Ventura Rodr??guez
De Viquip??dia
Ventura Rodr??guez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del segle XVIII, fou un arquitecte destacat a la seva ??poca, la seva traject??ria se situa a cavall entre dues grans corrents art??stiques: el barroc i el neoclassicisme.
Era fill d'un modest paleta que treballava a les obres del Reial Lloc i Vila de Aranjuez. Mentre ajudava al seu pare va donar proves d'una forta i h??bil inclinaci?? cap al dibuix, de manera que no va trigar gaire a trobar ocupaci?? com delineant dels enginyers francesos que dirigirien les obres (Marchand i Brachelieu). Amb motiu del trasllat de la cort a Aranjuez, l'arquitecte Filippo Juvara (encarregat del projecte del Palau Reial de Madrid) t?? ocasi?? de veure uns croquis de Ventura Rodr??guez, i sol??licita al rei que li fos assignat com delineant. L'arquitecte itali?? es va convertir llavors en mestre de Rodr??guez, de manera que a la seva mort l'any 1736, el seu successor al capdavant del projecte del Palau Reial, Giovanni Battista Sacchetti, ho va mantenir amb ell. L'any 1741 ostentava ja el c??rrec d'aparellador segon del Palau Reial.
Amb un profund coneixement de l'arquitectura de Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, va anar depurant els seus gustos barrocs per a seguir una l??nia m??s herreriana. Al 1747 va ser nomenat a Roma acad??mic de m??rit de l'Acad??mia de Sant Lluc.
Va obtenir el t??tol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urb?? de la capital. Va desenvolupar tamb?? una activitat de gran dimensi?? fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com exemples la pla??a Major de Avila, l'Hospital General de Madrid, la fa??ana de la catedral de Toledo, l'esgl??sia del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Ja??n, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la pres?? de Brihuega, l'esgl??sia Larravezna, etc
Entre 1749 i 1753 constru??x l'esgl??sia parroquial de Sant Marc a Madrid, amb una planta de cinc el??lipses successives (sorprenent per la inversi?? de valors, l'articulaci?? dissim??trica dels espais i la resson??ncia de les seves voltes el??l??ptiques) i una fa??ana d'ordre gegant flanquejada per antecossos corbs que conformen un atri c??ncau. L'any 1752 va ser nomenat director dels estudis d'arquitectura de la Real Acad??mia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.
Al 1750 va rebre l'enc??rrec per a la remodelaci?? i terminaci?? de la bas??lica del Pilar de Saragossa. Els anteriors projectes d'Herrera, Perelada i Domingo de Yarza no assolien les tres exig??ncies del cap??tol catedralici: dist??ncia convenient al riu, orientaci?? apropiada i alineaci?? de la f??brica del temple d'acord amb la mirada de la verge. L'h??bil projecte de Ventura va satisfer tals requisits i, d'aquesta forma, l'arquitecte es va apuntar un dels seus majors i m??s populars triomfs. Va suggerir la soluci?? de l'allotjament de la capella de la Verge a un templet de planta cuatrilobulada a for??a de sectors circulars i volta el??lipso??dal. ??s precisament en aquesta capella on es produ??x la transici?? de l'estil barroc al neocl??ssic, manifestant-se aquest ??ltim a la decoraci?? de l'interior del temple.
El cap??tol de la catedral de Conca va reclamar els seus serveis per a aixecar un Transparent (vitrall que il??lumina i adorna el fons d'un altar) que rivalitzara amb l'aixecat per Narciso Tom?? a la catedral de Toledo. Rodr??guez ho va situar a una girola g??tica, de manera que reflect??s gr??cies a la il??luminaci?? posterior i indirecta, per lo que s'aconsegueixen uns espectaculars efectes. Al 1754 va edificar la destru??da esgl??sia de Sant Norbert i al 1755 va remodelar la del Reial Monestir de l'Encarnaci?? a Madrid.
Va obtenir el t??tol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urb?? de la capital. Va desenvolupar tamb?? una activitat de gran dimensi?? fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com exemples la pla??a Major de ??vila, l'Hospital General de Madrid, la fa??ana de la catedral de Toledo, l'esgl??sia del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Ja??n, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la pres?? de Brihuega, l'esgl??sia Larravezna, etc
No obstant aix??, gens li va poder compensar de la p??rdua del favor real, al que es va unir el frac??s d'alguns projectes: la porta d'Alcal?? (constru??da finalment per Sabatini l'any 1764) o la bas??lica de San Francesc el Gran (tamb?? acabada per Sabatini al 1768). A tot aix?? es va afegir la mort de la seva esposa l'any 1776.
Finalment, dintre de les obres de la seva ??ltima etapa, cap citar el palau de Boadilla del Monte per a l'infant don Luis (Madrid, 1776), el palau de Almanzora, a la prov??ncia d'Almeria, encarregat pel marqu??s de la Romana i la imponent fa??ana de la catedral de Pamplona (1783), amb una portada plenament classicista, a for??a de columnata i front??, i dues torres-campanar (vestigi de la seva etapa barroca) que confereixen verticalitat al conjunt.
Va mor?? a Madrid el 26 d'agost de 1785. Les seves restes reposen a la capella dels arquitectes de l'esgl??sia de Sant Sebasti??, a Madrid.
