que els facin ciutadans de Carolina del Nord. Uns 200 lluitarien amb els Estats Confederats d'Amèrica.

Ross va acomiadar Boudinot del diari, però el 1835 l’estat de Geòrgia segrestà la impremta. Es violaren les sentències judicials i es va fer una campanya d’assetjament, tot empresonant Ross i llurs partidaris. Així el Senat els obligà a signar a casa d’Elias Boudinot el Tractat de New Echota, mercè el qual els obligaven a cedir les terres que els quedaven (més de 20.000 km²) a canvi de 5 milions de dòlars i terres a Oklahoma. El tractat fou aprovat pel Senat dels EUA el maig del 1836 malgrat les protestes de John Quincy Adams, qui ho considerava vergonyant, i els donaren de termini dos anys per marxar, però això no impedí que els blancs envaïssin el territori abans d’hora. Junaluska viatjà inútilment a Washington per intentar convèncer Jackson. L’estiu del 1838 foren traslladats: marxaren 16.000 cherokee, dels quals 4.000 moriren pel camí, entre ells Quatie Ross, esposa del president.

[edita] Establiment a Oklahoma

Els 12.000 que arribaren s’uniren als 3.000 vells colonitzadors que s’havien anat uns anys abans amb Sequoyah. Alhora, esclatà una guerra civil entre els partidaris del tractat i el partit nacional el juny del 1839, que provocà la mort de Major i John Ridge i d’Elias Boudinot. Stand Watie, germà de Boudinot, n'acussà John Ross, però aquest rebé el suport de Sequoyah i crearen una nova constitució, on es considera la terra com a patrimoni comú de la nació, que no fou acceptada definitivament fins el 1845, quan Stand Watie i el Partit del Tractat dirigiren la seva còlera contra el govern dels EUA.

S’uniren a les “Cinc Tribus Civilitzades” (seminola, creek, choctaw i chickasaw) després de ser establits a Arkansas el 1835 i definitivament a Oklahoma el 1840. El 1846 signaren un nou tractat amb el govern dels EUA per compensar-los de les pèrdues, mercè el qual reberen 5 milions $ d’indemnitzacions que utilitzaren en finançar obres públiques. Reobriren el diari bilíngüe Cherokee Defender, dirigit per David Carter; construïren una nova capital, Tahlequah, seu de la Casa del Consell i de la Cort Suprema. D’aquesta manera el 1850 havien obert 20 escoles i dos seminaris, i editaren la Bíblia, lleis i un almanac en cherokee el 1855. Alhora, el 1850 es fundà la Keetowah Society, cercle d’oposició a Stand Watie format per grups tradicionalistes contraris a adoptar la civilització blanca.

Quan esclatà la guerra civil nord-americana, John Ross intentà mantenir-se aliè al conflicte i fidel als EUA, però quan els Confederats atacaren el país, fou pressionat per Stand Watie i el Partit del Tractat, que eren majoritàriament plantadors amb esclaus, i per això l’agost del 1861 pactà amb els Confederats. Això provocà que l’exèrcit del nord envaís el país cherokee, fes presoner Ross i se l’endugués a Washington. Watie esdevé general de brigada confederat, el 1863 atacà Tahlequah i fou el darrer en capitular. El conflicte suposà per als cherokee epidèmies de còlera i verola, pels quals morí el 25 % de la població, el 25 % dels nens restaren orfes i el 33 % de les dones, vídues.

Ross fou alliberat el 1865 i tornà a un país en ruïnes. Va celebrar el consell a les ruïnes de Talehquah, on els partidaris de Watie intentaren desacreditar-lo. Alhora, els EUA intentaren forçar noves cessions de terres i de sobirania com a càstig per ajudar als Confederats. El 19 de juliol del 1866 negociaren un nou tractat amb els EUA: Elias Boudinot i William Adair, coronels dels EEUU, John Rollin Ridge, Saladin Watie i Richard Fields, i evitaren obrir llur territori a les corporacions ferroviàries. Ross moriria l’u d’agost del 1866. El 1860 es va traduir la Bíblia al cherokee, ja que majoritàriament són baptistes.

[edita] Fi del Territori Indi

Després de la guerra reconstruïren Talehquah, reobriren impremtes escoles, i alliberaren esclaus, que des d’aleshores seran ciutadans cherokee. Però des d’aquells anys, moltes tribus de les planures foren confinades també a Oklahoma. William Ross, nebot de John i graduat a Princeton, lluità contra l’especulació i els nous emigrants del ferrocarril. El 1872 va protestar davant del Congrés dels EUA per la invasió de terres, malgrat els esforços fets pel cap de la BIA, el seneca Ely Parker, i Helen Hunt Jackson, autora d'A century of dishonour (1881). El 1881 el cap Nimrod Jenner Smith va obrir escoles quàquers. Pel que fa al grup de Carolina, el 1880 el xamà Ayuñini/Swimmer (1835-1899) facilità informació James Mooney sobre medicina, botànica, mitologia i història dels cherokee a la reserva Qualla. Així, el 1890 compondria l’estudi Myths of the cherokee and sacres formuls of the cherokee, en un moment on les escoles dels blancs aculturaven els indis, suprimien l’escriptura de Sequoyah i volien suprimir a cops l’indi que duien dintre.

El 1887 fou aprovada la Dawes Act (per Henry Dawes, senador per Massachusetts), que volia acabar amb la propietat comunal de la terra índia, que havia de ser dividida en parceles privades de 160 hectàrees per família, i l’excedent, ocupat pels blancs. Així, el 1890 el govern dels EUA s’annexà la meitat del Territori Indi (ara Oklahoma), i el 1893 la Sortida Cherokee (11.000 km² de planures) foren obertes a 100.000 colonitzadors blancs. Malgrat els recursos presentats pels cherokee, el 1898 s’aprovà la Llei Curtis, que dissolia els governs nacionals de les Tribus Civilitzades i abolia la titularitat indígena de la terra. Molts blancs s'inscriviren com a indis i obtingueren terra gratis, malgrat els esforços del president cherokee Tom Buffington (1899-1903). El 1905 els cherokee i les altres tribus civilitzades intentaren crear el Sequoyah State, estat indi amb constitució pròpia, però el Congrés ho va anul·lar i el 1907 fou creat l’Estat d’Oklahoma, i llurs terres foren obertes a la colonització. Els aculturats es convertiren en membres prominents de l’Estat (Robert Latham Owen fou senador de l’estat el 1907), mentre els tradicionals s’amagaven a les muntanyes. El grup de Keetowah va boicotejar les inscripcions de terres, rebutjaren els xecs per les rendes i drets reals. Desil·lusionats de la política, restabliren l’antiga religió cherokee guiats pel visionari Redbird Smith (mort el 1918).

[edita] Els cherokee, ara

Cap el 1930, la reserva Xualla (Carolina del Nord) es trobava pobra i superpoblada, fins que el New Deal de Franklin D. Roosevelt nomenà com a cap de la BIA John Collier, que va aprovar la Llei de Reorganització Índia. Des del 1934 s’ensenya el cherokee a les escoles i s’obrí un parc natural a les Smoky, on els indis treballarien com a llenyataires, guies i artesans. Darrerament, fins i tot, s’hi ha creat una fàbrica de miralls de propietat comunal. Tanmateix, la Tennessee Valley Autority va inundar els assentaments de Chota, Tanasi, Tellico i Fort Loundon, malgrat l’oposició dels indis, ecologistes i historiadors, ja que no té cap utilitat pràctica. Els presidents de l’Eastern Band han estat J. Blythe (1931-1947), O. B. Saunokee (1951-1953), J. Blythe (1955-1959), Osley Bird Saunokee (1959-1963), Jarrett Blythe (1963-1967), John. A. Crowe (1975-1983), Robert Youngdeer (1983-1987) i Jonathan Taylor (1987-?).

El 1960 el govern federal els hagué de pagar 14.789.000 $ en concepte de terres arrabassades il·legalment. Aleshores fundaren a Oklahoma l’Original Cherokee Community Organisation, per tal de defensar els drets de cacera. El mateix any, endemés, fou localitzat i reconegut com a membre de la nació cherokee un grup d’Ohio

El 1971 William Meyer, també conegut com a Yonv’ut’sisla (Ós ardent) va escriure Native Americans, the new indian resistence, on recorda que ells ja hi eren abans que Colom, i que aquest no fou el primer en visitar Amèrica. Alhora, els cherokee d’Oklahoma nomenaren un nou govern el 1970, i el 1975 adoptaren una nova constitució. El 1990 la presidenta era Wilma Mankiller. El 1977 el cap cherokee Jim Durham dirigí l’IITC, però el 1979 decidí trencar amb l’AIM i donà suport als que s’oposaven a Qualla al projecte Timberlake, que volia inundar part de llurs terres.

El 1999 el condemnat a mort Darrel Keith Rich Young Deer, cherokee condemnat per l’assassinat de quatre dones i nenes el 1978, ha denunciat l’estat de Califòrnia per negar-li la cerimònia ritual de la seva tribu abans de la seva execució, i endemés ha prohibit la presència de consellers espirituals cherokee, tot per raons de seguretat.

[edita] Llista de cherokee cèlebres

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Xerokee

[edita] Enllaços externs