Walter Rathenau

De Viquip??dia

Walther Rathenau

Walther Rathenau (29 de setembre de 1867 ??? 24 de juny de 1922) fou un industrial, pol??tic, escriptor i home d'estat alemany. Va ser ministre d'exteriors alemany durant la Rep??blica de Weimar.

Taula de continguts

1 Fam??lia
2 Carrera pol??tica
3 Assassinat
4 Refer??ncies
5 Obres
6 Enlla??os externs

[edita] Fam??lia

Rathenau va n??ixer a Berl??n. El seu pare era Emil Rathenau, un important home de negocis jueu fundador de l'Allgemeine Elektrizit??ts-Gesellschaft (AEG), una companyia d'enginyeria el??ctrica. Rathenau estudi?? f??sica, qu??mica i filosofia a Berl??n i Estrasburg. La seva riquesa, l'ascend??ncia religiosa i l'associaci?? amb la francma??oneria^[1] foren factors importants a l'hora d'establir la seva reputaci?? profundament divis??ria en la pol??tica alemanya, aix?? com els rumors de la seva homosexualitat^[2]. Va treballar d'enginyer abans d'unir-se a la junta d'AEG el 1899 per convertir-se en un industrial capdavanter durant els per??odes de l'Imperi Alemany i la Rep??blica de Weimar^[3].

[edita] Carrera pol??tica

Rathenau propos?? la pol??tica d'assimilaci?? per als jueus alemanys: defensava que els jeus s'oposessin tant al sionisme com al socialisme i s'integressin totalment dins la societat alemanya. Aix??, pensava, havia de dur cap a la desaparici?? eventual de l'antisemitisme. Rathenau fou despreciat per l'extrema dreta pel seu estatus de pol??tic jueu visible i poder??s, circumst??ncia que va acabar portant al seu assassinat el 1922.

Durant la primera guerra mundial Rathenau va ocupar alts c??rrecs al departament de mat??ries primeres del ministeri de guerra, mentre esdevenia l'amo d'AEG despr??s que mor??s el seu pare el 1915. Va tenir un paper important en l'adaptaci?? de l'economia alemanya al temps de guerra, fet que va permetre el pa??s mantenir el seu esfor?? b??l??lic malgrat l'escassedat de m?? d'obra i de mat??ries primeres.

Rathenau era un liberal moderat en pol??tica i, despr??s de la primera guerra mundial, fou un dels fundadors del Partit Democr??tic Alemany (DDP). Va rebutjar l'onada de pensament socialista que es va estendre per Alemanya despr??s de l'impacte de la derrota; s'oposava a la titularitat de la ind??stria per part de l'estat i advocava per una participaci?? m??s gran dels treballadors en la direcci?? de les empreses. Les seves idees influ??ren els governs de postguerra.

El 1921 Rathenau va ser nomenat Ministre de la Reconstrucci?? i, el 1922, va esdevenir Ministre d'Exteriors. La seva insist??ncia que Alemanya havia de complir les obligacions establertes pel Tractat de Versalles, mentre treballava per una revisi?? dels seus termes, enfurism?? els nacionalistes alemanys. Tamb?? va irar els nacionalistes negociant el Tractat de Rapallo amb la Uni?? Sovi??tica. Els l??ders del Partit Nazi i altres grups de l'ala dreta van exclamar que aix?? formava part d'una conspiraci?? judeocomunista.

El pol??tic angl??s Robert Boothby escrigu?? sobre ell: "Era quelcom que nom??s hauria pogut ser simult??niament un jueu alemany: un profeta, un fil??sof, un m??stic, un escriptor, un home d'estat, un magnat industrial de primer ordre i el pioner del que s'ha conegut com la 'racionalitzaci?? industrial'."

De fet, malgrat que desitjava la col??laboraci?? econ??mica i pol??tica entre Alemanya i la Uni?? Sovi??tica, era esc??ptic sobre els m??todes sovi??tics. Al llibre Kritik der dreifachen Revolution (Cr??tica de la triple revoluci??) ho explicava:

"No podem fer servir els m??todes de R??ssia, ja que nom??s proven que l'economia d'una naci?? agr??ria es pot situar al nivell del terra; els pensaments de R??ssia no s??n els nostres pensaments. S??n, de la mateixa manera que l'esperit de l'intel??lectualitat russa, afilos??fics i altament dial??ctics; s??n l??gica apassionada basada en suposicions no verificades. Assumeixen que un sol benefici, la destrucci?? de la classe capitalista, ??s m??s important que tots els altres beneficis, i que la pobresa, la dictadura, el terror i la caiguda de la civilitzaci?? s'han d'acceptar per tal d'assegurar aquest benefici".

"Si deu milions de persones han de morir per alliberar uns altres deu milions de persones de la burgesia, aleshores aix?? ??s una conseq????ncia terrible per?? necess??ria. La idea sovi??tica ??s la felicitat obligat??ria, en el mateix sentit i amb la mateixa l??gica que la introducci?? for??ada del cristianisme i la inquisici??".

[edita] Assassinat

Monument a Walter Rathenau a la Koenigsallee

El 24 de juny de 1922, dos mesos despr??s de signar el Tractat de Rapallo, Rathenau fou assassinat en un complot dirigit per dos oficials de l'ala dreta de l'exercit alemany (ajudats per altres) relacionats amb l'Organisation Consul. Anava amb el seu cotxe de casa seva cap a Wilhelmstra??e, com feia di??riament (i previsible). Durant el viatge el seu cotxe va ser avan??at per un altre on hi havia tres homes armats. Van disparar simult??niament al ministre amb metralladores i despr??s van fugir. Un monument commemoratiu a la Koenigsallee, a Grunewald, assenyala l'escena del crim. Quan els Nazis es van fer amb el poder, el 1933, van nomenar els assassins de Rathenau herois nacionals i declararen el 24 de juny festa nacional. Un dels assassins fou el futur escriptor Ernst von Salomon???que va proporcionar el cotxe per?? no era present al moment de l'assassinat. Curiosament va aconseguir romandre fora del partit Nazi i protegir la seva muller jueva durant els anys dels nazisme com a conseq????ncia d'haver contribu??t a l'assassinat de Rathenau. El seu llibre antiameric?? Der Fragebogen ("El q??estionari""), escrit despr??s de la guerra sobre la hist??ria d'Alemanya entre el 1918 i el 1946 va ser un bestseller a l'Alemanya Occidental, alhora que era censurat a les escoles del Regne Unit en considerar-lo antiangl??s^[4]. El llibre pren el seu t??tol del q??estionari de 131 preguntes que Von Salomon va haver de completar a la zona d'ocupaci?? nord-americana despr??s de la guerra, aix?? com la narraci?? d'altres experi??ncies desagradables entre el 1945 i el 1946.

Hom creu que l'assassinat de Rathenau pot haver tingut una influ??ncia significativa en l'evoluci?? a llarg termini de la pol??tica, l'economia i el desenvolupament social europeu (o b?? que en va ser una conseq????ncia, particularment del desenvolupament dels partits d'esquerres, la consci??ncia de classe, els sentiments nacionalistes i l'antisemitisme). Va ser, amb tota seguretat, un senyal prematur de la inestabilitat i la viol??ncia que condu??ren a la destrucci?? de la Rep??blica de Weimar uns anys m??s tard.