Vectig??lia

De Viquip??dia

Vectig??lia (Vectigalia) fou la paraula normalment utilitzada com a designaci?? de qualsevol taxa percebuda per l'estat rom??.

El nom derivaria de veho (taxes pagades per les importacions i exportacions) el que implicaria que aquestes taxes foren inicialment les m??s importants de Roma i per aix?? es va estendre a les dem??s taxes. Per?? un altre teoria la fa derivar de vehitur, el que es dipositat (al tresor p??blic) i la taxa m??s antiga fou segurament la que l'estat cobrava per la utilitzaci?? de les terres publiques i les terres de pastura, i el seu nom conjunt era pascua que segles despr??s Plini dona com un equivalent de vectig??lia.

El senat tenia la jurisdicci?? sobre mat??ries financeres per?? la feina directe corresponia als censors els quals es valien per la recaptaci?? dels publicans (publicani) a canvi d'una suma fixada i per un cert nombre d'anys.

Dins les vectig??lies es poden incloure els seg??ents impostos i taxes:

• Els pagaments per la ocupaci?? de terra publica (decumae)
• Els pagaments per portar als ramats a pastures publiques (scriptura)
• Els impostos d'importaci?? i exportaci?? als ports (portorium)
• Els pagaments per l'aprofitament de les salines (salinae)
• Les taxes sobre les mines (metalla)

Quan es van conquerir prov??ncies exterior les mines d'It??lia es van tancar; les mines de les prov??ncies foren tractades igual que les salines; algunes mines eren explotades directament per publicans; les mines m??s productives eren les que estaven prop d'Aquileia (d'or), les de Ictimuli prop de Vercelli (tamb?? d'or, on treballaven 25000 esclaus) i les de plata a Hisp??nia prop de Cartago Nova que aportaven cada dia 25000 dracmes a l'erari. Hi havia tamb?? mines importants a Maced??nia, Tr??cia, Il??l??ria, ??frica (prov??ncia romana), Sard??nia, i altres

• Un impost sobre les vendes anomenat centesima, establert al segle I aC i consistent en una cent??sima part del valor de cada cosa que es venia (centesima rerum venalium); aquest impost fou recaptat pels coactores; Tiberi va reduir la taxa a 1/200 i Cal??gula la va abolir per It??lia (segons Di?? Cassi la va abolir quan ja Tiberi l'havia tornat a apujar a 1/100).

En temps d'August, per la venda d'esclaus l'estat percebia una taxa del dos per cent del valor dels esclaus. Al temps de Ner?? aquesta taxa era del quatre per cent.

• La taxa de manumissi??, anomenada vicesima manumissionis, que era del cinc per cent i s'aplicava a cada esclau que rebia la manumissi?? (ho pagava l'amo de l'esclau). Aquesta taxa existia des de els primers temps de l'estat i no fou abolida quan altres impostos foren eliminats a It??lia i Roma. Caracal??la la va apujar a deu per cent, per?? Macr?? la va restablir al cinc per cent. Els recaptadors es deien vicesimarii.
• La taxa de les her??ncies i llegats, anomenada la vicesima hereditatium et legatorum fou introdu??da per August (Lex Julia vicesimaria) i era igualment el cinc per cent que havia de pagar tot ciutad?? rom?? que rebia una her??ncia o llegat, excepte si l'hereu era familiar proper i no sobrepassava certa quantitat, per?? els peregrins i llatins encara que tinguessin la ciutadania havien de pagar aquest impost o taxa. Caracal??la va convertir en ciutadans romans a tots els habitants de l'Imperi per?? va elevar el import al deu per cent, fins que Macr?? ho va retornar al cinc per cent i m??s tard fou abolit totalment. Els recaptadors es deien procuratores hereditatium els quals subcontractaven a publicans.
• El tribut imposat als pa??sos estrangers era la part m??s important dels ingressos romans. A Cil??cia i S??ria era de l'u per cent per cada persona al cens i a m??s una taxa per esclaus.
• Un impost de solteria (uxorium)
• Un impost sobre portes de les cases (ostiarum)
• Les octaves (octavae) que fou un impost establert per Juli C??sar per a tots els lliberts que vivien a It??lia i tenien una propietat per damunt de 200 sestercis; la taxa era del una octava part de la seva propietat.

Els ingressos de l'estat rom?? per les vectig??lies no s??n coneguts en general. Abans de Gneu Pompeu es diu que pujaven a cinquanta milions de dracmes i que Pompeu ho va augmentar a 85 milions.