Filippo Juvara
De Viquip??dia
| Filippo Juvara | |
 |
|
| Informaci?? Personal | |
|---|---|
| Nom | Filippo Juvara |
| Nacionalitat | itali?? |
| Nascut el | 7 de mar?? de 1678 |
| Nascut a | Messina |
| Mort el | 31 de gener de 1736 |
| Mort a | Madrid |
| Obra | |
| Principals edificis | c??pula de la Bas??lica de Sant Andreu, a M??ntua - Esgl??sia de Santa Cristina a la piazza San Carlo, a Tor?? - Bas??lica de Superga - Esgl??sia de Sant Felip Neri a Tor?? - castell de Rivoli (1718; incomplet) - Pavell?? de ca??a de Stupinigi (1727) - palau de Venaria - fa??ana del Palau Madama, a Tor?? |
Filippo Juvara tamb?? conegut com Filippo Juvarra (Messina, 7 de mar?? de 1678 - Madrid, 31 de gener de 1736) va ser un arquitecte itali?? del barroc. Va treballar durant molts anys a Tor?? com a arquitecte de la casa de Savoia. Tamb?? va treballar a Madrid com a arquitecte de la casa de Borb??.
Taula de continguts |
[edita] Roma, Lucca, Lisboa, Llombardia
Alumne a Roma de Carlo Fontana, va estudiar i dibuixar les arquitectures antigues, per?? tamb?? les obres de Miquel ??ngel, Bernini, Francesco Borromini, Pietro da Cortona i Andrea Pozzo.
L'any 1705 va obtenir un ??xit aclaparador al concurs d'arquitectura de l'Accademia di San Luca, el que va marcar l'inici de la seua activitat independent. Al principi va treballar com a arquitecte teatral del cardenal Pietro Ottoboni (nebot d'Alexandre VIII i un dels m??s importants mecenes de l'??poca), patint dificultats per aconseguir grans enc??rrecs a Roma; dels seus primers anys nom??s pot assenyalar-se la petita capella Antamoro a San Gerolamo della Carit?? (1708-1710), adornada amb una est??tua de Sant Felip Neri, de Pierre Legros.
Dels anys posterios s??n destacables alguns edificis projectats per a Luca, com ara el Palau de la Rep??blica i algunes vil??les al camp (vil??la Garzoni a Collodi i vil??la Mansi a Segromigno).
L'any 1715 va participar, junt amb Nicola Michetti, Antonio Canevari i d'altres, al concurs per a la sagristia de la Bas??lica de Sant Pere del Vatic??. L'??xit va ser un??nime, per?? el projecte (del qual ha restat un model, tot i que en dolenta condici??, al dip??sit de la Bas??lica) no va ser dut mai a la pr??ctica a causa del seu elevat cost (la sagristia actual ??s resultat d'un disseny posterior fet sota el papat de Pius VI, de l'arquitecte Carlo Marchionni).
A la recerca de nous treballs que pugueren satisfer-lo va fer una altra estada a Roma, l'any 1735. La fa??ana de Sant Joan de Later??, per a la qual havia fet alguns esbossos, va ser finalment adjudicada a Alessandro Galilei (1735), arran d'un concurs que el va primar en ser pais?? del papa florent?? Climent XII, per davant de Luigi Vanvitelli, Nicola Salvi, autor de la Fontana de Trevi, Ferdinando Fuga i Ludovico Rusconi Sassi, i per al qual Juvara va ser convocat nom??s com a jurat. Altres projectes seus, com ara un gran palau per als conclaves no van reeixir a fer-se realitat.
Alguns anys despr??s, quan ja era al servei dels Savoia, Juvara va ser cridat a Lisboa per Joan V de Portugal per dissenyar un nou palau reial annex a una gran bas??lica patriarcal; per?? aquest projecte tampoc no va ser realitzat.
El projecte de la c??pula de la Bas??lica de Sant Andreu, a M??ntua, complet?? una de les obres m??s importants de Leon Battista Alberti, un dels arquitectes m??s importants del Renaixement. La c??pula empra, amb quatre pilons diagonals en forma de Creu de Sant Andreu, la disposici?? de la c??pula de Sant'Andrea delle Fratte, de Borromini, per?? de manera molt m??s grandiosa. Una altra c??pula llombarda de Juvarra ??s la de la Catedral de Como.
A Llombardia Juvara va projectar tamb?? un monumental altar major per al Santuari de Caravaggio (no executat i substitu??t per un projecte m??s modest del milan??s Carlo Giuseppe Merlo) i l'altar dels Sants Ferm, R??stic i Pr??cul a la Catedral de B??rgam; al V??neto la m??s admirada obra de Juvara ??s sens dubte el superb campanar de la catedral de Belluno.
[edita] Tor??
Ja l'any 1714 Juvara havia esdevingut l'arquitecte de cambra de V??ctor Amadeu II de Savoia, qui per un breu per??ode havia obtingut tamb?? la corona de Sic??lia i qui el va cridar a Messina per a projectes que no van ser executats.
Bescanviada la corona de Sic??lia amb la de Sardenya, el rei va establir-se de nou a Tor?? i va implicar Juvara en un grandi??s projecte de remodelaci?? urbana per a la capital del nou regne. Durant aquest any va fer nombroses obres religioses, com ara la fa??ana de l'esgl??sia de Santa Cristina a la piazza San Carlo (ispirada en la romana de Sant Marcel al Corso, de Carlo Fontana; 1715), la Bas??lica de Superga, una de les seues obres mestres, costru??da per una promesa del rei entre els anys 1716 i 1731, les esgl??sies de Sant Felip Neri i del Carme (quarta d??cada del segle), Sant Andreu a Chieri (1728, destru??da) i tota una s??rie de grans projectes per a una nova catedral de Tor??.
Entre els edificis civils cal destacar els grans dissenys per a una vertadera corona de palaus que envolta la capital, entre els quals es troba el castell de Rivoli (1718; incomplet), que hauria hagut de dominar un imponent jard?? fet de terrasses sobre diferents nivells, el Pavell?? de ca??a de Stupinigi (1727), amb la seua original??ssima planta oval que s'expandeix en forma d'"X" vers els jardins, i el palau de Venaria, amb l'et??ria Galeria de Diana i l'esgl??sia de Sant Hubert.
Destaca tamb?? la fa??ana del Palau Madama (1718) a la pla??a del Castell de Tor??, inspirada en la fa??ana posterior de Versalles i part d'un ambici??s programa de renovaci?? monumental del centre antic de la ciutat.
Continuadors de l'arquitectura de Juvara a Tor?? van ser Bernardo Antonio Vittone, que va continuar-ne la l??nia barroca amb influ??ncies de Guarino Guarini; i Benedetto Alfieri, oncle de Vittorio, que en continu?? l'estil neocl??ssic.
[edita] Madrid
L'any 1735, el rei d'Espanya, Felip V va sol??licitar a Juvara un projecte per al nou Palau Reial de Madrid. L'arquitecte sicili?? es va traslladar aleshores a la capital espanyola, on va projectar un monumental i grandi??s edifici inspirat de nou en el palau de Versalles. Tamb?? aquesta vegada, el projecte juvari??, massa car, no va ser realitzat; nom??s despr??s de la mort de l'arquitecte, el seu ajudant Giovanni Battista Sacchetti va construir un edifici que en rescatava algunes caracter??stiques est??listiques per?? que en modificava radicalment la concepci??, redu??nt-lo a un palau de planta quasib?? quadrada, sense les vastes ales laterals que haur??en d'haver-se expandit cap al jard??.
Tamb?? va treballar en el projecte del palau de La Granja de San Ildefonso, prop de Madrid.
[edita] Bibliografia
- J. Gritella, Filippo Juvarra, l'architettura, M??dena, 1992 (itali??)
- F. Lenzo, Filippo Juvarra a Messina: la chiesa di San Gregorio a Annali di Architettura n?? 15, Vicenza 2003 article en pdf (itali??)
- R. Pommer, Architettura del Settecento in Piemonte: le strutture aperte di Juvarra, Alfieri e Vittone, Tor??, 2003 (itali??)
- Laura Orsini, Il progetto di Filippo Juvarra per la chiesa reale di Venaria. Proposte per una storia a Annali di Architettura n?? 17, Vicenza 2005 article en pdf (itali??)
