Vescomtat de Bearn
De Viquip??dia
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicci?? feudal de Gascunya, que abra??ava inicialment el Bearn, sense Oloron.
Taula de continguts |
[edita] Origen del vescomtat
El 812 Ximin o Ximenis, germ?? del duc de Gascunya San?? que reconeixia la sobirania carol??ngia, es va revoltar i es va fer amb el poder a par del ducat. El va succeir el 816 el seu fill o nebot Garsimir (be fill de Ximin o de sa germ?? C??ntul) que va governar tres anys. Finalment el 819 Llop, fill de C??ntul, germ?? o cos?? doncs de Garsimir, va ser reconegut pel rei franc??s Llu??s I de Fran??a el Piad??s i pel seu fill Pip?? I d'Aquit??nia, com a sobir?? a les terres de Bigorra i Bearn. Llop va morir poc despr??s i va deixar tres fills: Donat I que va rebre Bigorra amb t??tol comtal, i C??ntul que va rebre el Bearn amb t??tol vescomtal; una germana Sancia, fou la muller del comte de Castella Rodrigo.
[edita] La primera dinastia
C??ntul Llop va morir al menys el 866 i el va succeir el seu fill Llop I, mort vers el 905. El seu fill C??ntul II fou vescomte i senyor de la vall de Tena (905-940) que va combatre contra els musulmans a Navarra; el va succeir el seu fill Gast?? I (940-984) un germ?? del qual fou assassinat a la capital Morl??s; el fill de Gast??, C??ntul III el vell va derrotar als normands; va morir el 1004 i el va succeir el seu fill Gast?? II; el seu fill C??ntul IV el jove es va casar amb ??ngela, vescomtessa hereva d'Oloron, que aix?? va quedar unit a Bearn; va morir assassinat. El seu fill Gast?? III el va succeir i l'altra fill Oriol fou senyor de Clarac es va casar amb Adelaida de Lomanha, vescomtessa de Brulh??s. El fill C??ntul V es va casar primer amb sa cosina Guisla, i despr??s el Papa li va fer trencar l'enlla?? i es va casar amb Beatriu, comtessa hereva de Bigorra i en compensaci?? els ducs d'Aquit??nia el van rellevar de les seves obligacions de vassallatge feudal i li van donar el dret feudal al vescomtat de Dacs i el vescomtat d'Orte (amb Salies); va morir prop del 1090 assassinat a Arag??. El fill Gast?? IV el croat va rebre Bearn, Oloron i els drets feudals sobre els vescomtats de Dacs i d'Orte i sa germ?? C??ntul va rebre el comtat de Bigorra. Gast?? es va casar amb Talesa o Teresa, hereva vescomtessa de Montaner i va incorporar aix?? quest territori; va donar Fors reconeixent els privilegis i les costums i va fer la croada el 1095, per?? va morir combatent a Saragossa el 1131; va tenir dos fills: Guiscarda casada amb Pere II de Gabard?? i Brulh??s i C??ntul VI. Aquest va rebre l'her??ncia per?? va morir el 1134 combatent a Fraga, sense fills, i la successi?? va recaure en sa germana, que el 1147 va renunciar en favor del seu fill Pere III de Gabard?? i Brulh??s.
[edita] Dinastia de Gabard??
Pere III estava casar amb Matel??la de Baus, cosina del rei catal?? i aix?? va permetre l'entrada d'influ??ncia catalana. A la seva mort el 1153 el va succeir el seu fill Gast?? V sota tutela del seu oncle Ramon Berenguer rei d'Arag?? i comte de Barcelona que va durar fins el 1165 en que Gast?? va arribar a la majoria d'edat i es va casar amb Sancia, filla del rei de Navarra, amb la que no va tenir fills, morint el 1170. La successi?? va recaure en sa germana Maria a la que el rei de Catalunya-Arag?? va arreglar l'enlla?? amb Guillem de Montcada, de la dinastia catalana dels barons de Montcada.
[edita] La dinastia catalana de Montcada
Guillem de Montcada, el dia de l'enlla??, es va recon??ixer feudatari del comte de Barcelona, el que no va ser ben assumit pels senyors bearnesos i es va produir una revolta. Teobald, un senyor originari de Bigorra va morir en les lluites a Pau i Sentonge, un alvern??s, va morir a Sarrance.
El 1173 el fill de Guillem, Gast?? VI el bo, era menor i Pelegr?? de Castillazuelo, senyor de Barbastro, fou nomenat tutor. Als 16 anys es va recon??ixer feudatari de Catalunya-Arag?? i el 1196 es va casar amb Petronel??la de Bigorra comtessa de part de Bigorra i vescomtessa de Marsan, i neta del rei catal??. Va obligar al vescomte de Dacs a recon??ixer la seva sobirania i va conquerir el vescomtat d'Orte del que es va proclamar senyor feudal; favorable als c??tars fou excomunicat el 1213 per?? se li va aixecar l'any seg??ent. Va morir sense fills i l'her??ncia va passar a sa germ?? bess?? Guillem Ramon.
Guillem Ramon de Montcada I de Bearn es va casar el 1193 amb Guillema I de Castellvell, futura baronessa de Castellvell. El 1194 va matar a l' arquebisbe de Tarragona. A l' assolir el vescomtat el 1215 era una altra persona i es convert?? en un gran governant. Va donar els Furs generals i es va crear la cort major constitu??da per dotze jurats que limitava el poder del vescomte. Els drets de Bigorra es van limitar perqu?? eren condicionats a que passessin a un fill mascle de sa germ??. Va morir a Oloron el 1223.
El seu fill Guillem II de Montcada, de Bearn, Oloron, Brulh??s i Gabard?? , estava pres pel rei de Catalunya-Arag?? per?? fou alliberat el 1225. Es va casar amb Garsenda de Proven??a, filla d' Alfons II de Proven??a i de Garsenda de Forcalquier. Va morir a Portop?? en la conquesta de Mallorca. Com que els seus fills eren menors va assumir la reg??ncia Garsenda, que era tia de la dona del rei de Fran??a Llu??s el Sant, i es va decantar cap a Fran??a. El 1240 es casar amb Mata de Marsan i va rebre aix?? aquest vescomtat, per?? nom??s va tenir filles que es van repartir l'her??ncia: Margarida va rebre Bearn, Constan??a va rebre Marsan, Mata el Gabard?? i Brulh??s i Guillema els drets de Bigorra. Un segon matrimoni amb Margarida de Savoia-Faucigny no va deixar successi??.
[edita] Dinastia de Foix
Margarida es va casar amb Roger Bernat III de Foix, fill de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona i van tenir cinc fills: Brunissenda, Constan??a, Gast?? VIII, Margarida i Mata. Gast?? VIII el successor va morir amb 27 anys a Pontoise combatent al costat del rei Llu??s X de Fran??a. La seva dona Joana d'Artois va assolir la reg??ncia del seu fill Gast?? IX el piad??s que el 1308 es va casar amb Elionor de Comenge. Va morir jove el 1343 i la dona, Elionor, va exercir la reg??ncia del fill Gast?? X Febus. Aquest es va casar el 1349 amb Agn??s de Navarra amb la que va tenir un fill dita Gast?? que va morir el 1381 a mans del seu pare en un acc??s de r??bia. Va guanyar el 1362 la batalla de Launac als Armanyac. Gasto Febus va morir el 1391 i mitjan??ant un acord amb el rei de Fran??a el seus estats havien de passar a la corona per?? amb una indemnitzaci?? el rei va consentit la successi?? a favor d'un cos??, Mateu de Castellb??. Gast?? va deixar dos fills bastards, Ivain, que fou regent de Bearn del 1391 a la seva mort el 1393, i Graci?? que fou duc de Medinaceli.
[edita] Dinastia de Castellb??
Mateu, vescomte de Castellb??, era fill de Roger Bernat II de Castellb?? i de Guerauda de Navailles. Es va casar el 1393 amb Joana d'Arag??, filla del rei de Catalunya-Arag??, per?? no va tenir fills i el va heretar sa germana Elisabet
[edita] Dinastia de Grailly
Elisabet es va casar amb Arcambau senyor de Grailly i captal de Buch i el 1426 el seu fill gran Joan va recollir la successi??; el 1404 es va casar amb Joana de Navarra la qual va morir sense tenir fills el 1414; es va tornar a casar el 1422 amb Joana d'Albret, morta el 1435, i per tercera vegada amb Joana d'Arag??. Va conquerir Lurdes als anglesos. El 1426 el rei de Fran??a li va donar el comtat de Bigorra.
A la mort de Joan la tutoria del seu fill Gast?? XI fou assumida per Mateu de Comenge fins el 1448. Gast?? XI es va casar amb Elionor de Navarra i va expulsar als anglesos de una part de Gascunya, entrant a Tartas, Sant Sever i Dacs. El 1470 va reclamar la successi?? a Navarra que li fou reconeguda el 1471. Gast?? va morir de cam?? a Navarra. La seva muller Elionor, reina de Navarra, va assumir la reg??ncia del seu net menor Francesc Febus, fill de Gast?? que havia premort al seu pare. .
[edita] Dinastia d'Albret
Francesc fou coronat rei de Navarra el 1481 per?? va morir emmetzinat el 1483. La successi?? va recaure en sa germana Caterina de Navarra que es va casar amb Joan d'Albret vescomte de Tartas el 1484, casament aprovat per els estats de Bearn i Marsan en una assemblea a Pau aquell any.
Caterina va deixar el govern el 1491 al seu esp??s Joan d'Albret, coronat rei de Navarra el 1494. El 1512 el rei Ferran d'Arag?? va ocupar la major part de Navarra. Va morir el 1516 i el va succeir el seu fill Enric II inicialment sota la tutela del seu avi Alan el gran d'Albret. Enric, que va estar a la batalla de Pavia (on fou fet presoner per?? es va poder escapar) es va casar el 1527 amb Margarida d'Angulema, germana del rei Francesc I de Fran??a, v??dua del duc d'Alen??on que li va aportar entre altres els territoris dels Armanyac que havia rebut el 1515. Margarida va afavorir la reforma religiosa. Enric era vescomte de Bearn, Oloron, Marsan, Llemotges i altres vescomtats i comte de Perigord, Bigorra i Dreux, a mes de senyor d'Albret que era un domini molt important.
A la mort d'Enric II el va succeir la seva filla Joana d'Albret (1555) que havia estat casada amb el duc de Cleveris o Cleves, matrimoni que fou anul??lat pel Papa el 1545, i que el 1548 es va casar amb Antoni de Borb??, duc de Vend??me. Va afavorir la reforma religiosa i per contra el marit fou favorable als cat??lics. Antoni va morir el 1562 al setge de Rouen. Joana el va sobreviure deu anys i el 1572 la va succeir el seu fill Enric III, casat aquell mateix any amb Margarida de Valois, cap dels protestants que es va proclamar rei de Fran??a el 1589 i el 1593 va canviar de b??ndol i va poder entrar a Paris (pronunciant la c??lebre frase "Paris ben be val una missa") el 1594; divorciat el 1599 es ca casar amb Maria de M??dici, filla del duc de Toscana i neboda del Papa. Fou assassinat a Paris el 1610 i el va succeir el seu fill Llu??s (XIII de Fran??a). La reg??ncia de Bearn i altres estats va passar per designaci?? del rei difunt a Caterina de Borb?? casada amb Enric de Lorena fins que el 1620 un decret reial va establir l'annexi?? de Bearn, Bigorra i els seus annexes a la corona (20 d'octubre de 1620)
[edita] Llista de vescomtes
- C??ntul I 819-866
- Llop I 866-905
- C??ntul II 905-940
- Gast?? I 940-984
- C??ntul III el vell 984-1004
- Gast?? II 1004???1022
- C??ntul IV el Jove 1022???1058
- Gast?? III (associat) 1027-1037
- C??ntul V 1058???1088
- Gast?? IV el croat 1088???1131
- C??ntul VI 1131???1134
- Guiscarda 1134-1147
- Pere I (III de Gabard??) 1147-1154
- Gast?? V 1154???1170
- Maria 1170???1173
- Gast?? VI el Bo 1173???1215
- Guillem Ramon I 1215-1223
- Guillem II de Montcada 1223???1229
- Gast?? VII 1228???1290
- Roger Bernat I (III de Foix) 1290???1302
- Gast?? VIII (I de Foix) 1302???1316
- Gast?? IX (II de Foix) el Piad??s 1316???1343
- Gast?? X (III de Foix) Febus 1343???1391
- Ivain (regent)1391-1393
- Mateu de Castellb?? 1393???1398
- Elisabet o Isabel 1398???1426
- Joan I 1426???1436
- Gast?? XI (IV de Foix) 1436???1471
- Elionor 1471-1479
- Francesc Febus 1479???1483
- Caterina I de Navarra 1483???1484
- Joan II d'Albret 1494-1516
- Enric I (II d'Albret) 1516???1555 (II de Navarra)
- Joana d'Albret 1555???1572 (III de Navarra)
- Enric II (III de Navarra IV de Fran??a) 1572???1610
- Llu??s I (XIII de France) 1610-1620
- annexi?? a la corona francesa 1620
