V for Vendetta (pel??l??cula)

De Viquip??dia

**V for Vendetta**
V de Vendetta Valoraci?? imdb:

Fitxa t??cnica
Direcci??	James McTeigue

Producci??	Joel Silver Silver Pictures Wachowski Brothers Grant Hill Lorne Orleans

Gui??	Wachowski Brothers Alan Moore (c??mic)

M??sica	Dario Marianelli

Fotografia	Adrian Biddle

Muntatge	Martin Walsh

Vestuari	Sammy Sheldon

Repartiment	Natalie Portman Hugo Weaving Stephen Rea Stephen Fry John Hurt
Dades i xifres
Pa??sos	Estats Units Regne Unit Alemanya
Any	2005
G??nere	drama, acci??, ci??ncia-ficci??
Duraci??	132 min.
Idioma	Angl??s
Companyies
Productora	Warner Bros.
Distribuci??	Warner Bros.
Pressupost	54 milions de d??lars

Fitxa a IMDb

V for Vendetta ??s una adaptaci?? de la novel??la gr??fica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel??l??cula va ser dirigida per James Mc Teigue i produ??da per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el gui??. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pel??l??cula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucci?? d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels cr??dits de la pel??l??cula, David Lloyd va donar suport a l'adaptaci??.

[edita] Trama

La hist??ria succeeix al futur (2039), Gran Bretanya s'ha convertit en un estat totalitari governada per un regim anomenat Norsefire. Evey Hammond, una noia, ??s rescatada de la violaci?? produida per la policia de l'estat per un vill?? emmascarat anomenat "V". Despr??s de rescatarla, V porta a Evey al terrat d'un edifici per poder contemplar l'espectacular destrucci?? de Old Bailey acompanyada per la obertura 1812 de Tchaikosvsky. El r??gim explica l'incident produit com una demolici?? planejada, pero es veu com es una mentida quan V pren la Televisi?? Brit??nica el mateix dia. Ell televisa un missatge convocant a Gran Bretanya a oposarse contra l'opressi?? al 5 de Novembre Nit de Guy Fawkes; un any a partir d'aquell dia, quan V diu que ell destruir?? les Cases del Parlament.

Evey, que treballa per la televisi?? Brit??nica, ajuda a V a escapar-se, per?? fen-t'ho, es posa a ella mateixa en parill, ja que queda inconcient, i per aquesta ra?? V la salva, portant-la a ella cap a la seva mansi??, a on li es advertit que haura d'estar-se reclusa amb ell durant un any. Ella suporta estar-s'hi durant un temps, per?? despr??s de saber que V es dedica a matar els oficials del govern, s'escapa de casa cap a un dels seus superirors, Gordon Deitrich, que tamb?? es un bon amic ( encara que al c??mic es un homosexual que s'ha reprimit de la seva verdadera naturalesa per por a ser arrestat). Tot i aix?? la polic??a estatal va a detenir a Gordon, perqu?? al programa nocturn que Gordon protagonitzava havia fet una s??tira del Gran Conceller, fent-lo quedar com un in??til i corrupte. Evey ??s capturada quan tracta d'escapar-se per la finestra, i perd el coneixement. Al recuperar el sentit es troba empresonada, en una cel??la que representa la pr??pia del govern actual. ??s torturada durant alguns dies, se li rapa el cap i es troba sola davant una cel??la decadent a on intentant trobar l'amagatall d'una rata descobreix una nota escrita en un paper de water, a on s'hi descriu la vida d'una noia des que descobreix que era homosexual. En aquesta nota s'hi descriu que havia viscut una vida plena d'amors que li havien obligat distanciar-se de la seva fam??lia i casar-se amb una de les seves amants, tamb?? s'hi descriu com es fa famosa fent pelicules lesbianes i que finalment ??s detinguda per el sol fet de ser lesbiana per el nou partit que havia pujat al poder. A Evey durant tota la seva est??ncia a la pres?? se li ??s dit que ser?? executada si no aporta cap informaci?? sobre el sospit??s emmascarat que havia posat en perill la continuitat del r??gim. Finalment i quan se li ??s dit que ser?? executada V li anuncia que tot ha sigut mentida, per tal de que es pugui alliberar de totes les mentides i records dolents que havia patit durant la infantesa. Evey finalment s'en d??na conta de que degut a que ha plantat cara a la mort ??s capa?? de suportar qualsevol entrabanc que se li posa pel mig. Abandona a V i promet tornar a la seva mansi?? abans del 5 de Novembre.

Mentrestant, l'inspector Finch, mentre investiga les activitats de V, se n'adona com Norsefire havia pujat al poder, i sobre els origens de V. Vint anys abans, Gran Bretanya havia estat sotmesa a la guerra i el terrorisme. El partit socialista-conservador i extrem feixista Norsefire va portar a terme una forta reacci?? per tal de restablir l'ordre. El pa??s estava completament dividit despr??s de la p??rdua de llibertat despr??s d'un atac bioterrorista que havia matat a m??s de 80000 persones. La por produida per aquest incident va permetre a Norsefire que l'oposici?? no li digu??s res en contra i d'aquesta manera guanyar les seg??ents eleccions. Sorprenentment una cura va ser descoberta immediatement despr??s de que Norsfire puj??s al poder. Amb el consentiment del silenci de la poblaci??, Norsefire va declarar-se com el partit gobernant de la rep??blica totalitaria, amb Adam Sutler com a Gran Conceller.

Per el que ha descobert, l'inspector prediu el desenvolupament dels esdeveniments que vindran posteriorment. Narrats per ell, explica la brillantesa dels plans de V. La seva manipulaci??, la seva agenda negra, i finalment el repartiment de milers de mascares de Guy Fawkes a cada casa de la Gran Bretanya. Les escenes seguents mostren com un home amb una m??scara de Guy Fawkes reivindica "Anarquia al Regne Unit" una referencia a la can??o de Sex Pistols com tamb?? al c??mi de V de Vendetta que ha reconegut ser m??s un lluitador anarquista que no pas un llibertador. Una altre escena mostra a una noia jove que pintava el simbol de v de vendetta a una paret, i que per equivocaci?? un policia l'havia matat en pensar-se que era un revoltat. De cop aquest policia es veu envoltat de gent en que els seus pares hi s??n presents i comencen a colpejar a l'home fins a matar-lo. A partir d'aqui la revolta ja est?? en marxa i la caiguda del govern ??s imminent.

Com mes s'apropa el 5 de Novembre m??s caos hi ha a la Gran Bretanya i la poblaci?? es mostra cada vegada m??s intolerant i en contra de l'autoritat del govern. A la diada del 5 de Novembre, Evey torna a visitar a V, el qual li mostra el tren que ha estat emplenant amb dinamita per tal de poder destruir el Parlament a trav??s d'una explosi?? duta a terme a l'avandonat metro de Londres. Ell li d??na l'honor de destruir el Parlament a Evey, penant que la ??ltima decisi?? no ha de ser presa per ell sin?? per una persona que en els ??ltims temps li ha suposat la amistat que sempre havia somiat obtenir. Despr??s d'aix?? ell s'en va a trobar-se amb el lider del Partit Feixista, Creedy, amb qui ja havia planejat que ell li portaria el conceller a canvi de que V no torn??s a dur cap acte de terrorisme. Creedy mata al Conceller danvant de V, per?? V no es rendeix. Ell rep diverses bales de la guardia de Creedy, i en el moment en qu?? aquests carreguen les seves armes ell aprofita per matar-los a tots i d'aquesta manera pot matar a Creedy escanyant-lo pel coll.

[edita] Protagonistes

??Hugo Weaving com a V.

??Natalie Portman com a Evey Hammond

??Stephen Rea com a inspector Eric Finch.

??John Hurt com a Gran Conceller Adam Sutler.

??Stephen Fry com a Gordon Deitrich.

??Sinead Cusack com a Dr. Delia Surridge.

??John Standing com a Antoni Lilliman.

??Tim Pigott- Smith com a Peter Creedy.

??Rupert Graves com a Detectiu Dom??nec Stone.

??Natasha Wightman com a Valerie Page.

??Roger Allam com a Lowis Prothero.

??Ben Miles com a Roger Dascombe.

??Clive Ashborn com a Guy Fawkes.

??Guy Henry com a Conrad Heyer

??Eddie Marsan com a Brian Etheridge

[edita] Simbologia i missatge pol??tic

Bandera de l'habitaci?? d'en Gordon.

V porta a terme els atemptats a les 00:00 hores el 5 de Novembre per commemorar el dia en que Guy Fawkes va intentar destruir el Parlament.
Gordon t?? una habitaci?? secreta on guarda diversos objectes. Un d'ells ??s una bandera de la Coalici?? de la voluntat (Coalition of the Wiling) la qual ??s una combinaci?? de la bandera dels Estats Units i del Regne Unit amb una Esv??stica Nazi al centre. Gordon tamb?? guarda en secret una c??pia de l'Alcor??, un llibre prohibit pel govern.
Gran Bretanya est?? governada per un grup de fan??tics religiosos i corruptes que en el passat van dur a terme atacs terroristes contra la poblaci?? i van culpar a un enemic estranger per consolidar-se i augmentar el seu poder.
Corporacions farmac??utiques realitzen experiments que no s??n revelats al p??blic, tant per incrementar els seus beneficis com per a finalitats b??l??liques als seus coneixements.
Aquest grup, inclou un arquebisbe ped??fil, que controla la cadena de televisi?? BTN la qual constantment transmet propaganda i inventa les not??cies.
BTN d??na not??cies sobre l'empitjorament de la guerra civil als Estats Units a la vegada que inventa per ordre del govern la not??cia d'una pand??mia de grip aviar, per infondre por i implementar mesures de control m??s severes sobre la poblaci??.
Als presoners del govern se'ls cobreix el cap amb una bossa, com en les presons de Guantanamo i Abu Ghraib, i una vegada a la pres??, s??n vestits amb un uniforme ataronjat.

[edita] Reaccions

La pel??l??cula s'ha convertit en un ??xit de taquilla als Estats Units, Singapur, Taiwan, Corea, Su??cia i Filipines. Curiosament no ha tingut el mateix ??xit a la Gran Bretanya, on s'ha mantingut en segon lloc per darrera de La Pantera Rosa. L'estrena a l'Estat Espanyol es va retardar fins el 7 d'Abril, per?? les reaccions del p??blic van ser similars. En altres pa??sos de parla hispana l'estrena tamb?? es va realitzar m??s tard.

La pel??l??cula ha estat durament criticada per Alan Moore, el guionista de la historieta, qui afirma que aquesta no representa la ideologia pol??tica de la seva obra, expl??citament anarquista. Per altra banda, el creador i il??lustrador David Lloyd l'ha recolzat completament, participant en la seva creaci??, i va declarar que la versi?? ??s el m??s fidel que pot ser. La cr??tica mundial l'ha aclamat com una de les m??s provocatives des de Fahrenheit 9/11 i les comparacions amb "1984" (novel??la de George Orwell) s??n tamb?? nombroses.

Tot i que ??s una pel??l??cula comercial, on el radicalisme s'ha limitat nom??s a l'atac al totalitarisme i no com a proposta llibert??ria, alguns anarquistes han tractat d'usar l'inter??s en la pel??l??cula per guanyar atenci?? per l'anarquisme com a teoria pol??tica. [1] Per exemple a Nova York, grups d'anarquistes van distribuir texts a l'exterior dels cinemes, van realitzar xerrades i accions de teatre al carrer buscant la curiositat del p??blic per el missatge anarquista de la pel??l??cula [2], actes semblants s'han dut a terme en altres llocs d'Estats Units i en alguns llocs d'Europa [3] [4][5]. De totes maneres els anarquistes han rom??s un tant ambivalents sobre la pel??l??cula, amb una part d'ells que senten que l'obra original ha estat amputada per a satisfer a un p??blic massiu.

Les reaccions produ??des per la pel??l??cula arriben a grups molt diversos. Fins i tot abans de la seva estrena comercial alguns mitjans es van avan??ar a titllar-la d'una glorificaci?? del terrorisme. L'ag??ncia de not??cies brit??nica Reuters se'n va fer ress?? i en una nota titulada "Una crida revolucion??ria a les armes" [6], introdu??a la pel??l??cula com una en la que "els herois s??n terroristes".

Alguns comentaristes conservadors evang??lics dels Estats Units han atacat la pel??l??cula a causa de la simpatia que aquesta suposadament mostra cap a l'homosexualitat i l'Islam [7]. Per altra banda, els grups LGBT l'han avalat pel seu missatge valent i positiu cap als homosexuals [8].

Tamb?? ha estat criticada des de l'esquerra. Alguns cercles socialistes han vist en la pel??l??cula un al??legat del salvador individual que desperta a una societat zombi necessitada d'alliberadors, m??s que com un acte col??lectiu de revoluci?? sorgit del propi poble [9].